Retirada una xarxa de pesca dʼuns 100 metres de longitud dels fons marins de Blanes

Una operació de rescat a dues milles nàutiques de la costa

Lʼoctubre del 2016, membres de SʼAgulla van descobrir aquesta xarxa —un art dʼencerclament—, que estava encaixada en una barra rocosa amb coral·ligen a 40 metres de fondària, a dues milles nàutiques de la costa. «La profunditat a què es trobava la xarxa va ser una de les principals dificultats tècniques de lʼoperació», explica el professor Bernat Hereu (UB-IRBio), un dels participants en lʼacció. «Per recuperar-la, tots els submarinistes van fer servir ampolles dʼimmersió amb barreja de gasos, i amb parades llargues de descompressió, que és obligada si baixes tan avall».

Lʼestri de pesca es va desenganxar del fons amb cura per evitar malmetre les espècies bentòniques i el llit marí durant el procés dʼextracció. Segons els experts, tot indica que la xarxa no havia estat gaire temps al fons marí abans de rebre lʼavís de la seva existència. El risc principal dʼaquesta xarxa sobre la vida marina era el col·lapse i lʼefecte dʼofegament que estava exercint sobre el coral·ligen, una de les comunitats biològiques més sensibles dels ecosistemes marins. Un cop transportada al port de Blanes, la xarxa es va dipositar als contenidors específics que hi ha distribuïts als ports pesquers de Catalunya per facilitar una gestió correcta de les xarxes de pesca un cop acabada la seva vida útil.


La pesca fantasma que amenaça la biodiversitat marina

Les xarxes i altres estris de pesca que sʼabandonen o es perden als fons marins són una amenaça constant per a la vida marina. Com que lʼactivitat pesquera als oceans és cada cop més gran —la durabilitat dels materials de pesca també—, aquesta problemàtica afecta mars i oceans dʼarreu del món. Durant anys, les xarxes perdudes poden continuar capturant organismes —lʼefecte de lʼanomenada pesca fantasma— i generar un impacte negatiu en els ecosistemes oceànics (en especial, en peixos i organismes bentònics). En paral·lel, poden arribar a ser un risc potencial per a la seguretat de la navegació i les activitats marítimes. A la Mediterrània, un mar amb una destacada activitat pesquera, lʼimpacte per les arts de pesca perdudes o abandonades és cada cop més significatiu.


Preservar els ecosistemes marins amb un protocol dʼaccions

Lluitar contra la pesca fantasma i reduir lʼimpacte mediambiental dels calaments antireglamentaris i les xarxes de pesca extraviades al mar és lʼobjectiu del protocol cientificotècnic que estan elaborant el Departament dʼAgricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona. Aquest protocol, el primer que es desplegarà en lʼàmbit català, detallarà les actuacions que cal impulsar davant aquesta problemàtica a fi de preservar els ecosistemes marins i millorar lʼestat dels recursos marins directament relacionats amb la pesca i altres sectors econòmics (activitats recreatives, submarinisme, etc.).

En aquest context, la recuperació de la xarxa enfonsada al litoral de Blanes, que ha integrat tots els actors implicats, serà un nou referent per avançar en la definició de les bases del futur protocol.


                                                                                                      Fotografies: Bernat Hereu (UB-IRBio)