LʼOBD inicia una nova línia de documents sobre les implicacions ètiques, jurídiques i socials del sistema alimentari actual
LʼObservatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona inicia una línia de documents —conjuntament amb la Fundació Bancària “la Caixa”—, sobre les implicacions ètiques, jurídiques i socials del sistema dʼinformació alimentària actual. El primer document dʼopinió, que sʼha presentat avui, 27 de març, a la Facultat de Dret, posa de manifest «la desconnexió que hi ha entre la política actual dʼinformació alimentària basada en lʼetiqueta i la difusió indiscriminada dʼinformació alimentària que suporta el consumidor». Així mateix, es proposa mostrar «les conseqüències que té aquesta situació en les tries alimentàries individuals, la salut pública i la perpetuació de pràctiques productives i patrons de consum ambiental i socialment insostenibles».
LʼObservatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona inicia una línia de documents —conjuntament amb la Fundació Bancària “la Caixa”—, sobre les implicacions ètiques, jurídiques i socials del sistema dʼinformació alimentària actual. El primer document dʼopinió, que sʼha presentat avui, 27 de març, a la Facultat de Dret, posa de manifest «la desconnexió que hi ha entre la política actual dʼinformació alimentària basada en lʼetiqueta i la difusió indiscriminada dʼinformació alimentària que suporta el consumidor». Així mateix, es proposa mostrar «les conseqüències que té aquesta situació en les tries alimentàries individuals, la salut pública i la perpetuació de pràctiques productives i patrons de consum ambiental i socialment insostenibles».
El text, titulat Informació alimentària: qüestions ètiques, jurídiques i polítiques, està coordinat per les directores del màster dʼAlimentació, Ètica i Dret de la UB, M. José Plana i Itziar de Lecuona. En lʼelaboració del document hi han intervingut diversos experts del grup dʼopinió que dirigeix María Casado, directora de lʼOBD.
En la presentació, a més de les coordinadores del text, hi ha intervingut María Casado. També hi ha participat Jordi Portabella, director de lʼÀrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària “la Caixa”, així com lʼinvestigador Pere Puigdomènech, membre del CSIC i del Grup Europeu dʼÈtica en la Ciència i les Noves Tecnologies, i un dels signants del text.
Lʼobjectiu del document és «incidir en les polítiques públiques i en el debat social informat sobre els reptes bioètics que planteja el sistema alimentari actual i la seva evolució; en particular, pel que fa a la participació de la innovació i les tecnologies de la informació respecte a la seguretat, qualitat i sostenibilitat efectiva del sistema, i atenent especialment a la comunicació i percepció dels riscos per part dels ciutadans».
«La finalitat de lʼObra Social “la Caixa” és contribuir a construir una societat més justa. En aquest context, la nutrició, com una de les funcions bàsiques de la vida, necessita una informació precisa i comprensible per a tota la població», ha explicat Jordi Portabella.
Propostes per a la transmissió responsable dʼinformació
El text afirma que, si bé lʼetiqueta ha de mantenir un paper fonamental en la protecció del consumidor, cal revisar la política pública sobre informació alimentària: «Cal millorar la legislació i actuar amb contundència per desterrar del mercat campanyes comercials que, tot i complir amb la lletra de la llei, confonen els consumidors respecte a les característiques dels aliments», expliquen les coordinadores.
En aquest sentit, els autors proposen posar en marxa iniciatives que facin visibles a la ciutadania els costos socials i ambientals que ocasionen determinats productes alimentaris, per exemple, en relació amb el benestar animal o amb lʼimpacte ambiental derivat de lʼús de determinats materials o tècniques productives en la cadena alimentària.
El document posa un èmfasi especial en la comunicació digital. Els autors consideren que és especialment rellevant promoure bones pràctiques entre els proveïdors dʼinformació (bloguers, portals digitals, recomanadors i aplicacions de continguts sobre alimentació) «per millorar el seu compromís amb la qualitat i la seguretat». Actualment, aquests proveïdors no solen disposar de sistemes per retre comptes al lector. En la mateixa línia, també es denuncia que no hi hagi transparència respecte a les fonts emprades o els interessos comercials dels proveïdors de continguts.
Dʼaltra banda, i «davant lʼallau dʼinformacions sobre recerques aparentment científiques, la fiabilitat i qualitat de les quals no sempre és possible de contrastar», el document apunta que cal protegir la independència dels professionals sanitaris, que són la font dʼinformació en qui més confia la ciutadania en aquests temes. Per això, proposa posar en marxa protocols que —com passa amb els visitadors de la indústria farmacèutica— posin límit a les iniciatives promocionals que la indústria pot dirigir a aquests professionals.
El grup dʼopinió de lʼOBD
El grup dʼopinió de lʼOBD, que ha elaborat aquest document, es va constituir el 1996, sota la direcció de María Casado. Entre els seus objectius, el grup es proposa incidir en el diàleg entre la universitat i la societat, mitjançant la transmissió del coneixement cientificotècnic i els arguments necessaris per participar en un debat social informat. Amb la publicació dʼaquest document sobre informació alimentària, ja són vint-i-cinc els documents que ha elaborat el grup, reunits en la col·lecció de Bioètica dʼEdicions UB. Altres textos tracten qüestions dʼactualitat sobre els quals no existeix una opinió unànime, ni en la societat ni en les diverses comunitats científiques implicades. Això ha requerit identificar els problemes, contrastar els arguments i proposar recomanacions de consens.