Petits tresors que sʼamaguen dins els llibres antics

Ocults entre les pàgines dels llibres, atrapats i ben conservats, sʼhi amaguen petits tresors. Dibuixos i gravats, retalls de diaris, poemes i notes manuscrites, punts de llibre, papers calats, flors seques i fins i tot agulles de cap que han sobreviscut al pas dels segles i que ara veuen la llum per connectar-nos amb els seus antics propietaris. Tot aquest material queda al descobert durant el procés de catalogació dels exemplars. «És apassionant», explica Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Reserva. «Agafar un llibre antic per catalogar, que saps que fa molt temps que no lʼha tocat ningú, i obrir-lo a veure què et trobaràs, dʼentrada ja és emocionant. Però si, a sobre, topes amb aquestes troballes... Són moments màgics», afirma.

Encara recorda el dia que van ensopegar amb la que és la peça estrella de la col·lecció. Va ser una de les primeres troballes: una fulla dʼarbre que es va trobar en un llibre del segle XVIII. Aparentment, no tenia res d'especial, però mirant-la a contrallum, hi van descobrir dibuixada una imatge pastoral. Pura màgia. Després vindrien moltes més descobertes, més de cent en prop de deu anys. «I les que queden», apunta.

Testimonis històrics

Verger reclama el valor històric dʼaquestes troballes: «Sempre estudiem la història a partir de grans esdeveniments; però aquí ho fem a través dels testimonis de persones del passat que van deixar en un llibre vestigis de la seva vida i la seva època. És la microhistòria». Com en aquest exemple: un bitllet de rifa utilitzat com a punt de llibre ens transporta al 1859, quan esclata la Guerra dʼÀfrica. La rifa tenia com a objectiu recaptar diners per a la guerra que aleshores enfrontava Espanya amb el Marroc. El bitllet es va trobar al llibre Angleterre ancienne (1789) i és, sens dubte, una de les descobertes més curioses. Unes altres guerres, en aquest cas les napoleòniques, protagonitzen una altra de les troballes. El passat mes de febrer el CRAI restaurava un gravat del Palau Reial de Madrid que reproduïa la marxa de Felip V en la campanya de Portugal, el 4 de març de 1704. El gravat, del segle XVIII, presentava un estrip important i portava adherit un full al darrere per evitar que es deteriorés. Quan es va retirar aquest paper per a la restauració, va arribar la sorpresa: el full en qüestió era un document administratiu de principis del segle XIX que es feia servir als hospitals de França durant les guerres napoleòniques per al registre de malalts.

Una col·lecció singular de punts de llibre

També destaca la col·lecció de punts de llibre que sʼhan anat recopilant en aquests anys. Els punts de cursor de cordill eren dʼús comú a les biblioteques medievals i, donada la seva fragilitat, nʼhan sobreviscut molt pocs. A la Biblioteca de Reserva se nʼhan rescatat uns quants de ben singulars. A lʼobra de Diego José de Cádiz El hermitaño perfecto (impresa a Sevilla el 1795) es va trobar un punt de llibre que, a partir dʼun mecanisme senzill i enginyós, permetia recuperar la lectura no tan sols per la pàgina sinó també per la línia. Es tracta dʼuna peça rodona de pergamí doblegada i cosida a un cordill, que incorpora, a més, una petita fletxa. A les dues cares de la rodona hi figuren dos números: un 1 a la part superior i un 2 a la inferior. El personal de Reserva pensa que situant el cursor en l'1 o en el 2 sʼindicava el verso o el recto de les pàgines entre les quals es trobava el punt. Després, fent lliscar la peça fins a lʼalçada que interessava, sʼaconseguia el punt exacte on sʼhavia deixat la lectura. Tota una tasca de deducció.

Els catalogadors del CRAI també van haver d'aguditzar lʼenginy per interpretar el funcionament dʼun altre punt de llibre. El van trobar a lʼinterior de lʼobra de José de Santa Teresa Flores del Carmelo. En aquest cas, el text distribuït en columnes restava utilitat als punts de llibre tradicionals. Calia buscar una solució diferent. I els lectors dʼaquella època la van trobar: un marcador de pergamí dinàmic, amb dues peces mòbils. En una, apareixen quatre números, de lʼ1 al 4, i en lʼaltra tres lletres: P, M i F. Rotant les dues peces, el lector podia indicar tant el número de columna com la part dʼaquella columna on sʼhavia quedat (P per al principi, M per al mig, F per al final). «Es tracta dʼuna peça única, que no hem trobat documentada enlloc».

Manuscrits reutilitzats

Arribar a aquestes conclusions, però, no sempre és fàcil. «Per això, sempre que podem, intentem tenir la col·laboració dʼespecialistes», explica Verger. La seva participació és crucial en casos determinats, com ara la catalogació dʼexemplars que presenten reforços de pergamí en lʼenquadernació. En una època en què no es llençava res si es podia fer sevir per a un propòsit determinat, és habitual trobar trossos de pergamí i de paper —manuscrits i impresos— a les relligadures dels llibres antics per reforçar-les. Cal aleshores un nivell dʼexpertesa considerable per identificar-ne la procedència. El destí va voler que un dʼaquests exemplars acabés a les mans de lʼinvestigador Daniel Gullo: un volum factici amb diversos tractats de Pere Alfons de Burgos impresos a Barcelona el 1562. Al llom del volum in-octavo, a la vista perquè lʼenquadernació estava solta, Gullo, especialista en sant Bonaventura, hi va descobrir un tros de pergamí manuscrit de mitjan segle XIV: es tractava dʼun fragment fins aleshores desconegut dʼuns Comentaris de sant Bonaventura a les Sentències de Pere Llombard. Una beneïda coincidència.

Arxiu de material annex

El volum de les peces descobertes fins ara ha fet necessari crear un arxiu específic. Primer es redacta una descripció de cada peça i sʼincorpora al registre de lʼexemplar (material annex, en diuen), perquè es pugui consultar al catàleg en línia de la biblioteca. A continuació, sʼarxiva en un dossier individual, on es fa constar la signatura topogràfica del llibre. Així es manté el vincle del material amb el llibre on ha estat trobat. Verger reivindica la importància de la tasca de catalogació dels exemplars, un procés laboriós que sʼha de fer detingudament: «La catalogació, sobretot en una biblioteca com la nostra, és una part primordial, a banda de la conservació, perquè ens permet saber el que tenim». Es calcula que encara queda per catalogar entre un terç i un quart de la col·lecció, en total més de 37.000 llibres. Qui sap quins altres tresors queden per descobrir.

En aquest enllaç de Flickr podeu veure les fotografies de les descobertes més destacades que hi ha hagut fins ara. Per estar al corrent de les darreres troballes, us podeu subscriure al blog de Reserva.