Un estudi alerta de lʼimpacte de la carpa en llacunes de gran valor ecològic per a la conservació de les aus

Es tracta del primer treball que demostra clarament l'impacte ecològic de la carpa sobre les aus aquàtiques de les llacunes mediterrànies, i alerta de lʼefecte dràstic dʼaquesta espècie invasora sobre espècies com ara l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i el morell cap-roig (Aythya ferina), catalogades en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

En el top 100 de les espècies exòtiques invasores més perjudicials del món

La carpa (Cyprinus carpio) està considerada per la UICN com una de les cent espècies exòtiques invasores més perjudicials del món. Originària dels continents europeu i asiàtic, i encara inclosa en el Catàleg espanyol dʼespècies exòtiques invasores, és una espècie amb capacitat dʼocupar un ampli espectre dʼhàbitats, fins i tot els més degradats. Molt valorada en pesca esportiva i en aqüicultura, la carpa genera uns impactes ecològics ben coneguts en diversos països però encara manquen estudis sobre els seus efectes en organismes com les aus aquàtiques.

Els autors del nou treball científic han escollit les reserves naturals de les llacunes de Medina (Cadis) i de Zóñar (Còrdova), a Andalusia, per al seu estudi. Aquests aiguamolls, de poca fondària, són dels més emblemàtics del sud de la península Ibèrica i conformen àrees dʼhivernada i de cria de moltes aus aquàtiques, motiu pel qual els gestors de la Junta dʼAndalusia han fet alguns intents per erradicar-ne la carpa.

Tal com explica el primer autor, Alberto Maceda Veiga, membre de lʼIRBio i expert de lʼEstació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), «la carpa és una espècie molt apreciada pels pescadors, i com que fa tant de temps que es troba a la Península, algunes persones pensen que és una espècie autòctona. Per això, és important que hi hagi estudis científics com aquest que mostrin clarament el greu impacte ecològic que té en els nostres ecosistemes per conscienciar el conjunt de la societat sobre la problemàtica ecològica causada per la invasió de la carpa».
«Les llacunes com les de Medina i Zóñar —continua Maceda— són sistemes lacustres de gran importància per a la conservació de la biodiversitat aquàtica en regions semiàrides com la Mediterrània. Del nostre estudi científic seʼn deriva el greu impacte que hi hauria sobre moltes poblacions dʼaus emblemàtiques si totes les llacunes estiguessin envaïdes per aquesta espècie exòtica».

Una espècie exòtica que altera els hàbitats aquàtics

La carpa té preferència per viure en aigües calmades amb una certa càrrega de nutrients dʼorigen natural o derivats de lʼentrada dʼaigües contaminades (per exemple, pels fertilitzants de lʼagricultura). Ara bé, lʼactivitat dʼalimentació de la carpa altera encara més la dinàmica natural dʼaquestes llacunes, fins al punt que pot arribar a eliminar les catifes de plantes aquàtiques tan característiques dʼaquests ambients lacustres. 

Per primer cop, el nou estudi descriu de manera detallada els impactes biològics sobre les espècies dʼaus que fan ús més exclusiu del medi aquàtic, tant si són omnívores (ànecs capbussaires) com si són herbívores (fotges). Com que la carpa elimina les plantes aquàtiques, redueix lʼabundància de molts invertebrats que les utilitzen com a refugi i que representen lʼaliment de les aus. A més, la carpa és també una espècie depredadora dʼaquests invertebrats aquàtics. Per a espècies com lʼànec collverd —que és més generalista i sovint interacciona amb lʼhàbitat terrestre— lʼimpacte ecològic és molt menor. En lʼaltre extrem, les espècies piscívores són organismes que resulten beneficiats per la invasió de la carpa.

«La carpa desenterra i fragmenta les plantes aquàtiques mentre sʼestà alimentant al fons de la llacuna. A més, el sediment que sʼha remogut durant el procés acaba dipositant-se sobre les plantes i les asfixia. De manera directa o indirecta, com a resultat final, la catifa de plantes submergides desapareix», detalla Alberto Maceda.

«En aquest context, és esperable que els hiverns curts i suaus com els del sud de la Península i els efectes derivats del canvi climàtic intensifiquin lʼimpacte ecològic de la carpa, ja que estarà activa durant més temps al llarg de lʼany», alerta lʼinvestigador.

Com es pot evitar lʼimpacte ecològic de la carpa?

El nou article publicat a Biological Conservation revisa un ampli període de temps que inclou dos cicles dʼinvasió de la carpa a la llacuna de Medina —la més extensa de la província de Cadis i la segona de tot Andalusia— amb el recompte de totes les aus aquàtiques presents. Segons els autors, el fet dʼincloure un marge temporal llarg que inclou dos cicles dʼinvasions evita el biaix produït per canvis demogràfics anuals o bé per respostes tardanes de la comunitat dʼorganismes que puguin passar desapercebudes.

«La carpa representa un problema ecològic al nostre territori i cal controlar-ne les poblacions. Manipular les condicions ambientals que fan proliferar la carpa en un ecosistema és una possibilitat per reduir el reclutament i lʼexpansió dʼaquesta espècie invasora. Ara bé, quan la invasió està localitzada, el protocol més efectiu és la captura directa mitjançant xarxes o pesca elèctrica. Certament, caldria regular la població de carpes seguint els protocols ètics de benestar animal i de gestió dels residus biològics corresponents», conclouen els autors.