Notícies

Inici  >  Notícies > Nous resultats de la missió arqueològica a la ciutat egípcia d’Oxirrinc...

Nous resultats de la missió arqueològica a la ciutat egípcia d’Oxirrinc

La missió ha descobert un mur circular de maons cuits, del qual no es coneix ni la naturalesa ni la funció.

La missió ha descobert un mur circular de maons cuits, del qual no es coneix ni la naturalesa ni la funció.

Imatge dels treballs en una cripta.

Imatge dels treballs en una cripta.

10/02/2017

Recerca

La recent missió arqueològica a l’antiga ciutat egípcia d’Oxirrinc ha revelat la història de la columna d’homenatge a l’emperador romà d’Orient Focas situada al jaciment. La missió, impulsada per la Universitat de Barcelona, la Societat Catalana d’Egiptologia (SCE), la Universitat de Montpeller, la Fundació Palarq i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, també ha descobert altres restes: diferents aules funeràries directament relacionades amb una petita església i tombes de fossa, i un mur circular de maons cuits, del qual no es coneix ni la naturalesa ni la funció. «No es poden treure conclusions d’aquesta estructura circular fins que no acabi l’excavació; però en tot cas no és una construcció banal», explica el director de la missió, el professor emèrit de la UB i president de l’SCE, Josep Padró.

L’anomenada columna de Focas havia format part originàriament d’un tetràpilon, un tipus de monument hel·lenístic de planta quadrada amb columnes a cada extrem. La columna de Focas va ser l’única del conjunt que va quedar dempeus i, segons les troballes recents, va ser aprofitada per col·locar-hi al damunt la base d’un monument, «versemblantment una estàtua de Focas», explica Josep Padró. La columna va ser descoberta el 1914, i la recent missió arqueològica l’ha estudiada per determinar-ne la procedència i la funció.

La missió dirigida per Josep Padró, que va tenir lloc al novembre i desembre passat, ha continuat el treball d’expedicions anteriors en les restes d’un gran edifici religiós, probablement un serapeu (temple dedicat al déu Serapis, una figura híbrida entre les divinitats gregues i egípcies). Durant l’expedició, també s’ha continuat la restauració de la cripta subterrània a la part central d’aquest edifici, el qual també es va utilitzar com a basílica bizantina.
 
Igualment, s’han documentat noves aules funeràries, que contenien múltiples inhumacions. Estan directament relacionades amb l’església de tres naus excavada durant la campanya de l’any 2015. Envoltant aquestes estructures han aparegut diverses  tombes individuals de fossa. A l’est, en un nou sector, va aparèixer l’estructura circular bastida amb maons cuits de la qual es desconeix la funció, i que estava situada dins d’una àmplia capa de sorra groga, sense cap més troballa. També s’han continuat les tasques de restauració i neteja de figuretes de bronze, concretament d’estatuetes d’Osiris procedents de campanyes anteriors.
 
Oxirrinc, coneguda en època faraònica com a Per-medjed, va ser una de les ciutats més importants a Egipte en època grecoromana. Els vestigis d’aquesta ciutat es troben sota l’actual El-Bahnasa, una petita població a 180 km al sud del Caire, al costat de l’afluent del Nil anomenat Bahr Yusef. De la ciutat faraònica no en queda cap vestigi, però sí una important necròpolis que va estar ocupada més de mil anys, i també restes de la ciutat grecoromana.
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona