La convergència etnobotànica, nova cruïlla entre tradició i modernitat per potenciar la recerca en biodiversitat vegetal

Lʼetnobotànica: el patrimoni natural i cultural del món de les plantes

Lʼetnobotànica és una disciplina que ha avançat amb el progrés de les ciències naturals i socials. És un component definitori del patrimoni cultural dels grups socials, en tant que fa referència a lʼaprofitament i usos que els humans donen a les plantes del seu entorn. Els avenços en etnobotànica han facilitat la conservació de la biodiversitat des dʼuna perspectiva tant natural (genètica, taxonòmica, ecosistèmica, etc.) com cultural, amb la preservació del saber popular sobre el món dels vegetals, la seva gestió i la relació de les societats humanes amb les plantes al llarg del temps.

Conèixer els usos populars de les plantes és fonamental per descobrir nous medicaments i aliments i, per tant, per millorar lʼestat de salut i la nutrició de moltes poblacions. Tal com explica Joan Vallès, coordinador de lʼestudi i catedràtic de Botànica a la Universitat de Barcelona, «molts medicaments i productes nutricèutics, alimentaris, cosmètics i amb altres aplicacions per al benestar humà provenen de plantes. Dins dʼaquests productes, una proporció important prové del saber i de lʼús popular i tradicional que sʼha mantingut al llarg de generacions».

Actualment, només 62 de les 457 famílies dʼangiospermes (plantes amb llavor i flors) i gimnospermes (plantes amb llavor sense flors) es fan servir habitualment per les propietats medicinals. El paclitaxel, un producte aïllat de lʼescorça del teix del Pacífic (Taxus brevifolia) i també present en el teix europeu (Taxus baccata), és un dels exemples més citats de producte natural aplicat en tractaments contra el càncer. Lʼanís estrellat (Illicium verum), una planta asiàtica ben coneguda en la medicina tradicional xinesa, va ser la base de lʼoseltamivir, el medicament més prometedor contra lʼepidèmia de grip aviària, identificat arran dʼuna campanya de prospecció etnobotànica i farmacològica impulsada per lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS). Amb la descoberta de lʼartemisinina —un derivat de la planta Artemisia annua, també usada en la medicina popular xinesa—, la farmacòloga Tu Youyou va ser reconeguda amb el Premi Nobel de Medicina 2015.


La revolució òmica en el món de lʼetnobotànica

Les ciències òmiques estan ampliant lʼhoritzó del saber en biologia, biomedicina i altres àrees afins. Els nous coneixements en filogènia molecular, per exemple, han canviat la visió científica sobre la classificació taxonòmica de molts éssers vius.

En paraules de Josep Peñuelas (CSIC-CREAF), premi Ramon Margalef dʼEcologia 2016, «el desenvolupament continuat de les noves tècniques de metabolòmica proporciona una eina cabdal per descobrir una nova generació de productes naturals inspirada en l'aplicació del nou principi de convergència filogenètica i en els estudis etnobotànics».

En el context de lʼetnobotànica, els estudis de filogènia molecular han permès generar el concepte de convergència etnobotànica, sens dubte un pas endavant per perfilar millor lʼelecció de plantes dʼinterès. Això, sumat a la recent revolució de les disciplines òmiques —en especial, la genòmica i la metabolòmica—, facilitarà la identificació de noves aplicacions potencials dels productes naturals de les plantes.

«Lʼús de la mateixa espècie, o dʼespècies molt similars, per grups humans pertanyents a cultures diferents i que no han tingut contacte entre ells, ens indica que aquest coneixement sʼha adquirit de manera independent», assenyala Teresa Garnatje, directora de lʼInstitut Botànic de Barcelona. «Aquestes plantes —detalla la investigadora—, que presenten característiques semblants (convergència evolutiva), també es poden usar de manera similar (convergència etnobotànica)».

Tal com apunten els autors, les coincidències en lʼús i, per tant, en les propietats de les plantes, també poden ser interpretades tenint en compte lʼestudi de les relacions evolutives i de parentiu entre diferents tàxons. En conseqüència, amb la nova perspectiva de la  convergència etnobotànica —un concepte anàleg al de convergència evolutiva— es podrà detectar amb més facilitat noves fonts de productes útils en el camp de la salut i la seguretat alimentària. 

«Caldria, doncs, continuar treballant en aquesta línia, que ha donat resultats satisfactoris i productius, i aplicar-hi totes les capacitats de la ciència i de les tecnologies disponibles. En resum, el que estem fent és unir la tradició i la modernitat en una visió multidisciplinària que contribueix a millorar el benestar humà», conclou Joan Vallès.

Fotografies: Joan Vallès (UB-IRBio)