Unes jornades recuperen lʼactualitat del pensament i lʼobra dʼIldefons Cerdà
«Cerdà va irradiar en moltes direccions; és qui construeix lʼurbanisme actual com a ciència pluridisciplinària». Així explica el professor de Geografia de la UB Joan Tort el principi a partir del qual es desenvolupen les I Jornades dʼEstudi sobre el Pensament i lʼObra dʼIldefons Cerdà: «Cerdà. Camins de futur», inaugurades el 16 de maig al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Urbanistes, arquitectes, geògrafs, enginyers, filòlegs i, en general, estudiosos dʼIldefons Cerdà hi estan presentant les darreres recerques sobre el creador de lʼEixample. La trobada serveix per commemorar el 150è aniversari de la publicació de lʼobra cabdal de Cerdà, Teoria general de la urbanització, editada en facsímil fa cinquanta anys per iniciativa de lʼantic rector de la UB Fabian Estapé.
«Cerdà va irradiar en moltes direccions; és qui construeix lʼurbanisme actual com a ciència pluridisciplinària». Així explica el professor de Geografia de la UB Joan Tort el principi a partir del qual es desenvolupen les I Jornades dʼEstudi sobre el Pensament i lʼObra dʼIldefons Cerdà: «Cerdà. Camins de futur», inaugurades el 16 de maig al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Urbanistes, arquitectes, geògrafs, enginyers, filòlegs i, en general, estudiosos dʼIldefons Cerdà hi estan presentant les darreres recerques sobre el creador de lʼEixample. La trobada serveix per commemorar el 150è aniversari de la publicació de lʼobra cabdal de Cerdà, Teoria general de la urbanització, editada en facsímil fa cinquanta anys per iniciativa de lʼantic rector de la UB Fabian Estapé.
Les jornades van tenir com a primera ponència la del professor dʼurbanisme sostenible de la Universitat de Westminster (i, anteriorment, professor a Austràlia i als Estats Units) Michael Neuman, que ha estudiat a bastament lʼobra de Cerdà i ha fet part de la seva recerca a Barcelona. En la seva intervenció va exposar com les idees de lʼenginyer català, a banda de la seva importància intrínseca i del seu caràcter pioner i innovador en la història de lʼurbanisme modern, poden contribuir a resoldre els problemes de les ciutats actuals.
Durant el congrés, s'ha tractat de la concepció de lʼurbanisme de Cerdà, de la gran importància que té la natura en la seva obra, i també s'ha abordat una de les qüestions clau del seu pensament: la relació entre lʼespai públic i el privat, prenent com a referència comparativa moderna el barri de Bellvitge, a lʼHospitalet. Igualment, s'hi han estudiat aspectes poc coneguts de la vida personal de Cerdà (com la relació amb la seva filla Clotilde, fruit dʼuna relació extramatrimonial) o lʼinterès de Cerdà pel folklore i la cultura popular. El programa inclou una visita a lʼEdifici Històric de la UB per veure lʼempremta de Cerdà en la concepció dʼaquesta edificació, per exemple pel que fa a la distribució de les parts construïdes i les destinades a jardins.
El professor Tort, un dels organitzadors de les jornades, explica que lʼobjectiu és que aquesta primera trobada tingui continuïtat, atès que hi ha molts aspectes de lʼobra de Cerdà dʼinterès plenament actual i que cal aprofundir. Alguns exemples serien la teoria de xarxes que va desenvolupar, la relació entre teoria i pràctica en la seva obra o com les seves idees poden ser útils a lʼhora de pensar polítiques urbanístiques integradores, per exemple, per evitar la formació de guetos urbans. Tort recorda que durant molts anys es va tenir una visió molt superficial de Cerdà, «molt esquemàtica». No va ser fins a finals dels anys seixanta que es comença a recuperar la seva figura, fins a arribar a la commemoració de lʼAny Cerdà, el 2009.
Les jornades, que també tenen lloc a la seu del Col·legi dʼEnginyers de Camins, Canals i Ports, estan promogudes per la Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà, creada lʼany 2009, i per lʼEspai Cerdà de lʼAjuntament de Centelles. A més de la UB, hi col·laboren la Diputació i lʼAjuntament de Barcelona, lʼAjuntament de Centelles, la Fundació Agbar i el Col·legi dʼEnginyers de Camins, Canals i Ports.