Les espècies invasores no fan més vulnerables els peixos natius a la contaminació dels rius mediterranis

Els peixos exòtics són capaços dʼadaptar-se a condicions ambientals extremes (sequera, contaminació ambiental, etc.) i mostren un comportament força territorial. Són depredadors actius, alteren les xarxes tròfiques i poden fer desaparèixer la fauna local. Ara bé, conèixer si la presència dels peixos exòtics és un factor que dificulta la resposta de les espècies natives a lʼestrès mediambiental —com els abocaments d'aigües residuals— era encara una incògnita oberta entre la comunitat científica.
 
Peixos exòtics i ecosistemes fluvials: el factor oblidat

Aquest és el primer estudi científic que analitza si els peixos exòtics incideixen en la capacitat de resposta de les poblacions natives als factors dʼestrès mediambiental. Per fer-ho, els autors revisen com és la interacció entre espècies exòtiques i contaminació fluvial a través de lʼanàlisi dʼindicadors (abundància, patologies, talla, etc.) sobre lʼestat ecològic de les poblacions natives de peixos.

Segons explica Alberto Maceda Veiga, membre de lʼIRBio i expert de lʼEstació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), «els indicadors de qualitat de lʼaigua més habituals es basen en protocols que no consideren lʼefecte de les espècies exòtiques, i aquest element podria afegir un nou factor dʼestrès a la fauna nativa». En aquest treball es volia esbrinar si hi ha evidència dʼaquest estrès afegit, «i si això podria modificar els valors de referència que tenim per valorar la qualitat de lʼaigua per la fauna nativa», remarca Maceda.

Tots els factors que alteren el cabal, les condicions morfològiques i la connectivitat fluvial — és a dir, les alteracions hidromorfològiques— són lʼamenaça principal per a la conservació i protecció dels rius, apunten els autors. Fins i tot, molt més que la qualitat de l'aigua o la presència dʼespècies invasores en el medi natural.

Noves estratègies per lluitar contra la contaminació fluvial  

«En lʼestudi, hem constatat certa evidència que només millorant el règim de cabals ambientals dels rius podria millorar notablement el panorama mediambiental dels nostres rius», assenyala Alberto Maceda. «Per tant, lluitar contra la degradació ambiental de la conca fluvial és més eficient que dedicar recursos a extreure els peixos exòtics del medi aquàtic».

Ara bé, això no vol dir que no existeixi una problemàtica mediambiental greu lligada a la contaminació o a les espècies invasores. Tal com subratllen els experts, «si se solucionen els problemes hidromorfològics, es poden obtenir molts beneficis per als rius: una millora de la qualitat de lʼaigua —amb més aigua, els contaminants es dilueixen millor— i el control natural de les espècies exòtiques de peixos, que solen viure en aigües tranquil·les (embassaments, làmines dʼaigua en rius estancats, etc.)».

Abordar de manera independent els factors que alteren lʼequilibri mediambiental és lʼestratègia més efectiva per preservar la qualitat ecològica dels rius. «La gestió ambiental de les aigües continentals és menys eficient si es tracta de manera global. Per això, és millor prioritzar les actuacions i actuar de manera independent sobre cada factor d'estrès», apunta Adolfo de Sostoa, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i membre de lʼIRBio.

Rius i contaminació: projeccions de futur a lʼàrea mediterrània

A lʼàrea mediterrània, el règim dels rius està molt influït pels efectes del clima, una situació que podria agreujar-se pels efectes del canvi climàtic. La contaminació mediambiental, a més, podria deprimir el sistema immunitari dels peixos i afavorir lʼaparició de malalties, en especial les introduïdes per la fauna exòtica —el cas del paràsit Lernaea cyprinacea—, que posen en risc les poblacions autòctones de peixos.

En un escenari de canvi global, preservar el bon estat ecològic dels ecosistemes fluvials és una prioritat que afecta administracions, gestors i el conjunt de la societat. «Lʼaigua és un recurs escàs, especialment en el clima mediterrani, per això la sobreexplotació dels recursos hídrics pot tenir conseqüències dramàtiques per als nostres rius», alerta Maceda.

En opinió del professor Adolfo de Sostoa, «cal donar prioritat a la millora de les condicions hidromorfològiques de les conques fluvials, que és el principal factor de degradació dels ambients aquàtics continentals, i després actuar sobre altres factors d'impacte com ara la presència d'espècies exòtiques invasores».