Notícies

Inici  >  Notícies > La descoberta d’una població de corall vermell no explotada a Còrsega...

La descoberta d’una població de corall vermell no explotada a Còrsega obre una finestra al passat de la Mediterrània

El corall vermell (<i>Corallium rubrum</i>) és un organisme molt fràgil i vulnerable, i té un creixement molt lent.

El corall vermell (Corallium rubrum) és un organisme molt fràgil i vulnerable, i té un creixement molt lent.

Les poblacions de corall vermell tenen un paper important en l'ecologia dels ecosistemes marins.

Les poblacions de corall vermell tenen un paper important en l'ecologia dels ecosistemes marins.

La biomassa de corall de la població descoberta a Còrsega (esquerra) és cent vegades superior a les de les altres poblacions d’aquesta espècie que es coneixen a la Mediterrània (dreta).

La biomassa de corall de la població descoberta a Còrsega (esquerra) és cent vegades superior a les de les altres poblacions d’aquesta espècie que es coneixen a la Mediterrània (dreta).

Els experts Cristina Linares i Bernat Hereu, a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

Els experts Cristina Linares i Bernat Hereu, a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

Bona part de les grans colònies de corall centenari que poblava les costes mediterrànies ha desaparegut a causa de l’acció humana.

Bona part de les grans colònies de corall centenari que poblava les costes mediterrànies ha desaparegut a causa de l’acció humana.

15/02/2017

Recerca

Com eren les poblacions de corall vermell a la Mediterrània abans de la sobreexplotació pesquera? Quines eren les dimensions màximes de les colònies de coral·ligen tan apreciades avui en dia per la indústria de l’ornamentació? Eren les colònies centenàries les que dominaven les poblacions? Aquestes són algunes de les preguntes que els científics intenten respondre per fixar els objectius dels plans de gestió i conservació d’aquests ecosistemes naturals i revertir els efectes de l’explotació mil·lenària a què han estat sotmesos. Conèixer-ne l’estat original —o pristí— és clau per recuperar ecològicament l’hàbitat i les poblacions d’aquesta espècie emblemàtica de la Mediterrània. 

 

Abans que la pesca s’intensifiqués, la Mediterrània acollia poblacions de corall vermell (Corallium rubrum) amb densitats relativament elevades de colònies de grans dimensions, probablement centenàries i fins i tot a poca fondària, segons revela un estudi publicat a la revista Scientific Reports en què participen els experts Cristina Linares, Ignasi Montero Serra i Diego K. Kersting, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.



El treball, dirigit per Joaquim Garrabou, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), ha estat possible gràcies a la descoberta el 2010 d’una població verge de corall vermell a Còrsega, en una cova submarina de la Reserva Natural de Scandola. Aquesta població presenta un estat de conservació que no s’havia vist fins ara a fondàries relativament someres i es pot considerar una veritable finestra al passat. En l’estudi, també hi participen experts del CEAB-CSIC, la Universitat de Girona, l’Institut Mediterrani d’Oceanologia, el Parc Regional de Còrsega (França), la Universitat de Porto (Portugal) i la Universitat de Zagreb (Croàcia).


La població coral·lígena de Còrsega, una finestra al passat

En el marc de la recerca, els investigadors han analitzat l’estat, la biomassa i la densitat d’aquesta població i les han comparat amb les d’altres poblacions, algunes de les quals han estat protegides al llarg de les darreres dècades.

Aquesta població revela que, abans de ser explotades, les poblacions de corall vermell presentaven una abundància de colònies de grans dimensions molt més important del que es pensava. En concret, la biomassa de corall de la població descoberta a Còrsega és cent vegades superior a les de les altres poblacions d’aquesta espècie que es coneixen a la Mediterrània, incloent-hi les de zones protegides des de fa més de quaranta anys. Això implica que «aquest estudi farà replantejar quin és l’estat de referència de les poblacions de corall vermell, així com la sostenibilitat de la pesca del corall», explica Joaquim Garrabou (ICM-CSIC).

En opinió de Cristina Linares, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, «aquesta població de corall vermell presenta un estat de conservació tan excepcional pel fet d’estar situat dins de la Reserva Marina de Scandola, que és una de les reserves més ben gestionades de tot el Mediterrani gràcies al gran esforç de vigilància que s’hi fa. A més, està ubicada en un indret difícil de trobar dins de la reserva, motiu pel qual no va ser descoberta fins a l'any 2010, tot i que la reserva ha estat ben estudiada per investigadors francesos i catalans durant molts anys».

Els autors remarquen que el nou treball indica que cal replantejar quin és l’estat de referència de les poblacions de corall vermell, així com els objectius en els plans de protecció.


Poblacions de corall a punt del col·lapse

Fa més d’un miler d’anys que el corall vermell es fa servir com a ornament i element de joieria, però en l’últim segle la creixent pressió pesquera ha accelerat el declivi de les poblacions d’aquesta espècie i les ha portat a punt del col·lapse.

El corall vermell és un organisme fràgil i vulnerable, del grup dels antozous (animals en forma de planta). Té un creixement molt lent (1 mm i 0,25 mm per any en alçada i diàmetre, respectivament) i les seves poblacions necessiten llargs períodes de temps —probablement segles— per recuperar-se de l’explotació. Ecològicament, les poblacions de corall vermell tenen un paper important en els ecosistemes marins: estructuren els hàbitats, permeten el desenvolupament d’altres espècies de les riques comunitats del coral·ligen i són zones de refugi per a alevins d’altres invertebrats i peixos. 

Cal recordar que alguns dels signants de l’article de Scientific Reports són també autors d’un informe encarregat per la Generalitat de Catalunya que mostra la crítica situació del corall vermell a les costes catalanes. Arran de l’informe, en què han participat experts de la Universitat de Barcelona, l’ICM-CSIC i l’ICTA-UAB, la Generalitat de Cartalunya acaba d’anunciar una moratòria de deu anys durant la qual estarà prohibida l’extracció de corall vermell. La moràtoria, que es farà operativa a partir del 2018, es podria prorrogar en el temps. En aquest informe sobre la situació límit de corall vermell a les costes catalanes,  hi han col·laborat els experts de la UB Cristina Linares i Mikel Zabala (Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals), així com Bernat Hereu, membre del mateix Departament i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).

Fotografies: Grup de Recerca Medrecover i Joaquim Garrabou (ICM-CSIC)
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona