Notícies

Inici  >  Notícies > Es posa en marxa RES URBIS, un nou projecte europeu per transformar residus...

Es posa en marxa RES URBIS, un nou projecte europeu per transformar residus orgànics urbans en bioplàstics

El projecte RES URBIS es proposa desenvolupar un sector tecnològic innovador per al tractament integrat dels diversos residus orgànics d’origen urbà amb l’objectiu d’obtenir-ne bioplàstics.

El projecte RES URBIS es proposa desenvolupar un sector tecnològic innovador per al tractament integrat dels diversos residus orgànics d’origen urbà amb l’objectiu d’obtenir-ne bioplàstics.

14/03/2017

Recerca

Actualment, els tractaments que es fan servir per recuperar la fracció orgànica dels residus urbans són la biometanització i el compostatge, dels quals es pot obtenir, respectivament, energia i compost. Els dos procediments, però, proporcionen productes de poc valor afegit. El projecte RES URBIS (Resources from Urban Bio-waste), posat en marxa a través d’un consorci finançat pel programa europeu Horitzó 2020, es proposa desenvolupar un sector tecnològic innovador per al tractament integrat dels diversos residus orgànics d’origen urbà (com ara residus sòlids municipals i fangs de depuradores municipals) amb l’objectiu d’obtenir-ne bioplàstics.

Coordinat per la Universitat de la Sapienza (Roma), el consorci està format per 21 entitats de vuit països europeus, entre les quals hi ha la Universitat de Barcelona com a únic centre de recerca de l’Estat espanyol, així com empreses, associacions i administracions públiques com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

El desenvolupament de tecnologies innovadores com la que proposa RES URBIS permet transformar aquest enorme flux de material orgànic en productes útils d’un alt valor real de mercat i amb impactes positius en el medi ambient, l’economia i l’ocupació. 

Impuls a l’economia circular
El projecte, finançat durant tres anys amb prop de tres milions d’euros, forma part d’un programa dissenyat específicament per promoure l’economia circular. A través de la recerca i el desenvolupament, aquest programa té un doble objectiu: d’una banda, reduir al mínim la quantitat de residus destinats a abocadors, i de l’altra, obtenir nous bioproductes —compatibles amb el medi ambient— utilitzant els mateixos residus com una alternativa renovable als recursos petrolífers.

Tal com explica Joan Mata, catedràtic del Departament d’Enginyeria Química de la UB, «el potencial d’aplicació de RES URBIS és molt alt si tenim en compte que més de 300 milions d’europeus viuen en zones urbanes i que cada habitant produeix una mitjana diària de més de cent grams de matèria orgànica residual». L’equip de la UB liderat per Mata durà a terme estudis per optimitzar el procés de producció del polihidroxialcanoat (PHA), el polímer bàsic per elaborar bioplàstics a partir dels àcids grassos volàtils resultants de la descomposició de residus. Per fer-ho, utilitzarà mostres de la fracció orgànica dels residus municipals que gestiona l’AMB.

L’objectiu final de RES URBIS és desenvolupar aquest tipus de tecnologies per al tractament integrat dels residus orgànics propis del municipi (depuradora d’aigües residuals i residus orgànics) com una alternativa complementària als sistemes tradicionals per depurar l’aigua i tractar els residus.

Bioplàstics, material d’alt valor afegit
Els bioplàstics obtinguts pel projecte permeten fabricar productes d’alt valor afegit en diverses àrees. En el camp de l’embalatge, se n’obtenen productes biodegradables com ara pel·lícules de material per embalar, bosses de plàstic biodegradable i béns de consum duradors com xassís d’ordinadors, tauletes i telèfons. Una altra aplicació és en l’àmbit de la remediació ambiental, amb la producció de materials d’alliberament de carboni controlat per sanejar aigües subterrànies contaminades.

El mercat del bioplàstic està en fase de creixement; si actualment se’n produeixen dos milions de tones, les perspectives de creixement de producció apunten que, el 2018, s’arribarà als vuit milions. D’altra banda, els bioplàstics actuals s’obtenen a partir de cultius específics de cereals i el cost està entre els 5 i 8 euros per quilo. «En el nostre cas, la matèria primera seria residual i faríem servir estirps bacterianes mixtes, i no pures, com en els processos actuals. Això en faria abaixar els costos», apunta Joan Mata.

Més informació

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona