Experts veuen necessària i viable la implantació dʼun nou model energètic sostenible
La importància de lʼenergia solar en la indústria i les llars i les dificultats per implementar-la a Espanya van centrar el debat de les VI Jornades Ambientals promogudes per la Universitat de Barcelona, Cellers Torres i el meteoròleg i professor dʼaquesta Universitat Tomàs Molina. La dotzena dʼexperts participants, procedents de lʼadministració, associacions, empreses i mitjans de comunicació, van coincidir a dir que la implantació dʼun nou model energètic net i sostenible és, no només urgent i necessària, sinó viable des dʼun punt de vista econòmic, social i ambiental, i que, en la lluita contra el canvi climàtic, lʼenergia solar és la solució més ràpida i eficaç. La trobada va tenir lloc el passat dimecres 31 de maig, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric.
La importància de lʼenergia solar en la indústria i les llars i les dificultats per implementar-la a Espanya van centrar el debat de les VI Jornades Ambientals promogudes per la Universitat de Barcelona, Cellers Torres i el meteoròleg i professor dʼaquesta Universitat Tomàs Molina. La dotzena dʼexperts participants, procedents de lʼadministració, associacions, empreses i mitjans de comunicació, van coincidir a dir que la implantació dʼun nou model energètic net i sostenible és, no només urgent i necessària, sinó viable des dʼun punt de vista econòmic, social i ambiental, i que, en la lluita contra el canvi climàtic, lʼenergia solar és la solució més ràpida i eficaç. La trobada va tenir lloc el passat dimecres 31 de maig, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric.
«Ens hauria dʼofendre que països amb un nivell dʼinsolació molt inferior al nostre hagin fet un desplegament de fotovoltaiques que no sʼha portat a terme a lʼEstat espanyol. Les renovables són part inexorable del nostre futur; només Espanya es resisteix a creure-ho», va criticar el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, que va inaugurar el certamen davant dʼunes 150 persones, juntament amb Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona; Miguel A. Torres, president de Cellers Torres, i Tomàs Molina, director científic de les jornades.
Rull va qualificar dʼ«incomprensible» el que està passant a Espanya amb les renovables i va anunciar que «Catalunya està ultimant la llei del canvi climàtic, que serà la primera a Espanya i a Europa, i que establirà com a objectius reduir les emissions de CO2 en un 40 % i establir lʼús dʼenergies renovables a Catalunya en un 30 % fins al 2030».
Al seu torn, Miguel A. Torres va lamentar que encara no sʼestigui actuant de manera categòrica en la lluita contra el canvi climàtic i que no sʼaposti clarament per les energies renovables. «Ens hem de manifestar contra aquesta irracionalitat; els polítics —potser tard i en contra de la seva voluntat— hauran dʼacceptar-ho», va dir.
Que el desplegament de les renovables depèn sobretot de la voluntat política és una opinió que van manifestar molts dels ponents, tot i que ja sʼestà avançant en aquesta matèria, segons els representants de lʼadministració presents a la trobada, i així ho va recalcar José Luis Gallego, naturalista i divulgador ambiental, en les conclusions de les jornades. «No es tracta dʼun repte tècnic. Lʼenergia neta ha arribat per quedar-se: la transició energètica cap a un nou model energètic net és imparable», va assegurar.
Els avenços administratius en matèria de renovables
Ferran Tarradellas, responsable de la política energètica europea per a Espanya, va assegurar que «la política de descarbonització és viable» i que «sʼha convertit en horitzontal i holística per al conjunt de plans de la Unió Europea, amb accions i polítiques concretes». Els objectius que sʼha marcat la UE són, com els anunciats pel conseller Rull, assolir la producció del 27 % de lʼenergia amb renovables i disminuir en un 40 % les emissions de CO2 el 2030, en comparació amb els nivells de 1990.
A escala local, a Barcelona, el consistori ha desplegat el Programa dʼimpuls a la generació solar, que suposarà incorporar més de 3,5 MWp de potència instal·lada en fotovoltaiques. Cristina Castells, directora dʼEnergia i Qualitat Ambiental de lʼAjuntament de Barcelona, va explicar com pretenen quotidianitzar lʼautoproducció dʼenergia solar amb accions tant des de l'Ajuntament com des de la ciutadania, instal·lant plaques en teulades i cobertes particulars i municipals i en espais públics.
