Notícies

Inici  >  Notícies > Una recerca en jaciments de França i Itàlia il·lustra les característiques...

Una recerca en jaciments de França i Itàlia il·lustra les característiques acústiques dels indrets amb art rupestre

Les poblacions prehistòriques entenien el paisatge no només en funció dels elements tangibles, sinó també dels intangibles, com el so. Foto: © Margarita Díaz-Andreu & Tommaso Mattioli.

Les poblacions prehistòriques entenien el paisatge no només en funció dels elements tangibles, sinó també dels intangibles, com el so. Foto: © Margarita Díaz-Andreu & Tommaso Mattioli.

Els investigadors han millorat la tècnica per identificar les propietats sonores dels indrets. Foto: © Margarita Díaz-Andreu & Tommaso Mattioli.

Els investigadors han millorat la tècnica per identificar les propietats sonores dels indrets. Foto: © Margarita Díaz-Andreu & Tommaso Mattioli.

30/06/2017

Recerca

Una recerca publicada a Journal of Archaeological Science  estudia com les poblacions neolítiques als jaciments de Baume Brune (Vaucluse, França) i a la vall d’Ividoro (Pulla, Itàlia) tenien en compte les propietats acústiques, concretament l’eco, a l’hora d’escollir quins llocs decorarien amb pintures rupestres. «Els resultats obtinguts mostren com les poblacions prehistòriques entenien el paisatge no només en funció dels elements tangibles, sinó també dels intangibles, com el so», apunta una de les autores de l’article, Margarita Díaz Andreu, professora d’investigació d’ICREA de la Secció de Prehistòria i Arqueologia del Departament d’Història i Arqueologia de la UB.

Díaz Andreu fa anys que investiga en l’àmbit de l’arqueoacústica, és a dir, l’ús que feien del so les societats del passat. En aquest cas, s’ha estudiat el faralló rocós de Baume Brune i la gola de la vall d’Ividoro. A les dues zones hi ha nombrosos abrics formats a les roques, però només alguns presenten art rupestre. Els investigadors han constatat que els abrics amb més bon eco són els que tenen més pintures i on aquestes són més representatives. «Això vol dir que hi ha una forta probabilitat que les poblacions neolítiques fessin servir l’ecolocalització per seleccionar els abrics on representarien les pintures rupestres», expliquen els investigadors.

 
Respecte a recerques anteriors, en aquesta ocasió els investigadors han millorat la tècnica per identificar les propietats sonores dels indrets. Si fins ara s’utilitzava la tècnica binaural (amb dos micròfons per enregistrar el so, a imitació de les dues oïdes humanes, tècnica emprada per altres equips, per exemple, a Finlàndia), ells han utilitzat la tècnica ambisònica, que enregistra el so mitjançant un micròfon compacte integrat per múltiples micròfons col·locats en forma d’esfera. Es tracta d’un sistema que permet millorar la precisió. A més, han aconseguit que l’equip necessari per prendre les mesures acústiques sigui de petites dimensions i, per tant, més fàcil de transportar fins als indrets amb pintures rupestres, sovint en localitzacions muntanyoses d’accés difícil.
 
T. Mattioli, A. Farina, P. Armelloni, E. Hameau, M. DíazAndreu. «Echoing landscapes: echolocation and the placement of rock art in the Central Mediterranean»,Journal of Archaeological Science, juliol de 2017.
Doi: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0305440317300626
 
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona