Notícies

Inici  >  Notícies > Retirada una xarxa de pesca d’uns 100 metres de longitud dels fons marins...

Retirada una xarxa de pesca d’uns 100 metres de longitud dels fons marins de Blanes

La xarxa de pesca recuperada, de 100 metres de longitud i uns 500 quilograms de plomada.

La xarxa de pesca recuperada, de 100 metres de longitud i uns 500 quilograms de plomada.

La xarxa estava encaixada en una barra rocosa amb coral·ligen a 40 metres de fondària, a dues milles nàutiques de la costa.

La xarxa estava encaixada en una barra rocosa amb coral·ligen a 40 metres de fondària, a dues milles nàutiques de la costa.

La profunditat a què es trobava la xarxa va ser una de les principals dificultats tècniques de l’operació.

La profunditat a què es trobava la xarxa va ser una de les principals dificultats tècniques de l’operació.

Lluitar contra la pesca fantasma i reduir l’impacte mediambiental dels calaments antireglamentaris i les xarxes de pesca extraviades al mar és l’objectiu del protocol cientificotècnic que estan elaborant el DARP i la UB.

Lluitar contra la pesca fantasma i reduir l’impacte mediambiental dels calaments antireglamentaris i les xarxes de pesca extraviades al mar és l’objectiu del protocol cientificotècnic que estan elaborant el DARP i la UB.

La recuperació de la xarxa enfonsada al litoral de Blanes serà un nou referent per avançar en la definició de les bases del futur protocol.

La recuperació de la xarxa enfonsada al litoral de Blanes serà un nou referent per avançar en la definició de les bases del futur protocol.

26/07/2017

Recerca

Una xarxa de pesca abandonada, de 100 metres de longitud i uns 500 quilograms de plomada, va ser retirada dels fons marins de Blanes (Selva) el passat 21 de juliol, en una acció coordinada per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. En l’operació hi van participar experts de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), la Unitat Aquàtica dels Mossos d’Esquadra, la Confraria de Pescadors de Blanes i l’entitat mediambiental S’Agulla.

 

Una operació de rescat a dues milles nàutiques de la costa


L’octubre del 2016, membres de S’Agulla van descobrir aquesta xarxa —un art d’encerclament—, que estava encaixada en una barra rocosa amb coral·ligen a 40 metres de fondària, a dues milles nàutiques de la costa. «La profunditat a què es trobava la xarxa va ser una de les principals dificultats tècniques de l’operació», explica el professor Bernat Hereu (UB-IRBio), un dels participants en l’acció. «Per recuperar-la, tots els submarinistes van fer servir ampolles d’immersió amb barreja de gasos, i amb parades llargues de descompressió, que és obligada si baixes tan avall».


L’estri de pesca es va desenganxar del fons amb cura per evitar malmetre les espècies bentòniques i el llit marí durant el procés d’extracció. Segons els experts, tot indica que la xarxa no havia estat gaire temps al fons marí abans de rebre l’avís de la seva existència. El risc principal d’aquesta xarxa sobre la vida marina era el col·lapse i l’efecte d’ofegament que estava exercint sobre el coral·ligen, una de les comunitats biològiques més sensibles dels ecosistemes marins. Un cop transportada al port de Blanes, la xarxa es va dipositar als contenidors específics que hi ha distribuïts als ports pesquers de Catalunya per facilitar una gestió correcta de les xarxes de pesca un cop acabada la seva vida útil.


La pesca fantasma que amenaça la biodiversitat marina


Les xarxes i altres estris de pesca que s’abandonen o es perden als fons marins són una amenaça constant per a la vida marina. Com que l’activitat pesquera als oceans és cada cop més gran —la durabilitat dels materials de pesca també—, aquesta problemàtica afecta mars i oceans d’arreu del món. Durant anys, les xarxes perdudes poden continuar capturant organismes —l’efecte de l’anomenada pesca fantasma— i generar un impacte negatiu en els ecosistemes oceànics (en especial, en peixos i organismes bentònics). En paral·lel, poden arribar a ser un risc potencial per a la seguretat de la navegació i les activitats marítimes. A la Mediterrània, un mar amb una destacada activitat pesquera, l’impacte per les arts de pesca perdudes o abandonades és cada cop més significatiu.


Preservar els ecosistemes marins amb un protocol d’accions

Lluitar contra la pesca fantasma i reduir l’impacte mediambiental dels calaments antireglamentaris i les xarxes de pesca extraviades al mar és l’objectiu del protocol cientificotècnic que estan elaborant el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona. Aquest protocol, el primer que es desplegarà en l’àmbit català, detallarà les actuacions que cal impulsar davant aquesta problemàtica a fi de preservar els ecosistemes marins i millorar l’estat dels recursos marins directament relacionats amb la pesca i altres sectors econòmics (activitats recreatives, submarinisme, etc.).


En aquest context, la recuperació de la xarxa enfonsada al litoral de Blanes, que ha integrat tots els actors implicats, serà un nou referent per avançar en la definició de les bases del futur protocol.


                                                                                                      Fotografies: Bernat Hereu (UB-IRBio)



 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona