Notícies

Inici  >  Notícies > Andrés González: «Amb el programa TEI, l’assetjament escolar desapareix...

Andrés González: «Amb el programa TEI, l’assetjament escolar desapareix en un 95 %, es minimitza la victimització i disminueix el nivell d’estrès i d’ansietat»

Andrés González Bellido és l’impulsor del programa Tutoria entre iguals (TEI).

Andrés González Bellido és l’impulsor del programa Tutoria entre iguals (TEI).

Des que es va posar en funcionament, s’han format amb la metodologia TEI 620.000 alumnes i 40.000 professors de centres d’infantil, primària, secundària, educació especial, formació professional bàsica i cicles formatius.

Des que es va posar en funcionament, s’han format amb la metodologia TEI 620.000 alumnes i 40.000 professors de centres d’infantil, primària, secundària, educació especial, formació professional bàsica i cicles formatius.

«Amb el programa TEI, s’apodera l’alumnat, que ja no accepta les conductes que fan mal, vinguin d’on vinguin, i ha perdut la por d’intervenir».

«Amb el programa TEI, s’apodera l’alumnat, que ja no accepta les conductes que fan mal, vinguin d’on vinguin, i ha perdut la por d’intervenir».

«La intervenció sobre la violència i l’assetjament escolar sempre ha de ser multidisciplinària i implicar el 100 % de la comunitat escolar».

«La intervenció sobre la violència i l’assetjament escolar sempre ha de ser multidisciplinària i implicar el 100 % de la comunitat escolar».

08/08/2017

Entrevistes

Andrés González Bellido és mestre i catedràtic d’Orientació Educativa, està llicenciat en Psicologia i és expert en convivència i gestió de conflictes. Amb aquest perfil curricular, no és estrany que sigui l’impulsor del programa Tutoria entre iguals (TEI), en el qual alumnes més grans s’encarreguen de tutoritzar companys més petits per prevenir la violència i l’assetjament a les aules i fomentar la tolerància zero al maltractament.

Des de fa més de quinze anys, González Bellido lidera un grup de recerca a l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona format per pedagogs, professors i psicòlegs. Aquest grup treballa per implementar el programa TEI en el màxim nombre possible de centres educatius, juntament amb dos equips més de treball, recerca, avaluació i desenvolupament de la Universitat de Santiago de Compostel·la i la Universitat d’Alacant.

Des que es va posar en funcionament, s’han format amb la metodologia TEI 620.000 alumnes i 40.000 professors de centres d’infantil, primària, secundària, educació especial, formació professional bàsica i cicles formatius. A més, el 100 % dels centres que implementen el programa continuen desenvolupant-lo.

Està demostrat que, gràcies al TEI, les situacions d’assetjament desapareixen en un 95 %, es minimitza la victimització i disminueix el nivell d’estrès, d’ansietat i depressió, i es redueix l’absentisme escolar. Així mateix, augmenten els nivells d’autoestima i autoconcepte, i es fomenta l’apoderament dels alumnes. Finalment, però no menys important, millora la motivació, el rendiment acadèmic i el clima del centre.
 

Quan sorgeix la idea de crear el programa TEI?

No sé si hi ha un moment concret, crec que és més aviat un procés. Com a psicòleg clínic i educatiu, he tractat molts nois víctimes d’agressions i he vist el nivell de patiment que experimenten els alumnes. I no només ells —que són importantíssims—, sinó sobretot les famílies. Els pares i mares et diuen que no saben què fer ni com sortir d’aquest pou. A més, he treballat com a orientador en un centre educatiu de secundària i conec bé els adolescents. Quan els dones responsabilitats i fan alguna cosa que volen i els agrada fer, el seu concepte de l’equitat, del compromís i de la justícia és altíssim.

El programa es nodreix de tota aquesta experiència professional i, a més, té unes bases teòriques molt sòlides.

Sí, sí, és clar. El TEI parteix principalment de tres grans línies teòriques: la intel·ligència o educació emocional en els seus diferents corrents; la psicologia positiva i l’optimisme, i la teoria ecològica dels sistemes d’Urie Bronfenbrenner (fent un èmfasi especial en la transferència de competències emocionals de l’alumnat al grup classe, al centre educatiu, a la família i, finalment, a l’entorn social).

En el programa impliqueu els alumnes, però també el centre i els professors, i necessiteu la col·laboració de les famílies.

Efectivament, la intervenció sobre la violència i l’assetjament escolar sempre ha de ser multidisciplinària i implicar el 100 % de la comunitat escolar. Per això, el TEI intervé sobre tots els elements de manera sistemàtica i cap alumne queda fora del programa, perquè els que no són tutors són ajudants del coordinador. Si no fos així, no seria un programa integral sobre prevenció de violència.


A quin col·lectiu li produeix més nivell de satisfacció el TEI?

Els nivells de satisfacció o plenitud del TEI es produeixen, de més a menys, en aquest ordre: primer, les famílies; en segon lloc, els alumnes tutors; en tercer lloc, els alumnes tutoritzats, i finalment, els mestres i professors.

Els alumnes tutors senten més satisfacció que els seus companys tutoritzats?

Sí. Amb diferència. Pensa en alguna vegada en què hagis ajudat algú de manera altruista. Ajudar produeix canvis físics, emocionals i psicològics. L’alumne que ajuda, el que vol és ajudar cada vegada més.


Com s’estableixen les parelles?

Als alumnes els diem que és per sorteig per no produir un procés d’estigmatització, però el que fem és establir el nivell de necessitats que tenen els tutoritzats: 1, 2 o 3. El nivell 3 és el de màxima necessitat: alumnes altament susceptibles d’estar en situacions d’exclusió o de violència de caràcter social, alumnes que han patit situacions d’assetjament, o alumnes amb necessitats educatives especials. Llavors els assignem un tutor que és líder emocional, que té unes altes competències en l’aspecte emocional. Bàsicament, compensem desequilibris. Es tracta que tothom pugui ajudar tothom, tots els alumnes són ajudants i són ajudats.


Els beneficis per al tutor i el tutoritzat estan clars, però què passa amb l’agressor?

En primer lloc, cal destacar que el TEI no treballa mai sobre les persones, ni sobre els rols, sinó sobre les conductes. Perquè la dignitat individual no s’ha de tocar, i l’agressor ha de tenir sempre l’opció de reinserir-se, de canviar. Si he de fer una intervenció sobre els calbots, no diré que el Manel fum calbots, sinó que diré que donar calbots fa mal. Les intervencions en públic han de ser sempre sobre les conductes, mai sobre les persones o sobre els rols. Estructuralment, el programa està dissenyat perquè l’agressor quedi exclòs de manera natural. L’única cosa que necessites és canviar la seva conducta. Es tracta d’inhibir la retroalimentació diària que tenen la major part dels agressors, perquè és un reforçador. Si haguéssim de definir només una variable característica d’un adolescent o preadolescent, seria la seva pertinença al grup. Què és el que fins ara feia el grup? Reforçar la conducta dels agressors. Què fa a partir del TEI? Intervenir i rebutjar-la.

El que volem aconseguir és que les conductes que cridin l’atenció en els centres siguin les que fan mal: hem de fer un procés de desaprenentatge, per tenir consciència mitjançant l’empatia que hi ha conductes que fan mal, i no a l’inrevés, perquè les hàgim normalitzat. Això produeix una inhibició d’aquestes conductes de manera automàtica. La classe ara ja no reforçarà les conductes de l’agressor. Què farà, doncs, l’assetjador? Canviar les seves conductes per unes altres d’ajuda, que són les que enforteixen. Canvien la seva conducta perquè el reforçador ha canviat. I si no la canvien i li diuen a un altre nano: «Hola, grassonet», algú del grup li dirà: «Ei, no et passis!». El grup ja no acceptarà més les conductes que facin mal, vinguin d’on vinguin, i ha perdut la por de dir que fer mal no està bé. I ja no s’empara la víctima, que considero que és una equivocació. El fet de no intervenir de manera directa sobre la víctima —sinó de manera indirecta— i d’intervenir sobre les conductes que fan mal fa que la víctima s’integri naturalment, sense necessitat de produir llàstima.


Als professors se’ls demana fer formació. Quin grau d’implicació tenen?

Exigim que tots facin una formació de trenta hores i la resposta és al·lucinant. Pensa que, després d’aplicar el programa, constatem que es rebaixen les amonestacions i les conductes disruptives en més d’un 50 %. El benefici és total.

I el mètode funciona tan bé, que traspassa fronteres...

La veritat és que sí. El programa TEI ja s’ha implementat en centres educatius de París, l’Argentina, Xile, l’Equador, l’Uruguai, Mèxic, i també tenim un conveni amb Califòrnia.

En alguna ocasió ha dit que l’objectiu final és que l’educació surti de les aules i que el gran projecte del seu grup de recerca és la creació de les ciutats TEI. Què és una ciutat TEI?

Una ciutat TEI seria aquella en la qual absolutament tots els centres d’infantil, primària i secundària desenvolupessin el TEI, i en la qual la modificació de l’individu, de l’aula i del centre acabés modificant tot l’entorn. Treballem amb ciutats grans com Tarragona, Gijón, Oviedo o Elx, i actualment desenvolupem divuit projectes de ciutats TEI el referent nacional de les quals és Ibi (Alacant), que ha guanyat el I Concurs de Bones Pràctiques Municipals en la Prevenció de l’Abandonament Escolar i la Prevenció i Atenció de l’Assetjament Escolar, convocat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). En aquest projecte de ciutats TEI, tots els centres educatius, monitors i serveis municipals treballen amb el TEI, en el concepte més ampli. L’objectiu no és únicament que cada subjecte evolucioni, sinó que modifiqui els entorns en què viu i els faci tan agradables com sigui possible.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona