Set dones posen en marxa el nou grup UB de suport a persones amb càncer de mama

El Grup de Dones UB de suport a persones amb càncer de mama té l'origen en una de les seves integrants: Àngels Molina. «De fet, la idea va sorgir de la meva cap, lʼaleshores comissionada per a Desenvolupament Social i Envelliment, Misericòrdia Garcia. Era lʼany 2015 i a mi mʼhavien detectat un càncer de mama. Jo era la seva secretària i va viure de molt a prop la malaltia amb mi», recorda. «Arran dʼaixò —continua —, se li va ocórrer la idea de fer una crida per correu electrònic per crear un grup de dones que haguessin viscut també un càncer de mama, i volguessin reunir-se per donar suport o per poder xerrar, explicar el que havien passat i fer una mica de divulgació, de xarxa, de poder-nos ajudar. A mi em va semblar una bona idea».

El correu es va enviar a tota la comunitat universitària. I hi va haver respostes. A partir dʼaquí, es va posar en marxa aquest grup de voluntariat. Totes les integrants són treballadores de la UB (hi ha representats els col·lectius de PAS i PDI). LʼElvira nʼés lʼúnica excepció. «En el meu cas, la informació em va arribar a través del meu marit. Ell treballa a la Universitat. Quan va rebre el correu, va respondre: "A la meva dona li faria il·lusió". I aquí estic. Em va agradar la idea i em van agradar elles», diu.

La Glòria s'hi va apuntar amb un objectiu molt concret: retornar lʼajuda que ella havia rebut quan va ser diagnosticada, ara fa nou anys. «Quan vaig rebre la notícia, vaig recordar que tenia una antiga amiga, que potser feia vint anys que no veia i de qui m'havia arribat que havia patit un càncer. No ho vaig dubtar. Vaig agafar el telèfon, li vaig trucar i li vaig dir: "Tʼestranyarà que et truqui...". "I ara!", em va respondre ella. I es va presentar a casa meva amb una capsa de bombons i em va dir: "No un, nʼhe passat dos, i mira, aquí estic". A mi allò em va ajudar tantíssim que vaig pensar que era el que jo volia fer per altres persones», afirma. «Acompanyar-les especialment en els moments inicials de dubtes, quan et diagnostiquen un càncer, que són sovint els més difícils», afegeix.

LʼÀngels P. també vol fer acompanyament, però en una vessant més lúdica. «Els proposaré dʼanar al cinema o el teatre, i les acompanyaré amb molt de gust. Pel·lícules que facin riure una mica», apunta. Jubilada anticipada de la Universitat, «i vull pensar que jubilada del càncer de mama també», va ser diagnosticada fa vint anys. Recorda que a ella anar al cinema la va ajudar molt. «Mʼagrada molt el cinema, visc a Gràcia i tinc els Verdi al costat. Aleshores jo agafava i me nʼhi anava a les tardes i allà plorava el que no està escrit. El menys important, és clar, era la pel·lícula. Era que jo tenia ganes de plorar i aleshores ja tenia lʼexcusa perfecta». I continua: «Al principi hi anava sola, però després vaig trobar una amiga que mʼhi acompanyava i ploràvem totes dues. Però plorar acompanyat no és el mateix que plorar sol».

Un blog de consulta, conferències i tasques dʼacompanyament i suport

El grup no ofereix només acompanyament. «Aquest és un grup de gent voluntària. Per tant, perquè funcioni, cadascuna fa el que voluntàriament vol i li ve de gust fer. Per això, aquí hi ha un espectre dʼactivitats molt ampli», detalla la Glòria. LʼÀngels M., per exemple, està interessada a organitzar xerrades sobre nutrició, esport i, en general, hàbits de vida saludable. «A la Universitat, tenim metges i professors que podrien fer xerrades de manera voluntària. És un tema que ens toca a tots, de més a prop o més lluny, i jo crec que la gent hi col·laborarà».

De moment, el grup ha posat en marxa un blog de consulta per a persones que pateixen la malaltia o que tenen algun familiar o conegut que es troba en aquesta situació. Ho han fet amb lʼajuda de Mar Tapia, del Laboratori dʼEstudis Geofísics Eduard Fontseré de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, i amiga de la Glòria. En aquest blog, a més del seu contacte, hi aboquen tant notícies dʼactualitat com articles i recomanacions de llibres sobre càncer, alimentació i esport, i receptes de cuina sana «que a nosaltres ens han ajudat». També hi recullen activitats externes i enllaços a altres associacions de suport a malalts. «Nosaltres no volem, en cap moment, substituir els professionals de la medicina i la psicologia», remarca la Glòria. «El que hem fet, en el nostre procés, és assabentar-nos dʼuna sèrie de coses que considerem que, en general, són positives. I el que volem és que aquesta informació circuli i, qui vulgui, la pugui utilitzar».

A la Maite la van operar fa deu anys. Aleshores no va tenir accés a cap informació sobre alimentació ni sobre altres teràpies complementàries que pogués fer. «Eren altres temps. No hi havia el boom dʼinformació, de vegades exagerada, que hi ha ara», intervé lʼElvira. «Però tot i que ara hi ha molta literatura sobre això, sempre se nʼaprenen coses noves. Jo, egoistament, he après molt dʼelles», diu lʼÀngels M. «Això no és egoistament, és intel·ligentment», diu la Glòria.

«Amb poques paraules, ja entens el que està passant lʼaltra persona»

Totes coincideixen a dir que parlen el mateix idioma. «Amb poques paraules, ja entens el que està passant lʼaltra persona», assegura la Maite. «Això ho expliques a una persona que no ho ha viscut i tʼescolta, i pot ser molt bona amiga, però no és el mateix», diu la Roser. Ella va tenir càncer de mama fa sis anys. Patir la malaltia mai no és fàcil però encara ho és menys quan ets mare de nens petits. «Recordo que a casa havia de fer el cor fort. Aleshores necessites un lloc on et puguis deixar anar, que no hagis de ser sempre forta. I, en aquest sentit, penso que està bé que ens puguem fer costat», afirma.

La Roser confessa que, tot i sentir-se curada, «el dia que toca la mamografia, surt tot una altra vegada. Ho tornes a reviure tot». Aquest «ai al cor», com diu lʼÀngels P., el comparteixen moltes dʼelles. Però al grup fan pinya. «Jo, per exemple, també em vaig apuntar aquí perquè crec que tʼajuda molt veure que hi ha gent que se nʼhan sortit i que ho viu dʼuna manera natural, i tʼexpliquen com ho han superat», valora la Roser. «Podem mostrar que estem sanes i això és molt important», segueix la Glòria.

Qualsevol persona es pot adreçar al grup, encara que no sigui de la UB. «Estem obertes a tothom. Si bé, potser, als membres de la comunitat UB els és més fàcil contactar amb nosaltres, que som UB, que no pas amb altres associacions que segurament són més bones i amb molta més experiència, però igualment no veuen tan properes com la nostra», afirma lʼÀngels M.

El desig dʼaquestes set dones és que el grup continuï creixent amb nous membres, «perquè les experiències de tots ens enriqueixen i ens aporten coses», diuen. En definitiva, que la gent que es pugui trobar en aquesta situació (no exclusivament dones, sinó també homes) sàpiga que hi ha un grup de persones disposades a ajudar en el que necessitin.

Podeu contactar amb el grup a l'adreça donesub@ub.edu o, a través del seu blog, en aquest enllaç.