Cinc projectes de la Universitat de Barcelona, guardonats en la setena convocatòria dʼajuts de RecerCaixa

Investigadors guardonats durant l'acte de lliurament dels ajuts, al qual ha assistit el rector de la UB, Joan Elias.
Investigadors guardonats durant l'acte de lliurament dels ajuts, al qual ha assistit el rector de la UB, Joan Elias.
Recerca
(23/02/2017)

Cinc projectes dʼinvestigadors de la Universitat de Barcelona han estat guardonats amb els ajuts del programa RecerCaixa, dʼun total de divuit ajuts atorgats als projectes seleccionats en la setena convocatòria dʼaquest programa, que vol contribuir a impulsar la posició capdavantera de Catalunya en el camp de la recerca dʼexcel·lència, evitar que els investigadors hagin de marxar fora del país per trobar feina i atreure nous talents. Durant lʼacte de lliurament, que ha tingut lloc avui, sʼhan presentat resultats dʼalguns projectes guardonats i els beneficis que seʼn deriven per a la societat.

Investigadors guardonats durant l'acte de lliurament dels ajuts, al qual ha assistit el rector de la UB, Joan Elias.
Investigadors guardonats durant l'acte de lliurament dels ajuts, al qual ha assistit el rector de la UB, Joan Elias.
Recerca
23/02/2017

Cinc projectes dʼinvestigadors de la Universitat de Barcelona han estat guardonats amb els ajuts del programa RecerCaixa, dʼun total de divuit ajuts atorgats als projectes seleccionats en la setena convocatòria dʼaquest programa, que vol contribuir a impulsar la posició capdavantera de Catalunya en el camp de la recerca dʼexcel·lència, evitar que els investigadors hagin de marxar fora del país per trobar feina i atreure nous talents. Durant lʼacte de lliurament, que ha tingut lloc avui, sʼhan presentat resultats dʼalguns projectes guardonats i els beneficis que seʼn deriven per a la societat.

Concretament, el professor del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica Josep M. Serra Grabulosa ha presentat el seu projecte Plasticitat cerebral associada a la intervenció reeducadora intensiva en infants amb dificultats en matemàtiques. Evidència per ressonància magnètica cerebral. El projecte, corresponent a la convocatòria de l'any 2014, té com a objectiu principal reeducar les dificultats matemàtiques en infants que presenten discalcúlia, altrament dita la dislèxia dels nombres. La innovació més important que introdueix consisteix a utilitzar un mètode digital (mètode Nummerus) per provocar canvis cerebrals en les regions que sustenten el processament numèric i el càlcul, amb la finalitat que els canvis en el rendiment matemàtic quedin reflectits en mecanismes de plasticitat cerebral ―la capacitat del sistema nerviós per canviar la seva estructura i el seu funcionament al llarg de la seva vida― que modifiquin el cervell dels infants amb discalcúlia. La recerca, que sʼhavia iniciat amb vint infants amb dificultats matemàtiques, ha finalitzat amb quinze infants, que han estat avaluats per poder quantificar els canvis neuropsicològics originats per lʼaplicació de la reeducació. Sʼhi ha observat una millora en diverses variables relatives a les competències matemàtiques. En els propers mesos sʼenllestirà la quantificació i lʼanàlisi dels canvis estructurals cerebrals, que aportaran resultats contundents envers lʼestudi i el mètode aplicat. 

Un altre projecte de la UB que sʼha presentat avui és el de la professora Josefina Goberna, del Departament dʼInfermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil: Prevenció i detecció de les violències de gènere durant lʼembaràs: de la violència masclista a la violència obstètrica. El projecte té dos objectius: dʼuna banda, sensibilitzar els professionals sanitaris en la identificació i lʼabordatge dels casos de violència masclista que es produeixen durant lʼembaràs, i dʼaltra banda, aprofundir en la identificació de comportaments patriarcals i de violència simbòlica en lʼatenció al part. A Espanya, la proporció de dones que reconeix haver patit violència masclista ha passat dʼun 5,1 % el 1999 a un 12,5 % el 2015. Les greus conseqüències per a la salut de la dona sʼamplien quan la violència es produeix durant lʼembaràs, ja que també pot afectar el fetus. Sʼestima que entre un 7,7 i un 21 % dʼembarassades en pateixen, però sovint no es detecta.

