Estudien restes de gats usats per al comerç de pell a lʼedat mitjana
Els investigadors del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) Lluís Lloveras i Jordi Nadal han publicat una recerca en què, per primer cop, sʼestudien i daten amb carboni 14 restes de gats de lʼedat mitjana procedents dels territoris cristians de la península Ibèrica. La recerca analitza un conjunt de gairebé 900 ossos de gat del jaciment del Bordellet (Vilafranca del Penedès) i conclou que es tracta dʼanimals que van ser escorxats per aprofitar-ne la pell, encara que també deixa oberta la possibilitat que, a més, haguessin format part dʼalgun ritual pagà. A lʼEuropa del nord sʼhan trobat i estudiat nombrosos jaciments dʼaquestes característiques, mentre que en el nostre entorn aquest és un estudi pràcticament inèdit.
Els investigadors del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) Lluís Lloveras i Jordi Nadal han publicat una recerca en què, per primer cop, sʼestudien i daten amb carboni 14 restes de gats de lʼedat mitjana procedents dels territoris cristians de la península Ibèrica. La recerca analitza un conjunt de gairebé 900 ossos de gat del jaciment del Bordellet (Vilafranca del Penedès) i conclou que es tracta dʼanimals que van ser escorxats per aprofitar-ne la pell, encara que també deixa oberta la possibilitat que, a més, haguessin format part dʼalgun ritual pagà. A lʼEuropa del nord sʼhan trobat i estudiat nombrosos jaciments dʼaquestes característiques, mentre que en el nostre entorn aquest és un estudi pràcticament inèdit.
Les restes estudiades pertanyen a un total de nou gats joves, de nou a vint mesos, que van viure fa aproximadament mil anys. Les restes es trobaven en una de les sitges del jaciment, utilitzades per emmagatzemar gra, i que un cop abandonades sʼaprofitaven per abocar-hi deixalles. És habitual trobar-hi restes òssies de diferents espècies, usades normalment per al consum de carn. En el cas estudiat, però, els investigadors van identificar que els gats no havien estat destinats a lʼalimentació, sinó escorxats per aprofitar-ne la pell. Fins ara, només existeix un estudi semblant sobre restes de gats del mateix període en àrees musulmanes de la península Ibèrica.
«Lʼestudi de les restes de fauna procedents de jaciments arqueològics és una pràctica de llarga tradició en determinats països, però a la península Ibèrica ho és menys, a excepció dels jaciments prehistòrics, en els quals sí que és una activitat més generalitzada», explica Lloveras. Aquesta manca dʼestudis pot explicar la diferència en el nombre de jaciments amb restes dʼanimals documentats entre el sud i el nord dʼEuropa. Lloveras i Nadal defensen que «lʼestudi de les restes òssies de fauna permet respondre a qüestions que sovint no ho poden fer altres tipus de registres, com la ceràmica o les eines de pedra o metall, i donar informació sobre el tipus dʼalimentació o els sistemes de producció ramadera, per exemple».
Les marques i les fractures que sʼobserven en els gats han permès als investigadors de reconstruir la forma en què els animals van ser escorxats. El comerç amb pell de gat, usada per elaborar peces de roba com ara abrics, era força comú a lʼedat mitjana. Tant es comerciava amb la pell dels gats domèstics com amb la dels salvatges, que era força més cara.
En el cas del jaciment del Bordellet, les restes de gats estaven acompanyades dʼun cap de cavall, una banya de cabra i les restes dʼun ou de gallina que sembla que hi va ser dipositat sencer. Aquests elements sʼassocien sovint a rituals pagans. Segons Nadal, «això no ens hauria de sorprendre gaire, ja que en les societats tradicionals com el món rural de lʼEspanya medieval cada gest o acció, per més quotidià que fos, anava acompanyat de fórmules religioses, tant cristianes com paganes». Així, «moltes de les cerimònies cristianes tenen una arrel precristiana que es va incorporar a la litúrgia (el que es coneix com a sincretisme religiós), mentre que altres cerimònies paganes van ser considerades com a comportaments heretges o bruixeria, i van anar desapareixent de les tradicions dʼoccident».
Lluís Loveras i Jordi Nadal són arqueozoòlegs i investigadors del SERP, grup de recerca dirigit per Josep Maria Fullola.
Referència de lʼarticle:
Lloveras, Ll., Thomas, R., Garcia, A., Florensa, F., Segura, S., Medina, E., Orri, E. i Nadal, J.: «Evidence of cat (Felis catus) fur exploitation in medieval Iberia». International Journal of Osteoarchaeology, maig de 2017. DOI: 10.1002/oa.2600