De la presentació del cas dʼèxit seʼn va encarregar Peter Droege, president d'Eurosolar, associació europea per a les energies renovables i director de lʼInstitut de Desenvolupament Estratègic de Liechtenstein, que va explicar el cas alemany. Droege va destacar lʼampli suport social que té lʼenergia solar a Alemanya i les facilitats per a lʼautoconsum: a Alemanya, es garanteix el pagament de lʼexcedent elèctric generat a les llars que sʼinjecti a la xarxa pública durant vint anys.
Les contradiccions del model energètic espanyol
A Espanya, en canvi, «lʼexcedent generat es perd i s'aboca a la xarxa sense contraprestació», va assenyalar Òscar Gómez, soci de Solar Profit i fundador de lʼAssociació Espanyola dʼAutoconsumidors. Gómez va lamentar també lʼexcessiva burocràcia, la incertesa de lʼimpost al sol i la lentitud de les companyies elèctriques responsables dels tràmits. Però tot i les dificultats, lʼautoconsum és una aposta de futur. Eduardo Moreda, subdirector de Regulació de Generació, Mercat i Gas dʼEndesa, va assegurar que lʼelèctrica està a favor de lʼautoconsum i de les energies renovables, en les quals està invertint.
Una de veus més crítiques amb les polítiques energètiques va ser la del president de la Fundació Renovables, Domingo Jiménez Beltrán, que va reclamar una Europa més ambiciosa: «Si el 2050 volem un 95 % de lʼenergia procedent de fons renovables, els objectius fixats per al 2030 es queden curts». Segons Jiménez, «les energies renovables no són només pertinents perquè sʼestan esgotant les fòssils, sinó perquè són millors», i va assenyalar que «el que dificulta el progrés sostenible és la proximitat entre els poders polítics i els poders econòmics».
També Aida Vila, responsable de la Campanya del Clima de Greenpeace per a les Nacions Unides, va denunciar aquesta proximitat entre els polítics i les grans elèctriques i la resistència al canvi dʼaquestes companyies, «que pretenen seguir rendibilitzant els seus actius en centrals tèrmiques i nuclears».
Especialment escèptic amb el govern es va mostrar el periodista Antonio Cerrillo, que es va qüestionar si «el Govern espanyol és en el fons negacionista del canvi climàtic, perquè dʼuna manera subtil, pausada, tranquil·la però diària, evita encaminar la transició cap a les renovables».
Falta de planificació i seguretat jurídica
Durant la jornada, es va posar de manifest que un dels grans problemes actuals per lʼaposta dʼempresaris i particulars per les energies renovables és la falta de seguretat jurídica al sector de les renovables a Espanya, que ha afectat dramàticament lʼeconomia i la vida dʼinversors particulars i que està frenant la transició cap a un model energètic més sostenible. «El desenvolupament fotovoltaic no ha estat ordenat ni planificat», va apuntar José M. González Moya, director general dʼAPPA, associació dʼempreses dʼenergies renovables. «I ara fa quasi tres anys que no avancem, tot i que lʼenergia fotovoltaica està cridada a ser lʼenergia del futur», va afegir.
Dramàtic és el cas de César Vea, autor dʼun curtmetratge que denuncia aquesta inseguretat jurídica. «El 2007 vaig confiar en els governs dʼaquest país, vaig invertir en renovables i em van canviar les regles del joc a la meitat del partit. Em sento estafat, humiliat i arruïnat», va explicar Vea. És una de les 60.000 famílies afectades a les quals Piet Holtrop, advocat referent en el sector de les energies renovables, va llançar un missatge dʼesperança: «Es poden assolir sentències fermes favorables gràcies a la tutela judicial efectiva, recollida a lʼarticle 24 de la Constitució espanyola».
IV Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental
En el marc de les Jornades Ambientals, es va fer el lliurament del IV Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental, que va recaure en lʼestudi Hivernacles integrats a la teulada, de Mireia Ercilla, Perla Zambrano i Ana M. Manríquez, tres doctorandes de lʼICTA-Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest certamen té lʼobjectiu de donar a conèixer i premiar els projectes, les experiències i les iniciatives dels estudiants i de grups científics que vetllin per la preservació del medi ambient. En lʼedició dʼaquest any, sʼhan presentat setze treballs, que han estat exposats i votats pels assistents a la jornada i el comitè assessor.