El catedràtic emèrit de la UB Josep Maria Caparrós publica un llibre sobre el cinema espanyol durant el Govern de Zapatero

Estudi coetani a l'època que examina, el llibre demostra com el cinema és un testimoni de la història contemporània d'Espanya. Per fer-ho, analitza un centenar de pel·lícules que reflecteixen els darrers anys socialistes. D'aquesta manera, l'autor ofereix una valoració crítica sobre aquest últim període del PSOE, en la línia dels seus treballs anteriors, com La Pantalla Popular. El cine español durante el Gobierno de la derecha (1996-2003) —sobre les pel·lícules realitzades en la primera etapa del PP— o El cine español de la democracia. De la muerte de Franco al cambio socialista (1975-1989).

El cine español durante el Gobierno de Zapatero introdueix el lector en l'Espanya del canvi, i brinda un retrat sociopolític del nostre país a través de les ressenyes dels principals films autòctons. A més, prop de set-cents descriptors evidencien els temes tractats per les pel·lícules d'aquests anys.

El llibre forma part del projecte de recerca Models escenogràfics en el cinema històric espanyol, subvencionat per la Secretaria d'Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat, i la investigadora principal és la professora de la Universitat Carlos III de Madrid Gloria Camarero, prologuista de l'obra.

Josep Maria Caparrós Lera ha estat professor de la Universitat de Barcelona des del 1982 i és l'impulsor de l'assignatura Història Contemporània i Cinema, que va crear en el curs 1995-1996 i que ha estat model per a altres universitats espanyoles —País Basc, Granada— i llatinoamericanes —Santiago de Xile, Finis Terrae, Autònoma de Santo Domingo. Deixeble de Miquel Porter, primer catedràtic de Cinema de la UB, Caparrós va fundar el 1983 el Centre d'Investigacions Film-Història, i des del 1991 edita la revista especialitzada de la UB Filmhistoria. Durant aquests anys, ha dirigit vint tesis doctorals i ha publicat més de quaranta llibres especialitzats sobre cinema, la meitat dedicats al cinema espanyol. Actualment, també dirigeix dues col·leccions dedicades al setè art: una a Edicions de la Universitat de Barcelona i una altra a Aracne Editrice (Roma).

Així mateix, en els últims cursos acadèmics ha impartit classes d'extensió universitària —amb crèdits de lliure elecció de la UB— a l'Institut d'Estudis Nord-americans (IEN) de Barcelona, la fundació del qual va publicar el seu llibre A critical history of American cinema (2013). El setembre del 2014, amb els seus successors, els professors Magí Crusells i Francesc Sánchez Barba, va organitzar a la Facultat de Geografia i Història de la UB el IV Congrés Internacional d'Història i Cinema: «Memòria històrica i cinema documental», les actes del qual han vist la llum en un llibre d'Edicions de la Universitat de Barcelona. En l'actualitat, està impulsant un nou congrés sobre història i cinema, titulat «Imatges de les revolucions de 1968», que tindrà lloc del 18 al 20 de juliol de 2018 a la mateixa UB. Recentment ha estat nomenat professor visitant de la Universitat de Belgrad (Sèrbia).