Notícies

Inici  >  Notícies > Nova recerca a la cova de Manot, un jaciment clau per estudiar les primeres...

Nova recerca a la cova de Manot, un jaciment clau per estudiar les primeres poblacions humanes a Euràsia

José Miguel Tejero durant la recerca amb materials de la cova de Manot.

José Miguel Tejero durant la recerca amb materials de la cova de Manot.

Imatge del jaciment.

Imatge del jaciment.

16/11/2017

Recerca

El jaciment paleolític de la cova de Manot, a la Baixa Galilea (Israel), és conegut per la troballa d’un crani que és la resta més antiga documentada fins ara fora de l’Àfrica dels Homo sapiens que van colonitzar Europa. Situada en una zona clau per estudiar l’arribada a Europa, provinent de l’Àfrica, de l’ésser humà modern, la cova té a més la particularitat d’haver conservat intactes nombroses restes del paleolític superior, atès que va quedar segellada en algun moment de la prehistòria. Ara, un article publicat a Science Advances signat, entre d’altres, per l’investigador del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) José Miguel Tejero, aprofundeix en l’estudi d’aquest jaciment del Pròxim Orient.

La recerca presenta una seqüència cronoestratigràfica de la cova de Manot mitjançant dades obtingudes amb les tècniques més recents. Aquesta tasca de datació és especialment rellevant perquè aporta dades sobre els moviments de les poblacions humanes del paleolític superior que van arribar a Euràsia des de l’Àfrica a través del que es coneix com a Llevant, una àrea del Pròxim Orient que comprèn fonamentalment Síria, el Líban, Israel, els territoris palestins i Jordània. Concretament, la datació de les restes a la cova de Manot proporciona informació sobre dues cultures arqueològiques: l’ahmarià primerenc i l’aurinyacià llevantí. Així, l’article que ara es publica reforçaria la hipòtesi que els individus de l’ahmarià primerenc (que la recerca realitzada data entre els 46.000 i 42.000 anys d'antiguitat) van ser precursors de la cultura protoaurinyaciana que es va desenvolupar posteriorment a Europa. D’altra banda, les dades també apunten que les poblacions de l’auranyacià europeu van tornar al Pròxim Orient i allà van donar lloc a l’aurinyacià llevantí (que a la cova de Manot se situaria entre fa 38.000 i 34.000 anys).

Per a la recerca a la cova de Manot s’ha utilitzat la datació amb carboni 14 i s’han fet anàlisis geoarqueològiques dels artefactes trobats, fabricats en pedra i matèries òssies. Tejero explica que «per evitar la contaminació —un dels problemes principals quan es treballa amb cronologies tan antigues—, quasi al límit de la datació per radiocarboni s’ha aplicat un protocol amb diversos tipus de pretractaments per aconseguir una major purificació i neteja de les mostres». L’investigador apunta que la riquesa de materials paleolítics que conté la cova de Manot, incloent-hi restes òssies amb un estat de conservació excel·lent, permet aplicar noves tècniques capdavanteres en el treball arqueològic. En la recerca que ara es publica, Tejero ha analitzat, amb l’equip d’arqueozoòlegs, les eines del jaciment fabricades amb materials orgànics provinents d’animals, com ara punxons i projectils per caçar elaborats amb ossos i banyes respectivament. L’estudi de les tècniques emprades per les comunitats paleolítiques a l’hora de fabricar aquestes eines ha contribuït a avaluar la datació i l’evolució de les cultures prehistòriques estudiades.

La recerca, que té com a primer signant Bridget Alex, de la Universitat de Harvard, aplega investigadors de diverses universitats i entitats israelianes i europees. El professor Tejero hi apareix com a investigador del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) francès i del SERP, grup de la UB que dirigeix el catedràtic de Prehistòria Josep Maria Fullola.


Bridget Alex, Omry Barzilai, Israel Hershkovitz, Ofer Marder, Francesco Berna, Valentina Caracuta, Talia Abulafia, Lauren Davis, Mae Goder-Goldberger, Ron Lavi, Eugenia Mintz, Lior Regev, Daniella Bar-Yosef Mayer, José-Miguel Tejero, Reuven Yeshurun, Avner Ayalon, Mira Bar-Matthews, Gal Yasur, Amos Frumkin, Bruce Latimer, Mark G. Hans, Elisabetta Boaretto: «
Radiocarbon chronology of Manot Cave, Israel and Upper Paleolithic dispersals». Science Advances, 15 de novembre de 2017, DOI: 10.1126/sciadv.1701450

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona