Els efectes del consum de la droga caníbal en lʼadolescència també perjudiquen en lʼedat adulta

Lʼaddicció a la cocaïna és avui en dia un gran problema social, econòmic i sanitari en molts països dʼarreu del món. Per això, cal considerar qualsevol factor que potenciï els efectes del consum dʼaquest potent alcaloide, i aquest és lʼobjectiu del nou estudi, dut a terme en ratolins i publicat a la revista British Journal of Pharmacology. També són autors del treball els experts David Pubill, Jordi Camarasa, Raúl López-Arnau i Letícia Duart, del Grup de Recerca de Neuropsicofarmacologia dels Derivats Amfetamínics de la UB, i Miguel Ángel Luján, del Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (UPF).

 
Una nova droga de disseny amb efectes similars a la cocaïna

 
Les drogues de disseny són una nova generació de substàncies de consum addictiu que sʼhan popularitzat sobretot entre joves i adolescents. La metilendioxipirovalerona (MDPV) és un derivat amfetamínic que sʼha estès com a substància dʼabús i té uns efectes psicoestimulants que fins i tot són superiors als de la cocaïna. Sobre els efectes en humans dʼaquesta droga sintètica, que inhibeix la recaptació dels neurotransmissors dopamina i noradrenalina, encara no hi ha bibliografia científica. 

El nou estudi publicat a British Journal of Pharmacology analitza la influència del consum de la droga sintètica MDPV en lʼadolescència i el seu impacte en la vulnerabilitat dels adults davant el consum de cocaïna. La hipòtesi de partida dels experts tenia com a referència la similitud dels mecanismes dʼacció de lʼMDPV i la cocaïna, i els efectes pràcticament permanents que generen aquestes substàncies addictives en determinades àrees cerebrals —sobretot, en el nucli accumbens— i en les alteracions dels patrons de resposta davant estímuls determinats.

 
En el marc de la recerca, els ratolins adolescents van ser tractats durant set dies amb MDPV. Tres setmanes després de retirar-los la substància, es va valorar la sensibilitat a la cocaïna en els animals adults mitjançant diferents protocols experimentals. En paral·lel, també es van analitzar els canvis produïts en determinades proteïnes associades al procés addictiu.
«En el nou estudi constatem que els animals tractats en lʼadolescència amb MDPV presenten després uns paràmetres de conducta de reforç a la cocaïna molt més elevats en comparació del grup control», explica la catedràtica Elena Escubedo, que també és membre del Grup de Recerca de Neuropsicofarmacologia dels Derivats Amfetamínics de la UB.

«A més, aquests canvis de comportament van associats amb alteracions de lʼexpressió de factors directament relacionats amb lʼaddicció», remarca lʼexperta. Per exemple, el nivell del factor DeltaFosB és més de tres vegades superior al nivell normal i es manté elevat durant les tres setmanes posteriors a la retirada de les substàncies addictives.

DeltaFosB, en concret, és un factor de transcripció implicat en la plasticitat neuronal que sʼexpressa en quadres dʼaddicció. «Com que aquest factor és considerat un “interruptor” molecular de lʼaddicció a cocaïna, considerem que aquesta és la molècula clau que ens explica bona part dʼaquest fenomen», destaca Escubedo.

En paraules de la catedràtica Olga Valverde, del Departament de Ciències Experimentals i Salut de la Universitat Pompeu Fabra, «tot i que el consum de drogues a qualsevol edat pot conduir a l'addicció, la nova recerca mostra que, com més aviat es comença a consumir drogues, més probable és que la persona desenvolupi problemes greus posteriors. Per tant, els esforços s'han de concentrar a estudiar les conseqüències de l'exposició en lʼadolescència a les principals  drogues d'abús, tal com hem desenvolupat en aquest estudi científic».