Lʼentorn sanitari, a més, també pot ser generador de violència vers les dones. Això ens porta a un concepte menys conegut: la violència obstètrica. Amb aquest projecte es vol millorar la detecció i lʼabordatge de la violència masclista durant lʼembaràs conjuntament amb els professionals de la salut, mitjançant un procediment de recerca-acció, amb una voluntat de dissenyar i validar un programa formatiu que abordi la detecció i la correcta actuació davant els casos de violència envers les dones, així com la prevenció i la identificació dels comportaments patriarcals en lʼentorn sanitari, per tal de millorar lʼatenció sanitària.

En aquesta edició, també ha estat distingit el projecte SCRIBA. Anar a cal notari a la Catalunya medieval, de Daniel Piñol, professor del Departament dʼHistòria i Arqueologia. Lʼobjectiu dʼaquest projecte és apropar la institució notarial medieval catalana i la documentació que genera tant a la comunitat científica internacional com a la societat. Aquest objectiu es materialitzarà en la creació dʼeines digitals (base de dades, espai virtual, espai amb jocs didàctics i exposició virtual) recollides a la plataforma digital SCRIBA, que permetran la reconstrucció històrica. La transferència dels resultats acostarà aquesta realitat històrica, sobretot, a la població més jove. Aquesta recerca és fonamental per mostrar a la societat la importància dels grups socials que són la base de la nostra cultura i que, gràcies a lʼanàlisi de la documentació notarial, podem conèixer en profunditat.

Igualment, el projecte Límits a la corrupció política: mitjans de comunicació, sistema de partits polítics, societat civil i ciutadans, de Pilar Sorribas-Navarro, de la Facultat dʼEconomia i Empresa, també rebrà un ajut RecerCaixa. Després de diversos anys dʼinvestigació, i de diferents reformes institucionals encaminades a controlar la corrupció, els investigadors conclouen que aquesta lluita requereix la interacció dʼuna àmplia gamma dʼinstitucions. El projecte LIMCOR pren aquesta perspectiva per examinar el paper que un conjunt divers dʼinstitucions sociopolítiques (els votants, la societat civil, els mitjans de comunicació i els sistemes de partits) tenen en relació amb la corrupció política. El projecte sʼestructura al voltant de diversos objectius: sol·licitar informació sobre les característiques dels escàndols de corrupció que augmenten o moderen la (in)tolerància dels ciutadans; explorar si el capital social té un paper dissuasiu sobre la corrupció; abordar la qüestió de com els mitjans informen sobre aquest tema; estudiar com els partits canvien els seus patrons de selecció de candidats després de la irrupció dʼescàndols polítics, i analitzar les conseqüències de la corrupció en lʼús del sòl en la distribució territorial del suport electoral a determinats partits. Els resultats obtinguts poden tenir un impacte potencialment en el debat social i polític sobre la manera de combatre la corrupció.

També ha estat distingit el projecte de la UB El repte del canvi climàtic: polítiques per a la transició energètica, de José García-Quevedo. El canvi climàtic és un dels principals reptes als quals sʼenfronten les generacions actuals per aconseguir un desenvolupament sostenible. Lʼeficiència energètica és una de les vies principals per combatreʼl, per reduir les emissions i, al mateix temps, per millorar la competitivitat de les empreses. Aquest projecte de recerca vol, en primer lloc, millorar el nostre coneixement sobre les barreres que han de superar les empreses industrials per ser més eficients energèticament, i en segon lloc, avaluar els resultats de les polítiques que sʼapliquen a Catalunya i a Espanya per millorar lʼeficiència energètica en el sector industrial. Lʼobjectiu final és disposar de lʼevidència que permeti implementar accions efectives per disminuir lʼimpacte mediambiental de lʼús de lʼenergia.

Finalment, ha rebut un ajut el projecte Aproximació holística i interdisciplinària als matrimonis forçats a Catalunya: diagnosi i propostes d'intervenció comunitària per a una ciutadania inclusiva, dels investigadors Sònia Parella (UAB) i David Moya (UB). Lʼobjectiu general del projecte és identificar els principals factors de vulnerabilitat de les persones en risc de contraure matrimonis forçats, per tal de dissenyar estratègies preventives. A partir dʼaquesta diagnosi, sʼestabliran quins són els perfils que es troben en una posició de més desavantatge i es proposaran protocols dʼintervenció de caràcter preventiu i integrador. La metodologia combina lʼanàlisi de fonts primàries i secundàries, amb un disseny qualitatiu, que engloba grups focals i entrevistes en profunditat amb persones de tres grups nacionals específics de lʼÀsia del Sud residents a Catalunya. El caràcter innovador del projecte rau en la seva capacitat transformadora i en el seu impacte, que es concreten a partir de lʼelaboració dʼun protocol dʼintervenció, i la seva aplicació i avaluació en una prova pilot.