El catedràtic Jorge Núñez de Murga dona nom a lʼúltim asteroide descobert a lʼObservatori Fabra
Lʼasteroide 1941 WA ha rebut el nom de (4298) Jorgenunez. Aquest cos celeste, un dels planetes menors del cinturó principal dʼasteroides del Sistema Solar —situat entre les òrbites de Mart i Júpiter—, porta el nom de Jorge Núñez de Murga, catedràtic del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona i actual director de lʼObservatori Fabra, observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB).
Lʼasteroide 1941 WA ha rebut el nom de (4298) Jorgenunez. Aquest cos celeste, un dels planetes menors del cinturó principal dʼasteroides del Sistema Solar —situat entre les òrbites de Mart i Júpiter—, porta el nom de Jorge Núñez de Murga, catedràtic del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona i actual director de lʼObservatori Fabra, observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB).
Aquest asteroide va ser descobert el 17 de novembre de 1941 des de lʼObservatori Fabra per Isidre Pòlit i Buxareu, que també va ser catedràtic dʼAstronomia de la UB i director de la Secció Astronòmica de lʼObservatori Fabra, entre el 1937 i el 1957. Pòlit també dona nom a un altre asteroide, el 1708 Polit, descobert lʼany 1929 per Josep Comas i Solà.
Lʼasteroide (4298) Jorgenunez va ser el darrer asteroide descobert a lʼObservatori Fabra, té una òrbita amb un període de 5,3 anys al voltant del Sol, que correspon al cinturó dʼasteroides situat entre Mart i Júpiter, i un diàmetre de 16,5 km, relativament gran per a aquests tipus d'objectes celestes. La tècnica que es feia servir abans per buscar asteroides, similar a lʼactual, consistia a fer dues exposicions, separades per un espai de temps. Segons explica Jorge Núñez, «cada objecte presenta dues imatges quasi en vertical; en canvi, les dues imatges de l'asteroide presenten una inclinació entre elles d'uns 45º, diferent, per tant, de tota la resta d'objectes (estrelles de fons)». Això indica que «es tracta d'un objecte mòbil: és a dir, d'un asteroide».
El procés per donar nom a un asteroide pot durar dècades. S'inicia quan s'obtenen dues observacions dʼun potencial nou objecte i es comunica al Centre de Planetes Menors de la Unió Astronòmica Internacional (IAU). A partir d'aquí, es fa una designació provisional de l'objecte, i no se'n confirma el nom definitiu fins que no hi ha prou observacions que n'avalen la novetat. En el cas de l'asteroide (4298) Jorgenunez, sʼhan fet un total de 1.677 observacions des del seu descobriment, el 1941, fins al juny del 2017.
La fitxa del Centre de Planetes Menors sobre aquest asteroide dona informació sobre les característiques principals dʼaquest cos celeste i descriu la contribució de lʼinvestigador que li dona nom: «Els principals interessos en recerca del físic i astrònom Jorge Núñez són les observacions robòtiques i el tractament dʼimatges astronòmiques CCD, àrea en la qual ha contribuït amb diversos articles revisats. Des del 2002, és membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona».
Núñez també és membre de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB-IEEC) i de la Comissió A1 dʼAstrometria de la IAU. Va ser professor visitant a la Universitat de Yale i va fer una estada científica a la Universitat de Califòrnia-Berkeley. Ha estat el promotor del telescopi robòtic Fabra-ROA Montsec, situat a Parc Astronòmic Montsec, des dʼon sʼestudien les deixalles espacials, planetes extrasolars, asteroides potencialment perillosos i fonts dʼemissió dʼalta energia, entre dʼaltres.