Un llibre sobre la identitat lingüística, primer títol traduït al català del filòsof Jacques Derrida
El dimecres 15 de novembre, a les 19.00 h, es presentarà a la llibreria Altaïr (Gran Via, 616, Barcelona) el llibre El monolingüisme de lʼaltre, de Jacques Derrida, en el marc del festival Barcelona Pensa, i amb la col·laboració de la Facultat de Filosofia de la UB. En lʼacte intervindran la professora de literatura francesa Joana Masó i l'escriptor Arnau Pons.
El monolingüisme de l'altre, en traducció de Felip Martí-Jufresa i Antoni Mora, és un diàleg filosòfic amb què el pensador francès qüestiona el concepte dʼidentitat i pertinença a partir de la seva pròpia experiència lingüística, com a ciutadà francès dʼorigen jueu resident a Algèria.
El dimecres 15 de novembre, a les 19.00 h, es presentarà a la llibreria Altaïr (Gran Via, 616, Barcelona) el llibre El monolingüisme de lʼaltre, de Jacques Derrida, en el marc del festival Barcelona Pensa, i amb la col·laboració de la Facultat de Filosofia de la UB. En lʼacte intervindran la professora de literatura francesa Joana Masó i l'escriptor Arnau Pons.
El monolingüisme de l'altre, en traducció de Felip Martí-Jufresa i Antoni Mora, és un diàleg filosòfic amb què el pensador francès qüestiona el concepte dʼidentitat i pertinença a partir de la seva pròpia experiència lingüística, com a ciutadà francès dʼorigen jueu resident a Algèria.
Aquest nou títol de la col·lecció Filosofia UB, que dirigeix Josep Monserrat i edita Edicions de la Universitat de Barcelona, és un debat polític en forma de diàleg platònic sobre la llengua, la identitat i el sentiment de pertinença a una comunitat. Fidel al seu sistema filosòfic «desconstructivista», el llibre també pot ser llegit com una petita autobiografia en què Derrida explica la seva experiència com a jueu francòfon nascut a Algèria. El text, per tant, forma una discussió que entrellaça el problema del nacionalisme, de la llengua materna i de la ciutadania.
L'original, amb un format oral i més breu, va ser presentat per primer cop a la Universitat de lʼEstat de Louisiana el 1992, i el seu objectiu inicial era abordar els problemes de la francofonia fora de França. Aquesta edició constitueix la primera traducció al català dʼuna obra del pensador francès Jacques Derrida.
Lʼobjectiu de lʼautor és respondre a la pregunta de si la seva llengua és el francès. Lʼinterès de la qüestió, a primera vista trivial i ingènua, rau en el fet que Derrida és nascut a Algèria de família jueva. Això el porta a plantejar si la seva llengua materna no hauria d'haver estat l'hebreu si els seus pares no lʼhaguessin perdut, o si la seva llengua natural no hauria de ser l'àrab —la llengua pròpia del país—, en aquells moments una colònia francesa on l'àrab havia estat degradat al nivell de llengua estrangera. Això el porta a plantejar-se la legitimitat del francès com a llengua apresa, i a arribar a la conclusió: «No tinc més que una llengua i aquesta no és la meva».
Jacques Derrida (El Biar, Algèria, 1930 - París, 2004) és un dels filòsofs més insignes de la segona meitat del segle xx, especialment arran de la publicació de De la grammatologie i Lʼécriture et la différence lʼany 1967. Seʼl considera el creador de lʼanomenada desconstrucció, terme que ell va introduir i que es va imposar per descriure el seu mètode. Es tracta d'un tipus de pensament que critica, analitza i revisa fortament les paraules i els seus conceptes. El discurs desconstructivista posa en evidència la incapacitat de la filosofia d'establir un terreny estable per al coneixement, sense deixar de reivindicar el seu poder analític. Cal esmentar que la majoria dels estudis de Derrida exposaven una forta dosi de rebel·lia i de crítica al sistema social imperant. Va impartir classes en diferents institucions a França i va visitar molt sovint els EUA, des dʼon es va projectar internacionalment, no només en la filosofia, sinó també en la crítica literària i altres àmbits. Els últims anys es va interessar sobretot en qüestions polítiques, amb obres com Spectres de Marx (1993), Politiques de lʼamitié (1994) o Voyous (2003).