El catedràtic emèrit de la UB Josep Maria Caparrós publica un nou llibre sobre cinema històric
Per Josep Maria Caparrós, catedràtic emèrit d'Història Contemporània i Cinema de la Universitat de Barcelona, les pel·lícules són testimoni de la societat d'ahir i d'avui. Aquest és el punt de partida del seu últim llibre, El pasado como presente. 50 películas de género histórico, que repassa el període comprès entre la independència dels Estats Units i la caiguda del mur de Berlín a través de diferents títols: des d'El patriota (2000) fins a Good bye, Lenin! (2003). L'obra, de l'Editorial UOC, pertany a la col·lecció Filmografías Esenciales, que dirigeix Jordi Sánchez Navarro, professor de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya.
Per Josep Maria Caparrós, catedràtic emèrit d'Història Contemporània i Cinema de la Universitat de Barcelona, les pel·lícules són testimoni de la societat d'ahir i d'avui. Aquest és el punt de partida del seu últim llibre, El pasado como presente. 50 películas de género histórico, que repassa el període comprès entre la independència dels Estats Units i la caiguda del mur de Berlín a través de diferents títols: des d'El patriota (2000) fins a Good bye, Lenin! (2003). L'obra, de l'Editorial UOC, pertany a la col·lecció Filmografías Esenciales, que dirigeix Jordi Sánchez Navarro, professor de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya.
El cinema es pot entendre de moltes maneres diferents. Caparrós reivindica el cinema com un conjunt de documents visuals que es poden transformar en testimonis històrics. «Quan els films evoquen el passat, ho fan des del present en què han estat concebuts, de la mateixa manera que els espectadors viuen en present les pel·lícules que veuen sobre el passat. A més, quan retraten el present, al cap de poc es transformen en passat», explica. Les creacions cinematogràfiques que es troben en el llibre s'han convertit en el mirall d'una època, ja que evidencien com eren les persones que hi van participar i la societat en què van néixer.
Josep Maria Caparrós Lera és professor de la UB des del 1982 i impulsor —amb el seu manual 100 películas sobre Historia Contemporánea (Alianza, tres edicions)— de l'assignatura Història Contemporània i Cinema, que va crear el curs 1995-1996 i que ha estat model per a altres universitats espanyoles —País Basc, Granada— i llatinoamericanes —Santiago de Xile, Santo Domingo. Actualment, imparteixen aquesta assignatura dos dels seus col·laboradors principals, Magí Crusells i Francesc Sánchez Barba. Deixeble de Miquel Porter, primer catedràtic de Cinema de la UB, Caparrós va fundar el 1983 el Centre d'Investigacions Film-Història, amb una col·lecció de llibres vinculada de vint títols publicats per Edicions de la Universitat de Barcelona. A més, des del 1991 edita una revista especialitzada de la UB, Filmhistoria. Durant aquests anys, ha dirigit vint tesis doctorals i ha publicat més de quaranta llibres sobre cinema. Membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya i de l'Acadèmia del Cinema Català, també ho és de la Federació Internacional de Premsa Cinematogràfica (FIPRESCI, Munic). El 2012, la revista anglesa Sight & Sound el va convocar per escollir les deu millors pel·lícules de tots els temps i, posteriorment, la revista Caimán Cuadernos de Cine, per seleccionar els deu millors films del cinema espanyol. Així mateix, Caparrós ha estat comissari de tres exposicions sobre el setè art. El setembre del 2014, va organitzar a la Facultat de Geografia i Història, juntament amb els professors Crusells i Sánchez Barba, el IV Congrés Internacional d'Història i Cinema: «Memòria històrica i cinema documental», les actes del qual han estat reunides en un llibre amb el mateix títol publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona.