La col·lecció Instrumenta, dʼEdicions de la Universitat de Barcelona, obté el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica

Portada del darrer llibre publicat dins la col·lecció.
Portada del darrer llibre publicat dins la col·lecció.
Recerca
(04/10/2017)

Instrumenta, una col·lecció dedicada a la recerca de lʼantiguitat clàssica que dirigeix el catedràtic del Departament d'Història i Arqueologia José Remesal, ha assolit el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ), distinció impulsada per lʼAgència Nacional dʼAvaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), que premia les millors pràctiques en lʼedició universitària. També ha obtingut una menció especial dʼinternacionalitat per la presència dʼautors estrangers.

Portada del darrer llibre publicat dins la col·lecció.
Portada del darrer llibre publicat dins la col·lecció.
Recerca
04/10/2017

Instrumenta, una col·lecció dedicada a la recerca de lʼantiguitat clàssica que dirigeix el catedràtic del Departament d'Història i Arqueologia José Remesal, ha assolit el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ), distinció impulsada per lʼAgència Nacional dʼAvaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), que premia les millors pràctiques en lʼedició universitària. També ha obtingut una menció especial dʼinternacionalitat per la presència dʼautors estrangers.

 

Instrumenta va veure la llum el 1993 i actualment té un total de 56 títols. Dirigida per José Remesal, publica obres sobre història de lʼantiguitat clàssica —especialment sobre la vida econòmica i social del món romà— que destaquin pel seu valor científic, amb lʼobjectiu de promoure la investigació i la divulgació dels resultats en aquest camp del coneixement, amb una especial atenció a lʼàmbit acadèmic i al professional. Recull sobretot treballs de recerca del Centre per a lʼEstudi de la Interdependència Provincial en lʼAntiguitat Clàssica (CEIPAC) de la Universitat de Barcelona, la majoria dedicats a lʼepigrafia amfòrica, com a base per investigar la producció i el comerç dʼaliments. Només publica treballs inèdits, amb preferència (des dels punts de vista metodològic i teòric) pels estudis de síntesi enfront dels analítics, i en qualsevol de les llengües científiques habituals en el camp de la història antiga i lʼarqueologia clàssiques, tant dʼautors nacionals com estrangers. La col·lecció sʼha convertit en un referent de la recerca en epigrafia amfòrica, malgrat que també està oberta a la història social i econòmica del món clàssic. El darrer volum és Roma en la Península Ibérica presertoriana. Escenarios de implantación militar provincial, a cura de Jordi Principal, Toni Ñaco del Hoyo, Montserrat Duran i Imma Mestres.

 

El CEIPAC, que dirigeix José Remesal, ha esdevingut una referència mundial en lʼestudi amfòric (forma part del programa dʼepigrafia amfòrica de la Unió Acadèmica Internacional, UAI), gràcies als gairebé trenta anys dedicats a excavar el mont Testaccio, a Roma, lʼabocador dʼescombraries més gran de lʼantiguitat. Es tracta dʼun pujol artificial format entre els segles I i III dC per les deixalles dʼaproximadament 26 milions dʼàmfores trencades, sobretot dʼoli dʼoliva bètic, que cobreix una àrea de 20.000 m² de base i que sʼalça fins a 40 m. El CEIPAC també duu a terme projectes a Àustria, Alemanya, Itàlia, Líbia i Tunísia, i manté una base de dades dʼepigrafia amfòrica considerada una de les millors del món.

José Remesal Rodríguez (Lora del Río, 1948) és especialista en la vida econòmica de lʼimperi romà i en la recerca de les xarxes comercials basades en la producció, la distribució i el consum dʼaliments, sobretot de lʼoli dʼoliva provinent dʼHispània, així com en lʼestudi de lʼepigrafia amfòrica. Va ser becari de lʼInstitut Rodrigo Caro, de lʼEscola Espanyola dʼHistòria i Arqueologia de Roma del CSIC, del Consell Nacional de la Recerca de Roma i de la Fundació Alexander von Humboldt-Stiftung de Heidelberg, amb el professor Géza Alföldy. El 1977 es va doctorar en Història a la Universitat Complutense de Madrid i des de 1988 és catedràtic dʼHistòria Antiga de la Universitat de Barcelona. Dirigeix les excavacions arqueològiques del mont Testaccio a Roma, així com el projecte Amphoren aus Xanten sobre epigrafia amfòrica a Baden-Württemberg (Alemanya), i el Corpus International des Timbres Amphoriques de la UAI, de la junta directiva de la qual forma part. És membre del Deutsches Archäologisches Institut (DAI) de Berlín, de la Reial Acadèmia Sevillana de Bones Lletres, de lʼInstitut Nacional d'Estudis Romans (Itàlia) i de lʼAcadèmia Portuguesa de Ciències. El 2008 va guanyar el premi dʼHumanitats de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). El 2011 va ser elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de la Història. Des del 2013, és lʼinvestigador principal del projecte ERC Advanced Grant: Production and distribution of food during the Roman Empire: Economics

La Unió dʼEditorials Universitàries Espanyoles (UNE) va endegar el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica lʼany 2015, conjuntament amb lʼAgència Nacional dʼAvaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), amb lʼobjectiu de reconèixer lʼexcel·lència científica del procés editorial de les col·leccions publicades tant per les universitats com per les editorials científiques privades.

Les editorials universitàries de lʼEstat, agrupades sota la UNE, editen un de cada quatre llibres de no-ficció que es publiquen cada any. A més, el 10 % del fons de llibres vius que circulen a Espanya són títols editats per les editorials universitàries, les quals duen a terme una de les principals missions de la universitat, això és lʼimpuls i la projecció de la recerca, i la transferència del coneixement a la societat.