Els canvis en la temperatura del mar afecten els déntols de les illes Medes
El moviment del déntol, un peix que viu en fons rocosos i praderies marines del Mediterrani i lʼAtlàntic, està influït pels canvis en la temperatura oceànica, segons un estudi fet a la Reserva Marina de les Illes Medes que ha publicat la revista Scientific Reports. En el context del canvi climàtic, que apunta a temperatures cada cop més altes, aquest patró de comportament del déntol —un depredador apical dels hàbitats marins— podria afectar la dinàmica de lʼespècie i dels ecosistemes costaners.
El moviment del déntol, un peix que viu en fons rocosos i praderies marines del Mediterrani i lʼAtlàntic, està influït pels canvis en la temperatura oceànica, segons un estudi fet a la Reserva Marina de les Illes Medes que ha publicat la revista Scientific Reports. En el context del canvi climàtic, que apunta a temperatures cada cop més altes, aquest patró de comportament del déntol —un depredador apical dels hàbitats marins— podria afectar la dinàmica de lʼespècie i dels ecosistemes costaners.
El nou treball està signat per experts de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), el Centre dʼEstudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), lʼInstitut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centre Oceanogràfic de les Balears (COB-IEO), i els Laboratoris Marins de Moss Landing (Estats Units), entre altres institucions.
Un depredador voraç de peixos i mol·luscs
El déntol (Dentex dentex) és un depredador voraç i agressiu que sʼalimenta de peixos, crancs i cefalòpodes. Té un paper clau en el funcionament dels ecosistemes bentònics marins i és una espècie objectiu de gran valor econòmic en pesca comercial i esportiva.
«Conèixer els patrons de moviment del déntol és clau per entendreʼn millor la biologia i ecologia, així com per determinar el paper de les reserves marines en la recuperació de les poblacions i en lʼexportació dʼexemplars (biomassa) que poden ser capturats per pesqueries fora de les reserves», explica el professor Bernat Hereu, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de lʼIRBio.
«La telemetria acústica, juntament amb els nous mètodes computacionals i dʼanàlisi en el marc de l'ecologia del moviment, estan revolucionant la biologia marina i permetran comprendre millor els efectes del canvi climàtic i la pressió pesquera sobre espècies clau, així com cercar solucions per preservar-les», afegeix Frederic Bartumeus, investigador ICREA del CEAB-CSIC i del CREAF, i expert en patrons de dispersió i moviment animal.
Emissors acústics per estudiar el moviment dels peixos
Els experts han estudiat les poblacions de déntols a les Medes amb tècniques de telemetria acústica, basades en el marcatge amb emissors acústics que emeten senyals de forma periòdica. Els senyals, captats per una xarxa de receptors submergits a la zona dʼestudi, cobrien tot el rang del moviment dels peixos. Després de més de quinze mesos de recerca, es va poder registrar —en intervals de dos minuts— la posició i la fondària de tots els individus marcats en lʼestudi.
Tal com explica Eneko Aspillaga (UB-IRBio i CEAB-CSIC), primer autor de lʼarticle, «lʼestudi revela un patró molt clar del desplaçament dels déntols segons la temperatura de lʼaigua. Durant lʼhivern, la temperatura —dʼuns 12 ⁰C— no varia en tota la columna dʼaigua, i els déntols es mouen en un rang de fondària dʼentre 10 i 40 metres, sense cap patró determinat».
«El patró tèrmic de les masses dʼaigua a les Medes —continua Aspillaga— és el típic de la Mediterrània nord-occidental. A partir de lʼabril, la superfície es comença a escalfar, i entre els mesos de maig i juny, es formen dues masses dʼaigua ben diferenciades: les superficials, calentes i de menor densitat, i les aigües més fondes i fredes, separades per una frontera que sʼanomena termoclina. Quan la termoclina està formada a lʼestiu, els déntols només es distribueixen per sobre dʼaquest límit, independentment de la fondària en què es trobin».
Per què el déntol es desplaça a aigües més càlides?
El nou estudi publicat a Scientific Reports confirma que el déntol és una espècie termòfila, amb uns patrons de distribució i activitat condicionats a lʼestiu per la fondària i el temps que perdura la termoclina a la columna dʼaigua. Com que el déntol és poiquiloterm —té una temperatura interna que depèn completament del medi—, el que faria és desplaçar-se per la columna dʼaigua fins a trobar temperatures més calentes i òptimes per a la seva fisiologia (reproducció, alimentació, etc.), en especial durant lʼestiu, quan és més actiu. El creixement poblacional del déntol, observat en zones protegides i en zones de pesca a les Medes, també es podria explicar per lʼaugment de la temperatura del mar (més de 0,5 ⁰C en els darrers trenta anys a la zona).
La temperatura i la distribució de la termoclina, que es manté fins a finals dʼoctubre, també podrien tenir un efecte determinant en la distribució dʼaltres peixos, tant depredadors com de nivells tròfics inferiors, i en tot lʼecosistema marí. En un escenari dʼescalfament global, la situació es podria agreujar, ja que la profunditat i la durada de la termoclina podria ser cada cop superior, segons dades de Josep Pascual, de lʼEstació Meteorològica de lʼEstartit.
El canvi climàtic, una amenaça per a la biodiversitat a les illes Medes
Lʼarxipèlag de les illes Medes té un valor ecològic excepcional com a ecosistema natural, amb una gran diversitat dʼhàbitats (boscos algals i de gorgònies, coral·ligen, praderies de fanerògames, comunitats cavernícoles, etc.) i espècies associades. Lʼespecial orografia del massís del Montgrí, els rius i lʼefecte positiu de la protecció sobre els ecosistemes marins han potenciat la riquesa paisatgística i la biodiversitat de les illes, integrades al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Tot i ser una de les àrees de la Mediterrània menys afectades fins ara per lʼimpacte del canvi climàtic, aquesta reserva també es mostra especialment sensible a lʼescalfament global a causa de la seva riquesa dʼespècies i hàbitats.
Gorgònies, coralls, esponges o mol·luscs —organismes filtradors que viuen fixats als fons marins— són altament vulnerables en el context del canvi climàtic (sobretot, si es troben per sobre de la termoclina). Peixos i altres espècies mòbils també són sensibles al canvi de les temperatures durant algunes fases del seu cicle vital (reproducció, reclutament, alimentació). Algunes espècies termòfiles, a més, podrien ampliar el seu rang de distribució i desplaçar altres organismes marins. Per contra, les espècies més afins a aigües més fredes podrien desaparèixer. En aquest escenari de canvi global, és especialment preocupant la introducció dʼespècies dʼorigen tropical, que poden generar un impacte profund sobre lʼequilibri dels ecosistemes marins, alerten els autors.
Referència de lʼarticle:
E. Aspillaga, F. Bartumeus, R. M. Starr, À. López-Sanz, C. Linares, D. Díaz, J. Garrabou, M. Zabala, B. Hereu. «Thermal stratification drives movement of a coastal apex predator». Scientific Reports, març de 2017.