Comunicat de lʼequip de govern de la Universitat de Barcelona: per una nova política de professorat

 
 
Institucional
(11/07/2017)

Recentment lʼequip de govern de la UB ha fet públiques dues instruccions (Instrucció 2/2017, Instrucció 3/2017) que han generat, com a mínim, cert desencís entre el col·lectiu docent i investigador. Per tal dʼevitar especulacions i malentesos, sʼemet aquest comunicat que pretén explicar les raons de fons que justifiquen que sʼhagin adoptat aquestes dues instruccions. I explicar també com encaixen aquestes instruccions amb els objectius que sʼha proposat aquest equip de govern a curt, mitjà i llarg termini. Informació que sʼha anat explicant en els darrers mesos a la Conferència de Degans i al Consell de Govern però que considerem necessari fer-la extensiva a tota la comunitat universitària.

 
 
Institucional
11/07/2017

Recentment lʼequip de govern de la UB ha fet públiques dues instruccions (Instrucció 2/2017, Instrucció 3/2017) que han generat, com a mínim, cert desencís entre el col·lectiu docent i investigador. Per tal dʼevitar especulacions i malentesos, sʼemet aquest comunicat que pretén explicar les raons de fons que justifiquen que sʼhagin adoptat aquestes dues instruccions. I explicar també com encaixen aquestes instruccions amb els objectius que sʼha proposat aquest equip de govern a curt, mitjà i llarg termini. Informació que sʼha anat explicant en els darrers mesos a la Conferència de Degans i al Consell de Govern però que considerem necessari fer-la extensiva a tota la comunitat universitària.

 

  • Lʼinici de la crisi econòmica el 2008 va suposar una forta reducció dels ingressos per al sector públic que es va traduir en una reducció dràstica de la despesa pública. Això va implicar la reducció dràstica de la taxa de reposició de jubilacions a les universitats. Davant dʼaquesta conjuntura tan complicada només hi havia tres opcions: 1) reduir lʼoferta acadèmica de graus i màsters, 2) reduir el nombre de places de nou ingrés per estudiar a la universitat, 3) abaratir el cost del professorat.
  • En lloc de permetre que les universitats desenvolupessin estratègies pròpies, basades en el principi dʼautonomia universitària, es va imposar un model basat en la contractació de professors associats per substituir el personal jubilat. Això ha portat a una contractació massiva de professorat associat en detriment dʼagregats, titulars i catedràtics. Així, en el cas de la Universitat de Barcelona, entre el 2008 i el 2016 pràcticament es multiplica per dos el nombre de professors associats. Aquesta inflació dʼassociats no respon a les necessitats docents reals sinó a una política que tenia per objectiu transformar el model de professorat de la UB.
  • Aquesta política ha portat a dues sentències judicials en contra de la UB que són crítiques pel seu potencial impacte desestabilitzador. Dʼuna banda, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens adverteix que un associat no pot realitzar tasques de gestió ni de recerca i que, si és així, se lʼha de retribuir al marge del sou dʼassociat. Dʼaltra banda, una sentència del Tribunal Suprem (Sentència 473/2017) decreta la condició dʼindefinit no fix dʼun associat que havia encadenat un seguit de contractes per cobrir necessitats docents de tipus estructural.
  • El nostre objectiu com a universitat és i ha de ser tornar a la societat la inversió que aquesta fa, però multiplicada. Per fer-ho, hem dʼoferir una formació i una investigació de primer nivell. Pensar que un professor universitari es pot improvisar i no necessita experiència docent ni investigadora és no entendre el sentit últim de la docència universitària. Per això no podem acceptar cap de les tres alternatives abans esmentades: reduir lʼoferta, reduir places o abaratir el professorat. Creiem que lʼalternativa ha de ser renovar i rejovenir la plantilla de professorat, no incrementar-ne la precarietat. I aquest és un dels objectius dʼaquest equip.
  • Però continuem amb una doble limitació legal: el 2017 no podem incrementar el nombre total dʼefectius i tampoc podem incrementar la despesa dedicada a pagar nòmines (Capítol 1). Per fer-ho més complicat encara, el 2016 es van superar aquests dos sostres i això ens ha portat a no tenir, a data dʼavui, capacitat de negociació amb la Generalitat de Catalunya per implementar mesures dʼoptimització dels recursos de professorat. A més, les sentències esmentades ens avisen del frau que suposa la contractació de professorat associat per desenvolupar tasques estructurals, i de la impossibilitat de contractar associats per fer tasques de gestió o de recerca.
  • Entenem que lʼúnic camí viable i assenyat és recuperar lʼautonomia i generar una política de professorat basada en:
    • a)    Mesures dʼurgència que responguin als riscos derivats de les sentències judicials esmentades. Això explica les dues instruccions que han generat polèmica.
    • b)    A curt termini proposarem a degans i directors de departament un pla integral de transformació de les places dʼassociat en places de professorat a temps complet. Complementat amb una eficaç tasca de reorganització de la docència. Això ens ha de permetre, de cara al curs 2018-2019, desenvolupar el nostre model de plantilla basat en professorat a temps complet, en el qual el professorat associat pugui desenvolupar les tasques pròpies de conformitat amb la finalitat del seu tipus de contracte. Però el professorat associat no pot ser la via dʼingrés a la Universitat de Barcelona.
    • c)    A llarg termini cal treballar per disposar de la plantilla estable de professorat que el finançament disponible ens permeti. Això està relacionat també amb la reivindicació dʼun nou model de finançament. En tot cas, aquesta plantilla estable és la que ens determinarà lʼoferta formativa i el volum de places dʼingrés que podem suportar. I adaptarem el desdoblament de grups en les diverses assignatures a la força docent disponible en cada moment.

En aquest context, demanem a la comunitat universitària que col·labori amb nosaltres per tal de reclamar a la societat el suport que necessitem per tirar endavant les nostres funcions com a Universitat, amb el finançament necessari per fer-ho i amb la qualitat que tots volem. I assegurant el relleu generacional, lʼestabilització del professorat i el manteniment dʼunes condicions dignes per a tot el personal docent i investigador.