Notícies

Inici  >  Notícies > La revista ‘Nature Chemistry’ destaca en portada la descoberta...

La revista ‘Nature Chemistry’ destaca en portada la descoberta d’un nou mètode computacional més eficient per dissenyar fàrmacs

El treball de l'equip de recerca de la Universitat de Barcelona, destacat en portada de la revista <i>Nature Chemistry</i>.

El treball de l'equip de recerca de la Universitat de Barcelona, destacat en portada de la revista Nature Chemistry.

D'esquerra a dreta, els investigadors de la UB Francisco Javier Luque, Sergio Ruiz Carmona i Xavier Barril.

D'esquerra a dreta, els investigadors de la UB Francisco Javier Luque, Sergio Ruiz Carmona i Xavier Barril.

09/03/2017

Recerca

La revista científica Nature Chemistry destaca en portada el treball d’un equip de recerca de la Universitat de Barcelona que ha desenvolupat un mètode computacional més eficaç per identificar nous fàrmacs. Aquest avenç planteja una nova aproximació per afrontar el descobriment de molècules amb activitats biològiques, i complementa les eines convencionals per avançar en el camí del disseny racional de fàrmacs.

 

El treball destacat en portada a Nature Chemistry l’ha dirigit l’investigador ICREA Xavier Barril, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), i també hi han participat el catedràtic Francisco Javier Luque i l’investigador en formació Sergio Ruiz Carmona, de la mateixa Facultat.

 

Objectiu: seleccionar molècules d’interès per crear nous fàrmacs


Millorar l’eficàcia i l’eficiència en el descobriment de fàrmacs és un objectiu clau en la recerca farmacològica. Amb aquesta finalitat, és fonamental trobar molècules que es puguin unir a una proteïna diana i modificar-ne el comportament segons les necessitats clíniques. «Tots els mètodes actuals per predir si una molècula s’unirà a la proteïna d’interès es basen en l’afinitat, és a dir, en l’estabilitat termodinàmica del complex. El que nosaltres demostrem és que les molècules també han de formar complexos estructuralment estables (rígids), i que és possible distingir entre complexos actius i inactius simplement mirant quant costa trencar algunes interaccions concretes», explica el professor Xavier Barril.


El nou mètode, que està obert a tota la comunitat científica, permet identificar les molècules amb més possibilitats per acoblar-se a les proteïnes diana i, per tant, seleccionar molècules que poden ser punts de partida per crear nous fàrmacs.  «Aquest procés —continua  Barril— és complementari amb els mètodes existents i permet multiplicar per cinc l’eficàcia dels millors processos actuals amb uns costos computacionals baixos. De fet, ja l’estem aplicant amb èxit a diversos projectes en l’àmbit del càncer o de les malalties infeccioses, entre d’altres».


Noves aproximacions a l’estudi dels complexos fàrmac-proteïna


Aquest treball introdueix una nova manera de pensar respecte als complexos fàrmac-proteïna. «Ja no mirem tan sols la situació d’equilibri —en què les dues molècules formen les millors interaccions possibles—, sinó que també pensem com es trencarà el complex, quins són els punts de ruptura i com podem millorar aquestes molècules per fer-les més resistents a la separació. Ara ens cal aprofundir en aquest fenomen per entendre’l més bé i veure si fent models més complexos, encara podem millorar les nostres prediccions», conclou l’investigador.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona