Notícies

Inici  >  Notícies > Barcelona, la ciutat dels 160.000 ocells que nidifiquen al municipi

Barcelona, la ciutat dels 160.000 ocells que nidifiquen al municipi

Tòrtora turca (<i>Streptopelia decaocto</i>) a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Tòrtora turca (Streptopelia decaocto) a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Mallerenga petita (<i>Periparus ater</i>) a la Facultat de Biologia.

Mallerenga petita (Periparus ater) a la Facultat de Biologia.

Gamarús (<i>Strix aluco</i>) al Palau de les Heures.

Gamarús (Strix aluco) al Palau de les Heures.

Puput (<i>Upupa epops</i>) al Cementiri de les Corts.

Puput (Upupa epops) al Cementiri de les Corts.

Verdum (<i>Carduelis chloris</i> al Parc de l'Espanya Industrial.

Verdum (Carduelis chloris al Parc de l'Espanya Industrial.

La nova obra inclou la descripció dels serveis ecosistèmics que aporten a la ciutat de Barcelona cadascuna de les espècies nidificants.

La nova obra inclou la descripció dels serveis ecosistèmics que aporten a la ciutat de Barcelona cadascuna de les espècies nidificants.

El nou atles ajudarà a promoure la conservació d'aquests ocells que es reprodueixen a la ciutat.

El nou atles ajudarà a promoure la conservació d'aquests ocells que es reprodueixen a la ciutat.

31/10/2017

Recerca

A Barcelona hi ha uns 160.000 exemplars de vuitanta-tres espècies d’ocells —deu d’exòtiques i setanta-tres d’autòctones— que fan niu tant a la part urbana com a la resta del terme municipal, incloent-hi el Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquesta població d’aus, una rica mostra de la diversitat biològica en l’entorn urbà de la ciutat, es presenta per primer cop a l’Atles dels ocells nidificants de Barcelona, una obra impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), la Universitat de Barcelona i el Zoo de Barcelona.

 

Barcelona, un paisatge urbà per als ocells

Els ocells són un valor afegit de la ciutat en diferents esferes —control de plagues d’insectes, connexió amb la natura, observació ornitològica— i ajuden a millorar les condicions de l’entorn urbà com a espai saludable i habitable. Per conèixer millor aquestes poblacions, més de tres-cents observadors han col·laborat del 2012 al 2015 per censar els ocells nidificants a Barcelona, en un ambiciós treball transversal de ciència ciutadana. El nou treball, que neix d’una iniciativa conjunta d’experts de la Facultat de Biologia de la UB, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) i l’ICO, presenta la cartografia ornitològica urbana de més precisió que s’ha editat fins ara en l’àmbit europeu.

El nou atles inclou informació detallada de cada espècie, així com il·lustracions dels ocells i dels seus hàbitats, i plànols per saber on es poden localitzar. Els retrats de les espècies d’ocells, obra del biòleg i dibuixant Martí Franch, s’emmarquen en vuitanta-tres paisatges urbans que són emblemàtics de barris de Barcelona, entre els quals hi ha l’Edifici Històric, la Facultat de Biologia i el Palau de les Heures de la Universitat de Barcelona. Com a resultat, aquesta obra presenta una sèrie de valors afegits —patrimonials, de gestió ambiental, educatius, científics i de lleure— que remarca el patrimoni natural i la biodiversitat urbana a Barcelona.

Conèixer els ocells nidificants per protegir-los millor


El 36 % de totes les espècies d’ocells nidificants de Catalunya crien a la ciutat de Barcelona. Algunes espècies d’aus autòctones —com la merla— habiten a tots els parcs i jardins, i d’altres —com el picot verd o l’oriol— són més escasses i només es troben a Collserola i a les zones altes de la ciutat. Hi ha espècies que troben recer als jardins i en arbres dels carrers —les mallerengues— o en forats dels edificis que s’assemblen al seu hàbitat natural, com passa en el cas de falciots i ballesters. A més, a Barcelona nidifiquen alguns ocells considerats invasors a Catalunya com les dues espècies de becs de corall, el rossinyol del Japó i sis espècies de cotorres. La cotorreta de pit gris, la cotorra de Kramer i l’aratinga mitrada són les més abundants i freqüents a la ciutat, segons apunta l’obra. Aquest primer atles també subratlla la detecció d’una colònia de gavina corsa —una espècie en perill d’extinció fa pocs anys—, l’expansió cap a la ciutat d’alguns ocells forestals com el gaig, o l’adaptació a criar en testos i jardineres d’alguns ocells com la cuereta blanca, entre altres espècies.

La nova obra ajudarà a promoure la conservació d'aquests ocells que es reprodueixen a la ciutat, unes poblacions especialment amenaçades «per la presència creixent de gats i gossos, la disminució d’insectes per la utilització de pesticides, i els xocs accidentals amb vidres d’efecte mirall», en paraules del professor Xavier Ferrer, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio.

Descobrint els beneficis que els ocells nidificants aporten a la vida urbana

La Universitat de Barcelona, estretament lligada des de fa dècades al món de l’ornitologia catalana, ha tingut un rol protagonista en la formació d’experts, la investigació i la conservació museística de poblacions d’ocells d’hàbitats naturals i urbans. En el marc del treball, els experts de la UB-IRBio han participat en diferents vessants de l’obra (coordinació científica, treballs de camp, assessorament, etc.), així com en una de les perspectives més innovadores que presenta el nou atles: la descripció dels serveis ecosistèmics que aporten a la ciutat de Barcelona cadascuna de les espècies nidificants (dispersió de llavors, cant, control del creixement vegetal, eliminació d’insectes, icones culturals, indicadors de canvis estacionals, eliminació de brossa orgànica, etc.). En particular, la UB també ha tingut un paper important en l’obtenció de finançament per al projecte mitjançant una campanya de micromecenatge particular i empresarial.

En l’obra, editada en català, castellà i anglès, també hi participen el Parc Natural de la Serra de Collserola, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Altres entitats col·laboradores són l’Autoritat Portuària de Barcelona, el Cos d’Agents Rurals, l’Institut Suís d’Ornitologia, la Societat Ornitològica Txeca, les Aules Ambientals de Sagrada Família i Les Corts, la Casa Orlandai i la Fàbrica del Sol, entre d’altres.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona