La descoberta dʼuna població de corall vermell no explotada a Còrsega obre una finestra al passat de la Mediterrània
Com eren les poblacions de corall vermell a la Mediterrània abans de la sobreexplotació pesquera? Quines eren les dimensions màximes de les colònies de coral·ligen tan apreciades avui en dia per la indústria de lʼornamentació? Eren les colònies centenàries les que dominaven les poblacions? Aquestes són algunes de les preguntes que els científics intenten respondre per fixar els objectius dels plans de gestió i conservació dʼaquests ecosistemes naturals i revertir els efectes de lʼexplotació mil·lenària a què han estat sotmesos. Conèixer-ne lʼestat original —o pristí— és clau per recuperar ecològicament lʼhàbitat i les poblacions dʼaquesta espècie emblemàtica de la Mediterrània.
Com eren les poblacions de corall vermell a la Mediterrània abans de la sobreexplotació pesquera? Quines eren les dimensions màximes de les colònies de coral·ligen tan apreciades avui en dia per la indústria de lʼornamentació? Eren les colònies centenàries les que dominaven les poblacions? Aquestes són algunes de les preguntes que els científics intenten respondre per fixar els objectius dels plans de gestió i conservació dʼaquests ecosistemes naturals i revertir els efectes de lʼexplotació mil·lenària a què han estat sotmesos. Conèixer-ne lʼestat original —o pristí— és clau per recuperar ecològicament lʼhàbitat i les poblacions dʼaquesta espècie emblemàtica de la Mediterrània.
Abans que la pesca sʼintensifiqués, la Mediterrània acollia poblacions de corall vermell (Corallium rubrum) amb densitats relativament elevades de colònies de grans dimensions, probablement centenàries i fins i tot a poca fondària, segons revela un estudi publicat a la revista Scientific Reports en què participen els experts Cristina Linares, Ignasi Montero Serra i Diego K. Kersting, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
El treball, dirigit per Joaquim Garrabou, de lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), ha estat possible gràcies a la descoberta el 2010 dʼuna població verge de corall vermell a Còrsega, en una cova submarina de la Reserva Natural de Scandola. Aquesta població presenta un estat de conservació que no sʼhavia vist fins ara a fondàries relativament someres i es pot considerar una veritable finestra al passat. En lʼestudi, també hi participen experts del CEAB-CSIC, la Universitat de Girona, lʼInstitut Mediterrani dʼOceanologia, el Parc Regional de Còrsega (França), la Universitat de Porto (Portugal) i la Universitat de Zagreb (Croàcia).
La població coral·lígena de Còrsega, una finestra al passat
En el marc de la recerca, els investigadors han analitzat lʼestat, la biomassa i la densitat dʼaquesta població i les han comparat amb les dʼaltres poblacions, algunes de les quals han estat protegides al llarg de les darreres dècades.
Aquesta població revela que, abans de ser explotades, les poblacions de corall vermell presentaven una abundància de colònies de grans dimensions molt més important del que es pensava. En concret, la biomassa de corall de la població descoberta a Còrsega és cent vegades superior a les de les altres poblacions dʼaquesta espècie que es coneixen a la Mediterrània, incloent-hi les de zones protegides des de fa més de quaranta anys. Això implica que «aquest estudi farà replantejar quin és lʼestat de referència de les poblacions de corall vermell, així com la sostenibilitat de la pesca del corall», explica Joaquim Garrabou (ICM-CSIC).
En opinió de Cristina Linares, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, «aquesta població de corall vermell presenta un estat de conservació tan excepcional pel fet dʼestar situat dins de la Reserva Marina de Scandola, que és una de les reserves més ben gestionades de tot el Mediterrani gràcies al gran esforç de vigilància que sʼhi fa. A més, està ubicada en un indret difícil de trobar dins de la reserva, motiu pel qual no va ser descoberta fins a l'any 2010, tot i que la reserva ha estat ben estudiada per investigadors francesos i catalans durant molts anys».
Els autors remarquen que el nou treball indica que cal replantejar quin és lʼestat de referència de les poblacions de corall vermell, així com els objectius en els plans de protecció.
Poblacions de corall a punt del col·lapse
Fa més dʼun miler dʼanys que el corall vermell es fa servir com a ornament i element de joieria, però en lʼúltim segle la creixent pressió pesquera ha accelerat el declivi de les poblacions dʼaquesta espècie i les ha portat a punt del col·lapse.
El corall vermell és un organisme fràgil i vulnerable, del grup dels antozous (animals en forma de planta). Té un creixement molt lent (1 mm i 0,25 mm per any en alçada i diàmetre, respectivament) i les seves poblacions necessiten llargs períodes de temps —probablement segles— per recuperar-se de lʼexplotació. Ecològicament, les poblacions de corall vermell tenen un paper important en els ecosistemes marins: estructuren els hàbitats, permeten el desenvolupament dʼaltres espècies de les riques comunitats del coral·ligen i són zones de refugi per a alevins dʼaltres invertebrats i peixos.
Cal recordar que alguns dels signants de lʼarticle de Scientific Reports són també autors dʼun informe encarregat per la Generalitat de Catalunya que mostra la crítica situació del corall vermell a les costes catalanes. Arran de lʼinforme, en què han participat experts de la Universitat de Barcelona, lʼICM-CSIC i lʼICTA-UAB, la Generalitat de Cartalunya acaba dʼanunciar una moratòria de deu anys durant la qual estarà prohibida lʼextracció de corall vermell. La moràtoria, que es farà operativa a partir del 2018, es podria prorrogar en el temps. En aquest informe sobre la situació límit de corall vermell a les costes catalanes, hi han col·laborat els experts de la UB Cristina Linares i Mikel Zabala (Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals), així com Bernat Hereu, membre del mateix Departament i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).
Fotografies: Grup de Recerca Medrecover i Joaquim Garrabou (ICM-CSIC)