Es posa en marxa RES URBIS, un nou projecte europeu per transformar residus orgànics urbans en bioplàstics
Actualment, els tractaments que es fan servir per recuperar la fracció orgànica dels residus urbans són la biometanització i el compostatge, dels quals es pot obtenir, respectivament, energia i compost. Els dos procediments, però, proporcionen productes de poc valor afegit. El projecte RES URBIS (Resources from Urban Bio-waste), posat en marxa a través dʼun consorci finançat pel programa europeu Horitzó 2020, es proposa desenvolupar un sector tecnològic innovador per al tractament integrat dels diversos residus orgànics dʼorigen urbà (com ara residus sòlids municipals i fangs de depuradores municipals) amb lʼobjectiu dʼobtenir-ne bioplàstics.
Actualment, els tractaments que es fan servir per recuperar la fracció orgànica dels residus urbans són la biometanització i el compostatge, dels quals es pot obtenir, respectivament, energia i compost. Els dos procediments, però, proporcionen productes de poc valor afegit. El projecte RES URBIS (Resources from Urban Bio-waste), posat en marxa a través dʼun consorci finançat pel programa europeu Horitzó 2020, es proposa desenvolupar un sector tecnològic innovador per al tractament integrat dels diversos residus orgànics dʼorigen urbà (com ara residus sòlids municipals i fangs de depuradores municipals) amb lʼobjectiu dʼobtenir-ne bioplàstics.
Coordinat per la Universitat de la Sapienza (Roma), el consorci està format per 21 entitats de vuit països europeus, entre les quals hi ha la Universitat de Barcelona com a únic centre de recerca de lʼEstat espanyol, així com empreses, associacions i administracions públiques com lʼÀrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
El desenvolupament de tecnologies innovadores com la que proposa RES URBIS permet transformar aquest enorme flux de material orgànic en productes útils dʼun alt valor real de mercat i amb impactes positius en el medi ambient, lʼeconomia i lʼocupació.
Impuls a lʼeconomia circular
El projecte, finançat durant tres anys amb prop de tres milions dʼeuros, forma part dʼun programa dissenyat específicament per promoure lʼeconomia circular. A través de la recerca i el desenvolupament, aquest programa té un doble objectiu: dʼuna banda, reduir al mínim la quantitat de residus destinats a abocadors, i de lʼaltra, obtenir nous bioproductes —compatibles amb el medi ambient— utilitzant els mateixos residus com una alternativa renovable als recursos petrolífers.
Tal com explica Joan Mata, catedràtic del Departament dʼEnginyeria Química de la UB, «el potencial dʼaplicació de RES URBIS és molt alt si tenim en compte que més de 300 milions dʼeuropeus viuen en zones urbanes i que cada habitant produeix una mitjana diària de més de cent grams de matèria orgànica residual». Lʼequip de la UB liderat per Mata durà a terme estudis per optimitzar el procés de producció del polihidroxialcanoat (PHA), el polímer bàsic per elaborar bioplàstics a partir dels àcids grassos volàtils resultants de la descomposició de residus. Per fer-ho, utilitzarà mostres de la fracció orgànica dels residus municipals que gestiona lʼAMB.
Lʼobjectiu final de RES URBIS és desenvolupar aquest tipus de tecnologies per al tractament integrat dels residus orgànics propis del municipi (depuradora dʼaigües residuals i residus orgànics) com una alternativa complementària als sistemes tradicionals per depurar lʼaigua i tractar els residus.
Bioplàstics, material dʼalt valor afegit
Els bioplàstics obtinguts pel projecte permeten fabricar productes dʼalt valor afegit en diverses àrees. En el camp de lʼembalatge, se nʼobtenen productes biodegradables com ara pel·lícules de material per embalar, bosses de plàstic biodegradable i béns de consum duradors com xassís dʼordinadors, tauletes i telèfons. Una altra aplicació és en lʼàmbit de la remediació ambiental, amb la producció de materials dʼalliberament de carboni controlat per sanejar aigües subterrànies contaminades.
El mercat del bioplàstic està en fase de creixement; si actualment seʼn produeixen dos milions de tones, les perspectives de creixement de producció apunten que, el 2018, sʼarribarà als vuit milions. Dʼaltra banda, els bioplàstics actuals sʼobtenen a partir de cultius específics de cereals i el cost està entre els 5 i 8 euros per quilo. «En el nostre cas, la matèria primera seria residual i faríem servir estirps bacterianes mixtes, i no pures, com en els processos actuals. Això en faria abaixar els costos», apunta Joan Mata.
Més informació