Notícies

Inici  >  Notícies > Lucien Cuénot: nova revisió del pensament evolucionista d’un científic...

Lucien Cuénot: nova revisió del pensament evolucionista d’un científic precursor de la genètica moderna

Lucien Cuénot és considerat un dels impulsors de la genètica moderna.

Lucien Cuénot és considerat un dels impulsors de la genètica moderna.

16/05/2017

Recerca

El 1914, el zoòleg francès Lucien Cuénot va establir el terme preadaptació, un concepte que explica fenòmens del procés evolutiu i que va centrar un gran debat científic i filosòfic durant tot el segle XX. Tradicionalment, la idea de Cuénot s’ha associat a una visió teleològica de l’evolució. Això no obstant, l’última relectura d’aquesta noció conclou que no implicaria una concepció finalista del procés evolutiu dels éssers vius. Així es desprèn d’un article publicat per Adrià Casinos, catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, a la revista Biological Journal of the Linnean Society.

 

El finalisme evolutiu i la complexitat de la natura

Lucien Cuénot (1866-1951), considerat un dels impulsors de la genètica moderna, va ser una figura reconeguda en el seu temps en l’àmbit científic. Després del redescobriment, el 1900, de les lleis de Mendel —obra dels científics Carl Correns, Hugo de Vries i Erich von Tschermak—, Cuénot va dur a terme els primers estudis mendelians en mamífers, fins a l’ocupació del seu laboratori de Nancy (França) durant la Primera Guerra Mundial. Autor d’un extens treball sobre l’evolució —en especial, sobre el problema de l’adaptació—, Cuénot va encunyar el concepte de preadaptació, de gran valor evolutiu. 

En contraposició, el 1982 els paleontòlegs Stephen J. Gould i Elisabeth Vrba revisen de manera crítica aquesta idea de preadaptació, aparentment relacionada amb el finalisme teleològic, fins a reformular-la i introduir un altre concepte en el debat evolutiu: el terme exaptació. Però segons el treball de Casinos, el pensament de Cuénot ha estat falsament considerat com a finalista, ja que no respon a una visió teleològica dels mecanismes evolutius.

Preadaptació: un nou significat evolutiu

Tal com detalla Adrià Casinos, que analitza el pensament científic del genetista francès en el marc dels estudis evolutius, Cuénot és una figura extraordinàriament rica, que en certa manera s’està redescobrint en l’actualitat: «Sempre es va manifestar en contra del finalisme, però una altra cosa és com l’han utilitzat altres autors, partidaris del finalisme. R. A. Fisher i C. S. Stock són els primers que van alçar l’acusació de teleologisme. I si no era teleologia, per a aquests autors el concepte de preadaptació no era necessari, perquè era equivalent al d’adaptació».

No obstant això, aquests dos conceptes no serien equivalents en el marc de l’evolució, ja que «preadaptació implica un canvi de funció sense canvi estructural, mentre que adaptació comporta una transformació estructural com a resposta a una determinada pressió selectiva. Com que rebutjo la possibilitat que un caràcter sigui ex nihilo, és a dir, que no en derivi d’un altre, la transformació estructural és necessària», apunta Casinos, catedràtic del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, i expert en biomecànica, morfologia funcional i història i filosofia de la biologia.

Per Casinos, el treball de revisió de Gould i Vrba arriba a ignorar la tasca pionera de Cuénot en el discurs evolutiu .«Aquests autors fan ús d’un primer argument d’ordre semàntic, que és preferir el terme preaptació a preadaptació . Així doncs, el concepte d’exaptació equivaldria a l’antiga preadaptació ja realitzada, mentre que preaptació seria la situació corresponent a la funció original. És a dir, la ploma era una preaptació en els dinosaures, on tenia una funció d’aïllament tèrmic, però és una exaptació en els ocells perquè ha adquirit una nova funció, associada al vol. A parer meu, aquest matís seria massa gratuït».

Tot i això, no tot són diferències ideològiques, i encara seria possible trobar punts de contacte en el marc del debat conceptual. «La coincidència entre Cuénot i Gould i Vrba es trobaria en l’acceptació que una estructura pot passar a desenvolupar una nova funció sense canvis importants», detalla Casinos.

«A més, els termes preadaptació i exaptació coexisteixen en la literatura científica actual. Hi ha bibliografia que demostra com l’ús del terme preadaptació encara és vigent. L’equivalència, en concret, es podria sintetitzar en la idea que la preadaptació (en el sentit clàssic de Cuénot) és la suma dels conceptes de preaptació i exaptació», conclou Casinos. 

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona