Notícies

Inici  >  Notícies > Experts veuen necessària i viable la implantació d’un nou model energètic...

Experts veuen necessària i viable la implantació d’un nou model energètic sostenible

El meteoròleg Tomàs Molina, el conseller Josep Rull, el rector Joan Elias, el president de Torres, Miguel A. Torres, i la directora d’Alumni UB, Elisenda Rius, en la inauguració de la jornada.

El meteoròleg Tomàs Molina, el conseller Josep Rull, el rector Joan Elias, el president de Torres, Miguel A. Torres, i la directora d’Alumni UB, Elisenda Rius, en la inauguració de la jornada.

Prop de cent cinquanta persones van assistir a la jornada de debat, organitzada per la UB i Cellers Torres, sota la direcció científica de Tomàs Molina.

Prop de cent cinquanta persones van assistir a la jornada de debat, organitzada per la UB i Cellers Torres, sota la direcció científica de Tomàs Molina.

El IV Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental va recaure en l’estudi <i>Hivernacles integrats a la teulada</i>, de Mireia Ercilla, Perla Zambrano i Ana M. Manríquez.

El IV Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental va recaure en l’estudi Hivernacles integrats a la teulada, de Mireia Ercilla, Perla Zambrano i Ana M. Manríquez.

07/06/2017

Recerca

La importància de l’energia solar en la indústria i les llars i les dificultats per implementar-la a Espanya van centrar el debat de les VI Jornades Ambientals promogudes per la Universitat de Barcelona, Cellers Torres i el meteoròleg i professor d’aquesta Universitat Tomàs Molina. La dotzena d’experts participants, procedents de l’administració, associacions, empreses i mitjans de comunicació, van coincidir a dir que la implantació d’un nou model energètic net i sostenible és, no només urgent i necessària, sinó viable des d’un punt de vista econòmic, social i ambiental, i que, en la lluita contra el canvi climàtic, l’energia solar és la solució més ràpida i eficaç. La trobada va tenir lloc el passat dimecres 31 de maig, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.

«Ens hauria d’ofendre que països amb un nivell d’insolació molt inferior al nostre hagin fet un desplegament de fotovoltaiques que no s’ha portat a terme a l’Estat espanyol. Les renovables són part inexorable del nostre futur; només Espanya es resisteix a creure-ho», va criticar el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, que va inaugurar el certamen davant d’unes 150 persones, juntament amb Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona; Miguel A. Torres, president de Cellers Torres, i Tomàs Molina, director científic de les jornades.

Rull va qualificar d’«incomprensible» el que està passant a Espanya amb les renovables i va anunciar que «Catalunya està ultimant la llei del canvi climàtic, que serà la primera a Espanya i a Europa, i que establirà com a objectius reduir les emissions de CO2 en un 40 % i establir l’ús d’energies renovables a Catalunya en un 30 % fins al 2030».

Al seu torn, Miguel A. Torres va lamentar que encara no s’estigui actuant de manera categòrica en la lluita contra el canvi climàtic i que no s’aposti clarament per les energies renovables. «Ens hem de manifestar contra aquesta irracionalitat; els polítics —potser tard i en contra de la seva voluntat— hauran d’acceptar-ho», va dir.

Que el desplegament de les renovables depèn sobretot de la voluntat política és una opinió que van manifestar molts dels ponents, tot i que ja s’està avançant en aquesta matèria, segons els representants de l’administració presents a la trobada, i així ho va recalcar José Luis Gallego, naturalista i divulgador ambiental, en les conclusions de les jornades. «No es tracta d’un repte tècnic. L’energia neta ha arribat per quedar-se: la transició energètica cap a un nou model energètic net és imparable», va assegurar.

Els avenços administratius en matèria de renovables

Ferran Tarradellas, responsable de la política energètica europea per a Espanya, va assegurar que «la política de descarbonització és viable» i que «s’ha convertit en horitzontal i holística per al conjunt de plans de la Unió Europea, amb accions i polítiques concretes». Els objectius que s’ha marcat la UE són, com els anunciats pel conseller Rull, assolir la producció del 27 % de l’energia amb renovables i disminuir en un 40 % les emissions de CO2 el 2030, en comparació amb els nivells de 1990.

A escala local, a Barcelona, el consistori ha desplegat el Programa d’impuls a la generació solar, que suposarà incorporar més de 3,5 MWp de potència instal·lada en fotovoltaiques. Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, va explicar com pretenen quotidianitzar l’autoproducció d’energia solar amb accions tant des de l'Ajuntament com des de la ciutadania, instal·lant plaques en teulades i cobertes particulars i municipals i en espais públics.

