Nous resultats de la missió arqueològica a la ciutat egípcia dʼOxirrinc

La missió ha descobert un mur circular de maons cuits, del qual no es coneix ni la naturalesa ni la funció.
La missió ha descobert un mur circular de maons cuits, del qual no es coneix ni la naturalesa ni la funció.
Recerca
(10/02/2017)

La recent missió arqueològica a lʼantiga ciutat egípcia dʼOxirrinc ha revelat la història de la columna dʼhomenatge a lʼemperador romà dʼOrient Focas situada al jaciment. La missió, impulsada per la Universitat de Barcelona, la Societat Catalana dʼEgiptologia (SCE), la Universitat de Montpeller, la Fundació Palarq i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, també ha descobert altres restes: diferents aules funeràries directament relacionades amb una petita església i tombes de fossa, i un mur circular de maons cuits, del qual no es coneix ni la naturalesa ni la funció. «No es poden treure conclusions dʼaquesta estructura circular fins que no acabi lʼexcavació; però en tot cas no és una construcció banal», explica el director de la missió, el professor emèrit de la UB i president de lʼSCE, Josep Padró.

La missió ha descobert un mur circular de maons cuits, del qual no es coneix ni la naturalesa ni la funció.
La missió ha descobert un mur circular de maons cuits, del qual no es coneix ni la naturalesa ni la funció.
Recerca
10/02/2017

La recent missió arqueològica a lʼantiga ciutat egípcia dʼOxirrinc ha revelat la història de la columna dʼhomenatge a lʼemperador romà dʼOrient Focas situada al jaciment. La missió, impulsada per la Universitat de Barcelona, la Societat Catalana dʼEgiptologia (SCE), la Universitat de Montpeller, la Fundació Palarq i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, també ha descobert altres restes: diferents aules funeràries directament relacionades amb una petita església i tombes de fossa, i un mur circular de maons cuits, del qual no es coneix ni la naturalesa ni la funció. «No es poden treure conclusions dʼaquesta estructura circular fins que no acabi lʼexcavació; però en tot cas no és una construcció banal», explica el director de la missió, el professor emèrit de la UB i president de lʼSCE, Josep Padró.

Lʼanomenada columna de Focas havia format part originàriament dʼun tetràpilon, un tipus de monument hel·lenístic de planta quadrada amb columnes a cada extrem. La columna de Focas va ser lʼúnica del conjunt que va quedar dempeus i, segons les troballes recents, va ser aprofitada per col·locar-hi al damunt la base dʼun monument, «versemblantment una estàtua de Focas», explica Josep Padró. La columna va ser descoberta el 1914, i la recent missió arqueològica lʼha estudiada per determinar-ne la procedència i la funció.

La missió dirigida per Josep Padró, que va tenir lloc al novembre i desembre passat, ha continuat el treball dʼexpedicions anteriors en les restes dʼun gran edifici religiós, probablement un serapeu (temple dedicat al déu Serapis, una figura híbrida entre les divinitats gregues i egípcies). Durant lʼexpedició, també sʼha continuat la restauració de la cripta subterrània a la part central dʼaquest edifici, el qual també es va utilitzar com a basílica bizantina.
 
Igualment, sʼhan documentat noves aules funeràries, que contenien múltiples inhumacions. Estan directament relacionades amb lʼesglésia de tres naus excavada durant la campanya de lʼany 2015. Envoltant aquestes estructures han aparegut diverses  tombes individuals de fossa. A lʼest, en un nou sector, va aparèixer lʼestructura circular bastida amb maons cuits de la qual es desconeix la funció, i que estava situada dins dʼuna àmplia capa de sorra groga, sense cap més troballa. També sʼhan continuat les tasques de restauració i neteja de figuretes de bronze, concretament dʼestatuetes dʼOsiris procedents de campanyes anteriors.
 
Oxirrinc, coneguda en època faraònica com a Per-medjed, va ser una de les ciutats més importants a Egipte en època grecoromana. Els vestigis dʼaquesta ciutat es troben sota lʼactual El-Bahnasa, una petita població a 180 km al sud del Caire, al costat de lʼafluent del Nil anomenat Bahr Yusef. De la ciutat faraònica no en queda cap vestigi, però sí una important necròpolis que va estar ocupada més de mil anys, i també restes de la ciutat grecoromana.