La LERU impulsa la interdisciplinarietat a les universitats
La Lliga dʼUniversitats Europees de Recerca (LERU) ha elaborat un document que dona pautes per impulsar i implementar la interdisciplinarietat a les universitats intensives en recerca. «La interdisciplinarietat és essencial per crear coneixement; per això, ara el repte és fer-ne una força real a les universitats sense deixar d'aprofitar el valor de les disciplines», afirma la LERU.
La Lliga dʼUniversitats Europees de Recerca (LERU) ha elaborat un document que dona pautes per impulsar i implementar la interdisciplinarietat a les universitats intensives en recerca. «La interdisciplinarietat és essencial per crear coneixement; per això, ara el repte és fer-ne una força real a les universitats sense deixar d'aprofitar el valor de les disciplines», afirma la LERU.
En el document, la xarxa dʼuniversitats no veu que la recerca interdisciplinària sigui per se superior a la disciplinària, però sí que afirma que «és un camí important per respondre a qüestions complexes». Amb el propòsit de crear un entorn propici per fomentar la interdisciplinarietat, la LERU identifica tres elements clau en els quals cal fer accions: la governança de la universitat; la política, lʼavaluació i el finançament de la ciència, i la publicació i valoració de la recerca interdisciplinària. Per això, el document estableix una sèrie de recomanacions per a cada àrea.
La visió de les universitats de la xarxa és donar suport de la mateixa manera a les dues dimensions, la disciplinària i la interdisciplinària, per resoldre problemes científics complexos i problemes socials que transcendeixen les disciplines acadèmiques. Un bon balanç entre els dos tipus de recerca també pot reportar més beneficis i posicionar millor les institucions universitàries com a centres de producció de coneixement per millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
Exemples a la UB
El document recull diversos exemples de recerca i xarxes o estructures interdisciplinàries dins de les universitats. Entre d'altres, inclou dos casos específics de la Universitat de Barcelona: d'una banda, el projecte europeu EPNet (Production and distribution of food during the Roman Empire: economic and political dynamics), que uneix la física —en concret, lʼestudi de xarxes complexes— amb la història per investigar les dinàmiques del comerç durant lʼimperi romà. I, d'altra banda, l'Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA), un institut de recerca propi de la UB integrat per prop de cent investigadors de nou facultats diferents i que cobreix una trentena de línies de recerca amb un fort impacte social, econòmic i de gestió de recursos vinculades a disciplines que van des de la biologia fins al dret, la geologia o la geografia i la climatologia.