Es publica el primer volum de la ʻHistòria de les arts escèniques catalanesʼ, dedicat al teatre medieval

En lʼacte intervindran Magda Puyo, directora general de lʼInstitut del Teatre; Juanjo Puigcorbé, diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona i membre de la Junta de Govern de lʼInstitut del Teatre; Salvador García Fortes, vicerector dʼArts, Cultura i Patrimoni de la UB; Carles Batlle, director de Serveis Culturals de lʼInstitut del Teatre i director del PRAEC; Guillem-Jordi Graells, exdirector del PRAEC, i els autors. Així mateix, Albert Rossich presentarà la lectura dramatitzada de La farsa dʼen Cornei, dirigida per Albert Mestres i interpretada per Ferran Echegaray, Jordi Font i Carlos Gallardo.

Aquest primer volum, dʼun total de cinc, de la Història de les arts escèniques catalanes (HAEC), escrit per Francesc Massip i Lenke Kovács, amb la col·laboració de Jesús Carruesco, Montserrat Reig, Agustí Ros i Vilanova, i Josep Lluís Sirera, fa un recorregut per lʼantic mapa teatral català i evidencia que tot el territori lingüístic comparteix una tradició de pràctiques escèniques molt arrelada, amb una forta cohesió interna, que es va desenvolupar en consonància amb els corrents teatrals europeus de lʼèpoca.

En lʼàmbit de la festa i de la cultura popular sʼhan succeït fins als nostres dies models i tècniques dʼorigen medieval amb una gran varietat de pervivències, algunes de les quals són úniques a Europa, com la Sibil·la de Mallorca, la Dansa de la Mort de Verges, la Patum de Berga, els balls parlats de les comarques tarragonines, la Moma del Corpus de València i, molt especialment, la Festa o Misteri dʼElx. Les manifestacions espectaculars descrites, analitzades i contextualitzades en aquesta obra posen de manifest uns lligams identitaris més arrelats que les fronteres polítiques, i la maduresa i el caràcter propis del teatre català medieval.

La publicació dʼaquest primer volum culmina un procés iniciat fa més de tres dècades, quan Josep Montanyès dirigia lʼInstitut del Teatre. Aleshores es va plantejar la necessitat de fer una història del teatre català amb una nova concepció que superés lʼenfocament habitual que es basava en la literatura dramàtica. Calia abraçar totes les formes dʼespectacle, amb una atenció especial a aquelles en què el text no nʼés la base o el punt de partida. A finals dels anys vuitanta del segle passat —i essent ja director general de lʼInstitut del Teatre Jordi Coca—, es va elaborar un primer índex dels volums que havien de desenvolupar una història de les arts escèniques dels Països Catalans dʼàmplia visió que recollís lʼestat de la qüestió, així com les recerques publicades i les que estaven en procés dʼedició. Per diverses raons, aquest projecte (com també el de publicar una enciclopèdia del teatre) va quedar arraconat el curs 1992-1993 amb el relleu de la direcció general. No va ser fins dues dècades després, en els treballs preparatoris de la celebració del centenari de lʼInstitut del Teatre, que es va reprendre el projecte com una de les fites cabdals de la commemoració. Amb lʼimpuls dʼun nou equip coordinador liderat per Magda Puyo, Carles Batlle i Albert Mestres, i gràcies també a la implicació dʼEdicions de la Universitat de Barcelona, lʼHAEC ha començat a veure la llum en el format tradicional de paper i també estarà disponible a la xarxa.

LʼHAEC, coeditada per lʼInstitut del Teatre i Edicions de la UB, sʼemmarca en el Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC), liderat per lʼInstitut del Teatre, en què col·laboren lʼInstitut dʼEstudis Catalans i una dotzena dʼuniversitats de tot el domini lingüístic català. Amb el propòsit de defugir lʼenfocament convencional que tendeix a considerar la literatura dramàtica com a eix de la història del teatre, lʼHAEC té en compte, a més dʼautors i obres, la realitat escènica, la producció, lʼexhibició, la comunicació i el consum en cada època. Els dramaturgs són tractats en paral·lel als compositors, intèrprets, directors, coreògrafs, escenògrafs, figurinistes, empresaris, crítics, estudiosos i tota la resta dʼagents que intervenen en un espectacle. El proper títol de la col·lecció serà Del naixement del teatre modern al preromanticisme (segles XVI-XVIII), dʼAlbert Rossich i Gabriel Sansano.

Fins a lʼactualitat, la historiografia de la dramatúrgia medieval catalana sʼhavia centrat en la presentació i la interpretació crítica de lʼespectacularitat medieval des dʼun enfocament temàtic i seguint un ordre cronològic amb lʼobjectiu de ressenyar tots els exemples documentats de lʼactivitat escènica en lʼàmbit cultural català. A partir de la identificació dels gèneres i dels arguments representats, la investigació sʼhavia caracteritzat per un afany dʼexhaustivitat a lʼhora de proporcionar dades sobre lʼobjecte dʼestudi. El material recollit sʼhavia presentat, classificat i subclassificat segons la tipologia i la temàtica corresponent, que comprenia bàsicament els camps següents: a) teatre religiós i profà; b) drama litúrgic / misteris, representacions en llengua vulgar, i c) cicles dramàtics, els principals dels quals són de caràcter veterotestamentari, nadalenc, passionístic i hagiogràfic, a banda dʼaltres, incloent-hi la vida pública de Jesús, la Pentecosta, el Judici Final o temes al·legòrics, com la Mort.

En canvi, aquest llibre emprèn la historiografia del teatre català dʼuna nova manera, atès que sʼhi estudia el fenomen escènic des de quatre angles: en primer lloc, es traça el marc històric general per a cadascun dels períodes en què se subdivideix el volum; a continuació, se situa lʼespectacle de lʼèpoca en el context historicocultural i polític; en tercer lloc, sʼexposa lʼorganització del món espectacular i, per acabar, es presenten les modalitats i les formes espectaculars dʼaquell temps.

Francesc Massip és catedràtic dʼHistòria del Teatre Català a la Universitat Rovira i Virgili, autor dʼuna trentena de llibres i centenars dʼarticles en les principals llengües dʼEuropa i Amèrica, particularment sobre el teatre i la dansa medievals i del Renaixement, així com sobre aspectes vinculats al teatre popular i les tradicions folklòriques. Destaquen, entre dʼaltres, La Festa dʼElx (1991), El teatro medieval (1992), La ilusión de Ícaro (1997), A cos de rei (2010) i Those Dark Ages Revisited (2014).

Lenke Kovács, doctora en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili, ha fet lʼedició crítica de les consuetes mallorquines de la Passió de Crist (2013), i ha escrit articles i ressenyes sobre el teatre medieval i modern. Actualment és docent a la Universitat de les Illes Balears i secretària general de la Societat Internacional per l'Estudi del Teatre Medieval (SITM).