El catedràtic Ciril Rozman dona al CRAI la col·lecció completa de lʼobra ʻMedicina internaʼ, de Farreras-Rozman

La donació, que sʼexhibeix al CRAI Biblioteca del Campus Clínic, consta de tres edicions del tractat de Von Domarus en alemany, divuit edicions de lʼobra Medicina interna en castellà i una en català, així com sis edicions del Compendi en castellà, a més dʼuna edició en català i una altra en portuguès.

Entre les obres exposades, hi ha la primera traducció al castellà, del 1929, de Grundriss der inneren Medizin, que va fer el metge i veterinari Pere Farreras Sampera, pare de Pere Farreras Valentí. El fill, Farreras Valentí, va tornar a editar l'obra anys més tard i la va ampliar fins als dos volums actuals.

Ciril Rozman va començar a col·laborar en aquesta obra el 1954, i n'ha dirigit les successives edicions entre el 1968 i el 2016, any de la darrera publicació del tractat. A partir dʼara, el nou director és Francesc Cardellach, actual degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, que ha participat en lʼedició de lʼobra els darrers quinze anys. Aquest és un dels pocs tractats de referència que perviuen en paper i per Rozman una de les claus de l'èxit és l'extensió, ja que «els llibres de més de dos volums moren».

En aquesta obra hi participen actualment prop de cinc-cents col·laboradors experts en les diferents matèries. «Els col·laboradors tenen força llibertat i, com a editors, mirem que no hi hagi incoherències amb altres parts del llibre i també mirem que respectin la llengua», però «el Compendi té l'empremta pròpia de les meves opinions, no sempre respecto la dels col·laboradors», explica Rozman.

Entre les diverses edicions, en la del 1959 hi ha una dedicatòria de Farreras Valentí a Rozman, que a més d'haver estat el seu deixeble, va ser el seu metge de capçalera, amic i successor en la Càtedra de Patologia i Clínica Mèdiques a Salamanca (1967), així com en la direcció de lʼEscola dʼHematologia a la Universitat de Barcelona (1969).

Com ha evolucionat la medicina?

Segons Rozman, la medicina no ha evolucionat de manera «simètrica». L'eminent internista assegura una de les disciplines més complexes és la psicologia: «Mentre no descobrim la base física del pensament abstracte, estarem en els prolegòmens de la prehistòria de la psicologia», diu Rozman, que dona per fet que encara trigarem un segle a descobrir-ho.

Per ell, la gran troballa de lʼanatomia del cervell la va fer Ramón y Cajal el 1889, quan va demostrar que l'estructura del cervell no era reticular —com defensava Golgi—, sinó que existien neurones individuals que es connectaven entre si: «Es va passar de l'estructura reticular a la neuronal», explica. En relació amb la resta de matèries, Rozman destaca lʼavenç en lʼendocrinologia i en lʼhematologia gràcies al fet que «les seves constants es poden monitoritzar de manera permanent». Altres disciplines també han avançat molt, com ara la cardiologia. «Tinc un pacient a qui fa poc li van fer un canvi de la vàlvula aòrtica sense obrir-li el tòrax, mitjançant una sonda introduïda per lʼartèria femoral. Encara que no es tracta dʼun canvi en lʼessència de lʼésser humà, és un avenç impressionant per a la medicina».

Com a metge internista de vocació, Rozman afirma estar «convençut que lʼinternista ha de tornar amb força». Ell segueix en actiu com a metge, a més dʼestar vinculat a la recerca com a promotor de lʼInstitut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Lʼexpert també defensa que «un catedràtic de Medicina necessita fer tres coses: docència, recerca i assistència», a la qual cosa afegeix: «Jo, la docència que més he fet, és a distància a través dʼaquest llibre».

Exposició virtual sobre lʼobra de Ciril Rozman