La supernova Cassiopea A no explica el «mar» de raigs còsmics

Cassiopea A és una nebulosa resultant de l'explosió gegant d'una estrella com a supernova fa uns 350 anys. Foto: NASA
Cassiopea A és una nebulosa resultant de l'explosió gegant d'una estrella com a supernova fa uns 350 anys. Foto: NASA
Recerca
(27/09/2017)

Cassiopea A és una nebulosa resultant de l'explosió gegant d'una estrella com a supernova fa uns 350 anys. En el seu espectre electromagnètic, la part de molt alta energia és el producte dels raigs còsmics (electrons o protons) que estan dins del romanent de la supernova. Fins ara, aquest rang d'energia no s'havia pogut mesurar amb precisió per definir-ne l'origen, ja que això cal fer-ho amb llargues observacions. Un equip internacional liderat per investigadors de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE-CSIC) ha aconseguit dur a terme aquestes observacions amb els telescopis Magic que hi ha a l'illa de La Palma (Canàries).

Cassiopea A és una nebulosa resultant de l'explosió gegant d'una estrella com a supernova fa uns 350 anys. Foto: NASA
Cassiopea A és una nebulosa resultant de l'explosió gegant d'una estrella com a supernova fa uns 350 anys. Foto: NASA
Recerca
27/09/2017

Cassiopea A és una nebulosa resultant de l'explosió gegant d'una estrella com a supernova fa uns 350 anys. En el seu espectre electromagnètic, la part de molt alta energia és el producte dels raigs còsmics (electrons o protons) que estan dins del romanent de la supernova. Fins ara, aquest rang d'energia no s'havia pogut mesurar amb precisió per definir-ne l'origen, ja que això cal fer-ho amb llargues observacions. Un equip internacional liderat per investigadors de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE-CSIC) ha aconseguit dur a terme aquestes observacions amb els telescopis Magic que hi ha a l'illa de La Palma (Canàries).

«Aquest tipus de supernoves són acceleradors de partícules naturals, en què podem estudiar com es comporten les partícules carregades i el plasma en condicions que no són reproduïbles a la Terra», explica Daniel Galindo, expert de l'ICCUB.

L'estudi, publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (MNRAS), mostra que la supernova és capaç d'accelerar partícules fins a cent vegades més que els acceleradors creats per l'ésser humà —per exemple, el gran col·lisionador d'hadrons LHC, en el CERN—, encara que també indica quines limitacions té, ja que aquesta acceleració no és suficient per explicar el «mar» de raigs còsmics que omple la nostra galàxia.

A més de Daniel Galindo, han participat en l'estudi els investigadors de l'ICCUB Josep M. Paredes i Marc Ribó.

Més informació

 

Referència de l'article

M. L. Ahnen et al. «A cut-of in the TeV gamma-ray spectrum of the SNR Cassiopeia A». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, agost de 2017. DOI: 10.1093/mnras/stx2079