M. Teresa Cabré: «Després de noranta-nou anys, dotar-se dʼuna nova gramàtica de referència cau pel seu propi pes»
Dʼençà de lʼaprovació de la nova Gramàtica de la llengua catalana i de lʼOrtografia catalana, a finals del 2016, lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC) no ha parat dʼoferir sessions de presentació dʼaquests materials arreu dels territoris de parla catalana. Lʼobjectiu és clar: explicar de primera mà els continguts de la nova normativa lingüística als diversos col·lectius i institucions que lʼhan dʼaplicar. En aquest context, el divendres 10 de febrer, lʼAula Magna de la Universitat de Barcelona va acollir una d'aquestes presentacions, adreçada concretament als professionals de la llengua —professorat i tècnics dels serveis lingüístics— de les diferents universitats de lʼàrea barcelonina. Juntament amb lʼamfitriona, la Universitat de Barcelona, hi van estar representades la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Oberta de Catalunya.
Dʼençà de lʼaprovació de la nova Gramàtica de la llengua catalana i de lʼOrtografia catalana, a finals del 2016, lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC) no ha parat dʼoferir sessions de presentació dʼaquests materials arreu dels territoris de parla catalana. Lʼobjectiu és clar: explicar de primera mà els continguts de la nova normativa lingüística als diversos col·lectius i institucions que lʼhan dʼaplicar. En aquest context, el divendres 10 de febrer, lʼAula Magna de la Universitat de Barcelona va acollir una d'aquestes presentacions, adreçada concretament als professionals de la llengua —professorat i tècnics dels serveis lingüístics— de les diferents universitats de lʼàrea barcelonina. Juntament amb lʼamfitriona, la Universitat de Barcelona, hi van estar representades la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Oberta de Catalunya.
Lʼacte el va presidir el rector de la UB, Joan Elias, acompanyat pel president de lʼIEC, Joandomènec Ros; el degà de la Facultat de Filologia, Adolfo Sotelo, i la directora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Maria-Rosa Lloret. Lloret va agrair la presència de les altres universitats i va fer la primera referència a Joan Solà, catedràtic emèrit de la UB mort el 2010 i primer impulsor de la nova gramàtica: «Hauria estat molt content de poder-la presentar a la Universitat de Barcelona», va dir.
«Després de noranta-nou anys, dotar-se dʼuna nova gramàtica de referència cau pel seu propi pes», va arrencar M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de lʼIEC. I no només perquè la llengua ha evolucionat, sinó també perquè calia que la normativa s'hi aproximés d'una manera diferent de com ho va fer Fabra. «La nova gramàtica presenta la norma a partir de la descripció dels usos: usos generals enfront dʼusos restringits, tant per espai com per situació comunicativa», va explicar Cabré, que també va recordar que aquesta gramàtica és la primera obra institucional, fruit del consens i el treball coordinat de nombrosos experts.
En la mateixa línia es van expressar Gemma Rigau, presidenta de la Comissió de Gramàtica, i Manuel Pérez Saldanya, director de l'Oficina de Gramàtica, que van defensar la flexibilitat de la norma davant la variació de la llengua. La gramàtica descriu la llengua comuna i, alhora, les particularitats dels diferents parlars i registres. D'aquesta manera, «ens fa conscients de la diversitat de la llengua i orienta l'usuari perquè el situa en un determinat registre o parlar».
Per la seva banda, Mila Segarra, membre del grup de treball dʼOrtografia, va presentar lʼOrtografia catalana, que es pot consultar en línia des de fa mesos i que sortirà en paper al carrer aquest mes de març. Segarra va explicar que lʼactualització de lʼortografia afecta només uns quants centenars de paraules, i que la necessitat de tenir-la en una sola obra és més per aglutinar tota la normativa prèvia —fins ara dispersa— que no pas per les novetats que sʼhi han incorporat. Lʼactualització de lʼortografia «hauria passat sense pena ni glòria si no hagués estat pels diacrítics», va assegurar amb ironia.
L'empremta de Joan Solà va estar present en totes les intervencions. Com a conclusió, Pérez Saldanya va recordar que, malgrat aquest esforç normativitzador, Solà ja va avançar que «la llengua no la salvaran ni la gramàtica ni la normativa: la salvarà l'ús».