Notícies

Inici  >  Notícies > ‘Lapillitubus montjuichensis’, el primer fòssil urbà descobert...

‘Lapillitubus montjuichensis’, el primer fòssil urbà descobert en edificis modernistes de Barcelona

D'esquerra a dreta, els investigadors Alejandro Belaústegui (UC3M) i Zain Alejandro Belaústegui (UB-IRBio).

D'esquerra a dreta, els investigadors Alejandro Belaústegui (UC3M) i Zain Alejandro Belaústegui (UB-IRBio).

Aquest nou icnotàxon de 12 milions d'anys d'antiguitat es pot observar en els carreus que formen part de la façana d’alguns edificis modernistes de Barcelona.

Aquest nou icnotàxon de 12 milions d'anys d'antiguitat es pot observar en els carreus que formen part de la façana d’alguns edificis modernistes de Barcelona.

A la casa Pascual i Pons hi trobem l’exemplar més ben conservat, que defineix el nou icnogènere i la nova icnoespècie».

A la casa Pascual i Pons hi trobem l’exemplar més ben conservat, que defineix el nou icnogènere i la nova icnoespècie».

Des de finals del segle XIX, la muntanya de Montjuïc ha estat la gran pedrera de gres quarsític per a l’arquitectura modernista catalana.

Des de finals del segle XIX, la muntanya de Montjuïc ha estat la gran pedrera de gres quarsític per a l’arquitectura modernista catalana.

18/10/2017

Recerca

Façanes ondulants, rajoles àrabs, ceràmica vidriada, forja artística i una imaginació lliure i creativa són alguns dels senyals d’identitat de l’arquitectura modernista a Catalunya. A partir d’ara, aquesta riquesa artística i patrimonial del modernisme encara serà més exclusiva amb el descobriment del Lapillitubus montjuichensis, un nou icnotàxon  —és a dir, un cau fòssil que va deixar un organisme viu— trobat per primera vegada en algunes façanes d’edificis modernistes a Barcelona.

La troballa del nou icnofòssil urbà —el primer que es descriu en un edifici modernista a Catalunya i a tot Europa— s’anuncia en un article científic publicat a la revista Geologica Acta pels experts Zain Belaústegui, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i Alejandro Belaústegui, de l’ALMUCAT, l’associació d’alumnes sèniors de la Universitat Carlos III de Madrid, al campus de Getafe.


Fòssils urbans: un passeig pel temps més remot


Els fòssils urbans han cridat l’atenció dels científics i del públic general des de fa temps. En aquest àmbit, la icnologia és una disciplina de la paleontologia que estudia les traces o empremtes fòssils que ha deixat l’activitat dels organismes en el passat. Aquestes traces fòssils o icnotàxons —antics caus, petjades de dinosaures, etc.— poden revelar algunes incògnites sobre les característiques de l’organisme productor i el paleoambient en què habitava fa milions d’anys.


«El nou fòssil urbà Lapillitubus montjuichensis és un cau simple, vertical a subvertical, cilíndric i sense ramificacions. Presenta un revestiment o paret de litoclasts de composició quarsítica, és a dir, petits fragments o pedretes de quars —que fan d’1 a 10 mm— disposats de manera caòtica», indica el professor Zain Belaústegui, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB.


L. montjuichensis
: de la roca original al modernisme català
 

Aquest nou icnotàxon es pot observar en els carreus que formen part de la façana d’alguns edificis modernistes de Barcelona. Els exemples més destacats es troben en els edificis del Palau de Justícia, la Duana i la casa Pascual i Pons, obra de l’arquitecte català Enric Sagnier.

«En general, l’estat de conservació d’aquests icnofòssils és bo. No obstant això, com que apareixen en els carreus de pedra, únicament és possible reconèixer seccions longitudinals o transversals d’aquests caus fòssils», apunta Zain Belaústegui. «A la casa Pascual i Pons hi trobem l’exemplar més ben conservat, que defineix el nou icnogènere i la nova icnoespècie».

L. montjuichensis i altres icnogèneres similars (Ereipichnus, Eklexibella, etc.) s’agrupen dins del que es coneix com a traces fòssils aglutinades. Tots aquests icnogèneres —caus simples i cilíndrics— es caracteritzen perquè presenten una paret o revestiment exclusiu que pot estar format per diferents tipus de materials —d’origen orgànic o no— com, per exemple, foraminífers, restes de mol·luscs, artells de crinoïdeus o fins i tot restes esquelètiques de peixos. En el cas de L. montjuichensis, per primera vegada s’ha constatat que aquest revestiment està únicament format per litoclasts (sobretot, petits fragments de quars) disposats d’una manera caòtica.


Com era Barcelona fa 12 milions d’anys?
 

Des de finals del segle XIX, la muntanya de Montjuïc ha estat la gran pedrera de gres quarsític per a l’arquitectura modernista catalana. Amb el descobriment de L. montjuichensis, serà possible conèixer millor com era la fauna d’invertebrats que van habitar durant el Miocè la zona deltaica que actualment ocupa la muntanya de Montjuïc. «Aquests caus fòssils que decoren el modernisme català van ser excavats fa uns 12 milions d’anys per uns cucs (poliquets terebèl·lids) en un ambient deltaic, afectat per l’acció de l’onatge i amb una gran aportació de sediments. Per tant, es tractaria d’un ambient subaquàtic, molt proper a la costa i de poca profunditat, en el qual aquests invertebrats i altres organismes marins, com els crustacis decàpodes, també haurien excavat els seus caus», assenyala Zain Belaústegui.


Els poliquets terebèl·lids que van deixar la seva traça fòssil en els sediments deltaics fa milions d’anys serien molt semblants a algunes espècies actuals. A la costa oest de Madagascar també s’han descrit caus actuals de poliquets terebèl·lids que són gairebé idèntics als observats en el Miocè de Montjuïc.


A la recerca de fòssils urbans per tot el món


En l’actualitat, l’empremta fòssil dels éssers vius que van habitar el planeta fa milions d’anys també es pot admirar en edificis o monuments històrics de ciutats de tot el món. El 1935, per exemple, es va descobrir una petjada de dinosaure en una de les roques de la base d’un quiosc de música de la ciutat de Glen Rose (Estats Units), un exemplar conservat fins avui en dia. També s’han descrit icnofòssils de gran interès científic en làpides de cementiris (Leicestershire, Regne Unit), en parets de centres comercials (Londres, Regne Unit) o en lloses del paviment (Copenhaguen, Dinamarca). Des de fa anys, els fòssils urbans també han enriquit el patrimoni paleontològic de ciutats com Alcoi, Barcelona, Burgos, Lleó, Segòvia, Toledo o Biscaia.


«Segons la nostra opinió, si considerem l’enorme patrimoni arquitectònic de Barcelona, modernista o no i construït o no amb la pedra de Montjuïc, i amb temps d’estudi suficient, no hauríem de descartar de trobar altres icnotàxons a la ciutat, o fins i tot de localitzar-hi nous exemplars de L. montjuichensis. D’aquesta manera, esperem que aquest treball serveixi d’esperó per a futurs estudis similars i que es posi de manifest la importància d’aquests singulars “afloraments” urbans », conclou Alejandro Belaústegui.

Geologia Acta
: projecció internacional en ciències de la terra
 

La revista Geologica Acta, impulsada per la Universitat de Barcelona i l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), és una publicació institucional i d'accés obert, amb un enfocament generalista de les ciències de la terra. Editada pel professor Miquel Garcés, de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, Geologica Acta es va publicar per primera vegada el mes de març del 2003 i té els orígens en la revista Acta Geológica Hispánica (1966-2002).


 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona