Més del 38 % de les poblacions de lloros tropicals del continent americà estan amenaçades per lʼactivitat humana

La captura per al comerç local i internacional i la pèrdua de lʼhàbitat natural són les principals amenaces que pateixen aquestes aus tropicals de lʼordre dels psitaciformes, segons lʼarticle dirigit pels experts Igor Berkunsky (Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires, Argentina) i Juan Masello (Universitat Justus Liebig, Alemanya). Col·laboren en la recerca un total de 101 experts de 76 institucions i organitzacions no governamentals, que han pogut determinar les principals amenaces que afecten 192 poblacions de 96 espècies de lloros neotropicals en 21 països.

De la captura de mascotes a lʼextinció

La captura de mascotes per al tràfic ha estat una de les principals amenaces per a la conservació dels lloros silvestres. Del 1980 al 1990, milions dʼindividus van ser capturats al Neotròpic i importats als Estats Units, Europa i Àsia. Aquesta extracció intensiva de lloros pot ser la causa del declivi i lʼextinció local de moltes espècies, com el guacamai de Spix. Al continent africà, el tràfic de lloros grisos africans ha tingut un paper principal en la seva virtual eliminació de Ghana i dʼaltres regions de lʼÀfrica. En lʼactualitat, algunes de les espècies més amenaçades del Brasil són el guacamai de Spix (Cyanopsitta spixii) i el papagai cua-roig (Amazona brasiliensis). Espècies com la cotorreta del sol (Aratinga solstitialis) i la cotorreta de dors bru (Touit melanonotus) es troben en una situació dʼespecial vulnerabilitat per la mida reduïda de les seves poblacions.

En lʼàmbit de la protecció, la Llei de conservació dʼaus silvestres (Wild Bird Conservation Act, 1992) impulsada pels Estats Units i la prohibició permanent de la Unió Europea (2007) de traficar amb aus silvestres han contribuït a reduir el tràfic internacional en grans mercats. No obstant això, lʼAmèrica del Sud, el Sud-est asiàtic i lʼOrient Mitjà continuen tenint avui dia un paper principal en el tràfic legal i il·legal. Alguns països del Neotròpic, com ara Mèxic i Nicaragua, han reforçat la seva legislació per protegir els lloros silvestres, però a Bolívia, el Brasil, Mèxic i el Perú es mantenen uns nivells preocupants de tràfic local.

Quan lʼhàbitat natural desapareix

Lʼactivitat agrícola, la tala selectiva i altres activitats dʼorigen antròpic han alterat lʼhàbitat natural dʼaquestes espècies, que es veuen afectades per una mitjana de deu tipus dʼamenaces diferents. Aquesta situació posa en perill el 38 % de les poblacions de psittaciformes neotropicals, però els experts alerten que lʼescenari real encara podria ser pitjor del que sʼha avaluat.

Tal com explica Juan Carlos Guix, «seria necessari impulsar accions destinades a la protecció efectiva dels hàbitats i les àrees naturals protegides; en paral·lel, també convindria engegar programes socials i educatius amb les poblacions humanes que viuen als entorns de les àrees naturals protegides, i dotar de més recursos la vigilància i la fiscalització del comerç il·legal».

El nou estudi publicat a la revista Biological Conservation lʼimpulsa el Grup de Treball en Psittaciformes de la Unió Internacional dʼOrnitòlegs. Aquest grup, liderat per Juan Masello, inclou més de dos-cents especialistes a tot el món i té com a coordinador de la regió neotropical lʼinvestigador Igor Berkunsky.

Fotografies: Igor Berkunsky (Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires, Argentina)