Notícies

Inici  >  Notícies > La supernova Cassiopea A no explica el «mar» de raigs còsmics

La supernova Cassiopea A no explica el «mar» de raigs còsmics

Cassiopea A és una nebulosa resultant de l'explosió gegant d'una estrella com a supernova fa uns 350 anys. Foto: NASA

Cassiopea A és una nebulosa resultant de l'explosió gegant d'una estrella com a supernova fa uns 350 anys. Foto: NASA

Telescopis Magic ubicats a l'Observatori del Roque de los Muchachos, a l'illa de La Palma (Canàries). Foto: IAC

Telescopis Magic ubicats a l'Observatori del Roque de los Muchachos, a l'illa de La Palma (Canàries). Foto: IAC

27/09/2017

Recerca

Cassiopea A és una nebulosa resultant de l'explosió gegant d'una estrella com a supernova fa uns 350 anys. En el seu espectre electromagnètic, la part de molt alta energia és el producte dels raigs còsmics (electrons o protons) que estan dins del romanent de la supernova. Fins ara, aquest rang d'energia no s'havia pogut mesurar amb precisió per definir-ne l'origen, ja que això cal fer-ho amb llargues observacions. Un equip internacional liderat per investigadors de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE-CSIC) ha aconseguit dur a terme aquestes observacions amb els telescopis Magic que hi ha a l'illa de La Palma (Canàries).

«Aquest tipus de supernoves són acceleradors de partícules naturals, en què podem estudiar com es comporten les partícules carregades i el plasma en condicions que no són reproduïbles a la Terra», explica Daniel Galindo, expert de l'ICCUB.

L'estudi, publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (MNRAS), mostra que la supernova és capaç d'accelerar partícules fins a cent vegades més que els acceleradors creats per l'ésser humà —per exemple, el gran col·lisionador d'hadrons LHC, en el CERN—, encara que també indica quines limitacions té, ja que aquesta acceleració no és suficient per explicar el «mar» de raigs còsmics que omple la nostra galàxia.

A més de Daniel Galindo, han participat en l'estudi els investigadors de l'ICCUB Josep M. Paredes i Marc Ribó.

Més informació

 

Referència de l'article

M. L. Ahnen et al. «A cut-of in the TeV gamma-ray spectrum of the SNR Cassiopeia A». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, agost de 2017. DOI: 10.1093/mnras/stx2079

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona