Trobat un conjunt de restes humanes del neolític inicial a la cova Bonica de Vallirana
Fruit de les excavacions que duu a terme el Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) a la cova Bonica (Vallirana, Baix Llobregat), sʼhan descobert les restes òssies de sis individus del període neolític —concretament de fa 7.500 anys—, al costat dels seus objectes domèstics i dʼalguns animals. «La singularitat de la troballa rau en el fet que a la península Ibèrica són molt escassos els conjunts d'aquesta època amb restes humanes trobats en el marc d'una excavació i datats amb exactitud», explica l'investigador principal de l'estudi, el professor de la UB Xavier Oms.
Fruit de les excavacions que duu a terme el Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) a la cova Bonica (Vallirana, Baix Llobregat), sʼhan descobert les restes òssies de sis individus del període neolític —concretament de fa 7.500 anys—, al costat dels seus objectes domèstics i dʼalguns animals. «La singularitat de la troballa rau en el fet que a la península Ibèrica són molt escassos els conjunts d'aquesta època amb restes humanes trobats en el marc d'una excavació i datats amb exactitud», explica l'investigador principal de l'estudi, el professor de la UB Xavier Oms.
La troballa, en la qual també participa la Universitat Complutense de Madrid, inclou animals i ceràmica, a més de les restes humanes. Els treballs es van desenvolupar entre el 2008 i el 2015 i els resultats s'acaben de publicar a la revista Journal of Field Archaeology. Fins ara, els arqueòlegs han identificat un total de 98 ossos humans, que corresponen a un mínim de sis individus de diferents edats, des dels tres anys fins als trenta-cinc, i d'almenys dues dones.
L'estudi i les excavacions a la cova Bonica les han dirigit els professors Xavier Oms, Montserrat Sanz (investigadora de la Universitat Complutense de Madrid i membre del SERP), Joan Daura (UNIARQ-Universitat de Lisboa, SERP-UB), Mireia Pedro (Universitat de Barcelona) i Pablo Martínez (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia del Garraf-Ordal, CIPAG). Per la seva banda, l'antropòloga Susana Mendiela (Universitat de Múrcia) sʼha encarregat de l'estudi de les restes humanes.
Les restes humanes trobades pertanyen, almenys, a dos adults (25-35 anys), un adolescent (12-13) i tres nens (de nou, cinc i menys de tres anys). Al costat de les restes humanes, en van aparèixer també d'animals (cabres i ovelles en la majoria de casos), així com ornaments, eines de pedra (sílex i cristall de roca) i fragments de ceràmica.
Aquest descobriment aporta dades noves a la comunitat científica sobre com eren els ritus d'enterrament dels cadàvers, i es tracta de la primera evidència d'inhumacions col·lectives. «Observem que les pràctiques funeràries són molt heterogènies, encara que sembla que el més freqüent és trobar les restes no articulades al costat dels seus objectes domèstics, per la qual cosa potser dipositaven els cossos a les coves sense enterrar o directament dipositats ja desarticulats», explica Montserrat Sanz.
La troballa ha tingut lloc en el marc dels programes d'excavacions i recerca de la Generalitat de Catalunya impulsats pel SERP, grup de recerca de qualitat dirigit pel catedràtic de la UB Josep Maria Fullola.