De la presentació del cas d’èxit se’n va encarregar Peter Droege, president d'Eurosolar, associació europea per a les energies renovables i director de l’Institut de Desenvolupament Estratègic de Liechtenstein, que va explicar el cas alemany. Droege va destacar l’ampli suport social que té l’energia solar a Alemanya i les facilitats per a l’autoconsum: a Alemanya, es garanteix el pagament de l’excedent elèctric generat a les llars que s’injecti a la xarxa pública durant vint anys.

Les contradiccions del model energètic espanyol

A Espanya, en canvi, «l’excedent generat es perd i s'aboca a la xarxa sense contraprestació», va assenyalar Òscar Gómez, soci de Solar Profit i fundador de l’Associació Espanyola d’Autoconsumidors. Gómez va lamentar també l’excessiva burocràcia, la incertesa de l’impost al sol i la lentitud de les companyies elèctriques responsables dels tràmits. Però tot i les dificultats, l’autoconsum és una aposta de futur. Eduardo Moreda, subdirector de Regulació de Generació, Mercat i Gas d’Endesa, va assegurar que l’elèctrica està a favor de l’autoconsum i de les energies renovables, en les quals està invertint.

Una de veus més crítiques amb les polítiques energètiques va ser la del president de la Fundació Renovables, Domingo Jiménez Beltrán, que va reclamar una Europa més ambiciosa: «Si el 2050 volem un 95 % de l’energia procedent de fons renovables, els objectius fixats per al 2030 es queden curts». Segons Jiménez, «les energies renovables no són només pertinents perquè s’estan esgotant les fòssils, sinó perquè són millors», i va assenyalar que «el que dificulta el progrés sostenible és la proximitat entre els poders polítics i els poders econòmics».

També Aida Vila, responsable de la Campanya del Clima de Greenpeace per a les Nacions Unides, va denunciar aquesta proximitat entre els polítics i les grans elèctriques i la resistència al canvi d’aquestes companyies, «que pretenen seguir rendibilitzant els seus actius en centrals tèrmiques i nuclears».

Especialment escèptic amb el govern es va mostrar el periodista Antonio Cerrillo, que es va qüestionar si «el Govern espanyol és en el fons negacionista del canvi climàtic, perquè d’una manera subtil, pausada, tranquil·la però diària, evita encaminar la transició cap a les renovables».

Falta de planificació i seguretat jurídica

Durant la jornada, es va posar de manifest que un dels grans problemes actuals per l’aposta d’empresaris i particulars per les energies renovables és la falta de seguretat jurídica al sector de les renovables a Espanya, que ha afectat dramàticament l’economia i la vida d’inversors particulars i que està frenant la transició cap a un model energètic més sostenible. «El desenvolupament fotovoltaic no ha estat ordenat ni planificat», va apuntar José M. González Moya, director general d’APPA, associació d’empreses d’energies renovables. «I ara fa quasi tres anys que no avancem, tot i que l’energia fotovoltaica està cridada a ser l’energia del futur», va afegir.

Dramàtic és el cas de César Vea, autor d’un curtmetratge que denuncia aquesta inseguretat jurídica. «El 2007 vaig confiar en els governs d’aquest país, vaig invertir en renovables i em van canviar les regles del joc a la meitat del partit. Em sento estafat, humiliat i arruïnat», va explicar Vea. És una de les 60.000 famílies afectades a les quals Piet Holtrop, advocat referent en el sector de les energies renovables, va llançar un missatge d’esperança: «Es poden assolir sentències fermes favorables gràcies a la tutela judicial efectiva, recollida a l’article 24 de la Constitució espanyola».

IV Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental

En el marc de les Jornades Ambientals, es va fer el lliurament del IV Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental, que va recaure en l’estudi Hivernacles integrats a la teulada, de Mireia Ercilla, Perla Zambrano i Ana M. Manríquez, tres doctorandes de l’ICTA-Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest certamen té l’objectiu de donar a conèixer i premiar els projectes, les experiències i les iniciatives dels estudiants i de grups científics que vetllin per la preservació del medi ambient. En l’edició d’aquest any, s’han presentat setze treballs, que han estat exposats i votats pels assistents a la jornada i el comitè assessor.

Més informació

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona