Notícies

Inici  >  Notícies > Les espècies invasores no fan més vulnerables els peixos natius a la contaminació...

Les espècies invasores no fan més vulnerables els peixos natius a la contaminació dels rius mediterranis

D'esquerra a dreta, els investigadors Adolfo de Sostoa i Alberto Maceda a la Facultat de Biologia de la UB.

D'esquerra a dreta, els investigadors Adolfo de Sostoa i Alberto Maceda a la Facultat de Biologia de la UB.

Per primer cop, un treball de recerca analitza si la presència de peixos exòtics als rius mediterranis afecta la capacitat de resposta de les poblacions natives davant la contaminació mediambiental.

Per primer cop, un treball de recerca analitza si la presència de peixos exòtics als rius mediterranis afecta la capacitat de resposta de les poblacions natives davant la contaminació mediambiental.

26/10/2017

Recerca

La presència d’espècies exòtiques en rius no altera la capacitat de resposta dels peixos natius davant la contaminació ambiental, segons un article publicat a la revista Science of the Total Environment i que signen els investigadors Alberto Maceda Veiga, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio); Adolfo de Sostoa, de la Facultat de Biologia i de l’IRBio, i Ralph Mac Nally, de la Universitat de Canberra (Austràlia).

 

Els peixos exòtics són capaços d’adaptar-se a condicions ambientals extremes (sequera, contaminació ambiental, etc.) i mostren un comportament força territorial. Són depredadors actius, alteren les xarxes tròfiques i poden fer desaparèixer la fauna local. Ara bé, conèixer si la presència dels peixos exòtics és un factor que dificulta la resposta de les espècies natives a l’estrès mediambiental —com els abocaments d'aigües residuals— era encara una incògnita oberta entre la comunitat científica.
 
Peixos exòtics i ecosistemes fluvials: el factor oblidat

Aquest és el primer estudi científic que analitza si els peixos exòtics incideixen en la capacitat de resposta de les poblacions natives als factors d’estrès mediambiental. Per fer-ho, els autors revisen com és la interacció entre espècies exòtiques i contaminació fluvial a través de l’anàlisi d’indicadors (abundància, patologies, talla, etc.) sobre l’estat ecològic de les poblacions natives de peixos.

Segons explica Alberto Maceda Veiga, membre de l’IRBio i expert de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), «els indicadors de qualitat de l’aigua més habituals es basen en protocols que no consideren l’efecte de les espècies exòtiques, i aquest element podria afegir un nou factor d’estrès a la fauna nativa». En aquest treball es volia esbrinar si hi ha evidència d’aquest estrès afegit, «i si això podria modificar els valors de referència que tenim per valorar la qualitat de l’aigua per la fauna nativa», remarca Maceda.

Tots els factors que alteren el cabal, les condicions morfològiques i la connectivitat fluvial — és a dir, les alteracions hidromorfològiques— són l’amenaça principal per a la conservació i protecció dels rius, apunten els autors. Fins i tot, molt més que la qualitat de l'aigua o la presència d’espècies invasores en el medi natural.

Noves estratègies per lluitar contra la contaminació fluvial  

«En l’estudi, hem constatat certa evidència que només millorant el règim de cabals ambientals dels rius podria millorar notablement el panorama mediambiental dels nostres rius», assenyala Alberto Maceda. «Per tant, lluitar contra la degradació ambiental de la conca fluvial és més eficient que dedicar recursos a extreure els peixos exòtics del medi aquàtic».

Ara bé, això no vol dir que no existeixi una problemàtica mediambiental greu lligada a la contaminació o a les espècies invasores. Tal com subratllen els experts, «si se solucionen els problemes hidromorfològics, es poden obtenir molts beneficis per als rius: una millora de la qualitat de l’aigua —amb més aigua, els contaminants es dilueixen millor— i el control natural de les espècies exòtiques de peixos, que solen viure en aigües tranquil·les (embassaments, làmines d’aigua en rius estancats, etc.)».

Abordar de manera independent els factors que alteren l’equilibri mediambiental és l’estratègia més efectiva per preservar la qualitat ecològica dels rius. «La gestió ambiental de les aigües continentals és menys eficient si es tracta de manera global. Per això, és millor prioritzar les actuacions i actuar de manera independent sobre cada factor d'estrès», apunta Adolfo de Sostoa, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i membre de l’IRBio.

Rius i contaminació: projeccions de futur a l’àrea mediterrània

A l’àrea mediterrània, el règim dels rius està molt influït pels efectes del clima, una situació que podria agreujar-se pels efectes del canvi climàtic. La contaminació mediambiental, a més, podria deprimir el sistema immunitari dels peixos i afavorir l’aparició de malalties, en especial les introduïdes per la fauna exòtica —el cas del paràsit Lernaea cyprinacea—, que posen en risc les poblacions autòctones de peixos.

En un escenari de canvi global, preservar el bon estat ecològic dels ecosistemes fluvials és una prioritat que afecta administracions, gestors i el conjunt de la societat. «L’aigua és un recurs escàs, especialment en el clima mediterrani, per això la sobreexplotació dels recursos hídrics pot tenir conseqüències dramàtiques per als nostres rius», alerta Maceda.

En opinió del professor Adolfo de Sostoa, «cal donar prioritat a la millora de les condicions hidromorfològiques de les conques fluvials, que és el principal factor de degradació dels ambients aquàtics continentals, i després actuar sobre altres factors d'impacte com ara la presència d'espècies exòtiques invasores».
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona