Nou investigadors de la Universitat de Barcelona i de lʼHospital Clínic-IDIBAPS, al rànquing dels millors del món

Els Highly Cited Researchers de Clarivate Analytics —lʼantiga branca dedicada a la propietat intel·lectual i ciència de lʼagència Thomson Reuters— és una de les classificacions més reputades en la comunitat acadèmica i científica internacional. La llista inclou els 3.300 noms més rellevants del món en vint-i-un camps de la ciència i les ciències socials, que van des de la medicina clínica i les neurociències fins a lʼagricultura, lʼeconomia o el medi ambient. Dels 3.300 investigadors, seixanta treballen en institucions espanyoles.

En lʼelaboració del rànquing, els experts en bibliometria de Clarivate Analytics han analitzat els articles científics que estan entre lʼ1% dels més citats per camp i any al Web of Science (els Highly Cited Papers). En aquesta edició sʼhan tingut en compte 130.000 articles de 900 institucions dʼarreu del món. Aquesta classificació internacional és també un component clau de molts rànquings de gran projecció mundial en el món universitari, con ara lʼAcademic Ranking of World Universities (ARWU), més conegut com a rànquing de Xangai.

Els investigadors més influents del 2017 del Clínic-IDIBAPS i de la UB

Rosa Maria Lamuela és professora de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació de la UB i membre del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de lʼObesitat i la Nutrició (CIBERobn). Experta en nutrició i ciències de lʼalimentació, dirigeix lʼInstitut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA) —ubicat al Campus de lʼAlimentació de Torribera— i és responsable del Grup de Recerca dʼAntioxidants Naturals de la UB, que està integrat a la Xarxa de Referència en Tecnologia dʼAliments de la Generalitat de Catalunya (XaRTA). Al llarg de la seva trajectòria investigadora, la professora Lamuela ha cobert diverses línies de recerca sobre lʼestudi dels polifenols dʼorigen vegetal (resveratrol, flavonoides, α-tocoferol, β-carotè, flavones, àcids fenòlics, etc.) en aliments i mostres biològiques. En lʼàmbit de lʼepidemiologia nutricional, que avalua lʼimpacte de la dieta en el risc de tenir malalties, destaca la seva participació en projectes de projecció internacional —com ara el PREDIMED, un assaig clínic multicèntric sobre dieta mediterrània i salut— i en estudis clínics per analitzar els efectes del consum de polifenols dʼaliments dʼorigen vegetal (cacau, vi, tomàquet, etc.) sobre la salut humana.

Josep Maria Haro, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, és director de Docència, Investigació i Innovació al Parc Sanitari Sant Joan de Déu i lidera un grup dʼinvestigació del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM). Haro ha dirigit la seva activitat científica a lʼestudi de l'epidemiologia dels trastorns mentals (estudis sobre prevalença i impacte en la població general) i l'esquizofrènia (efectes sobre la qualitat de vida dels afectats i impacte social de la malaltia), amb línies de recerca innovadores que analitzen actualment els efectes de lʼús de les noves tecnologies en el seguiment i tractament dels pacients. En lʼàmbit de la innovació assistencial, ha coordinat el programa pilot del Pla de serveis individualitzats per a les persones amb trastorns mentals severs i el projecte europeu ROAMER (2011-2015), una iniciativa finançada pel 7è Programa marc de la Comissió Europea que ha generat un full de ruta per a la investigació en salut mental a Europa. Distingit com el millor investigador de la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica 2011, Haro encapçala del projecte ATHLOS, del programa Horitzó 2020, impulsat per la Comissió Europea des del 2015, que té com a objectiu determinar els factors clau de lʼenvelliment mitjançant una base mostral que inclou més de 400.000 persones.

Jordi Bruix, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, és cap de la Unitat dʼOncologia Hepàtica (coneguda com a BCLC, Barcelona Clínic Liver Cancer) de lʼHospital Clínic i de lʼIDIBAPS, i director científic del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd). Bruix és un destacat expert en el coneixement dels factors de risc, la patogènesi, el diagnòstic, el pronòstic i el tractament del càncer hepàtic i ha liderat diversos estudis que han contribuït de manera decisiva a millorar el tractament dʼaquesta malaltia. Des de fa més de trenta anys dirigeix el BCLC, que és un referent  internacional en lʼestudi del càncer de fetge. És membre de lʼAssociació Europea per a lʼEstudi del Fetge (EASL)  i membre fundador de lʼAssociació Internacional de Càncer Hepàtic (ILCA), entitat que va presidir del 2006 al 2009. Les guies clíniques de les Associacions Europea i Americana per a lʼEstudi del Fetge i de lʼOrganització Mundial de Gastroenterologia per al diagnòstic i el tractament dʼaquest tumor estan basades en els criteris científics establerts per la unitat liderada pel professor Bruix. 

Elias Campo és catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i director de Recerca de lʼHospital Clínic, de lʼIDIBAPS i de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica. Premi Rei Jaume I de recerca mèdica 2016 i Premi Nacional de Recerca 2013, Campo és expert en la caracterització patològica de les neoplàsies limfoides i en lʼanàlisi dels mecanismes genètics implicats en el desenvolupament i la progressió d'aquests tumors. En col·laboració amb Carlos López-Otín, ha codirigit els estudis de seqüenciació completa del genoma de la leucèmia limfàtica crònica i lʼepigenoma dʼaquesta malaltia (canvis del material genètic i les seves proteïnes reguladores), que és la leucèmia més freqüent als països occidentals. Aquests estudis, amb la seqüenciació dels genomes de les cèl·lules normals i tumorals de més de cinc-cents pacients, han suposat una fita en la recerca genòmica sobre el càncer. Campo ha estat president de lʼAssociació Europea dʼHemopatologia i actualment és membre del Comitè de Govern del Consorci Internacional del Genoma del Càncer, i forma part del comitè encarregat de la classificació de neoplàsies hematopoètiques de la Organització Mundial de la Salut (OMS).

Josep Dalmau és professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i professor ICREA de lʼIDIBAPS, a més de consultor del Servei de Neurologia de lʼHospital Clínic. Premi Rei Jaume I de recerca mèdica el 2017, lidera el Grup de Patogènesi de Malalties Neuronals Autoimmunitàries i és un referent internacional en el camp de la neurologia i la psiquiatria. El seu grup se centra en lʼestudi dels trastorns autoimmunitaris i paraneoplàstics que afecten el sistema nerviós. En aquest marc, han descobert una nova categoria de processos autoimmunitaris que provoquen alteracions de la memòria, la conducta i la cognició, a més de poder ocasionar psicosi. Aquesta línia de treball, amb un impacte significatiu en el camp de les neurociències en múltiples disciplines mèdiques, ofereix una connexió entre processos immunològics i funcions neuronals, relacionats amb la memòria, la conducta, la psicosi, lʼepilèpsia i la degeneració neuronal. Aquests treballs han estat clau per identificar nou malalties autoimmunitàries del cervell, descriure noves síndromes i mecanismes immunològics associats i generar tests diagnòstics que són utilitzats arreu del món. Dalmau també és professor de Neurologia a la Universitat de Pennsilvània, investigador associat de l'Institut Nacional de Salut (NIH) i membre de lʼAcadèmia Nacional de Medicina (NAM) dels Estats Units.

Francesc Graus és professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de lʼInstitut de Neurociències de la UB, cap del servei de Neurologia de lʼHospital Clínic i investigador del Grup de Neuroimmunologia Clínica i Experimental de lʼIDIBAPS. Expert de projecció internacional en lʼàmbit dʼestudi de la immunopatogènesi de les malalties neurològiques paraneoplàstiques, centra la seva activitat clínica en el diagnòstic i tractament dels tumors cerebrals, en especial dels gliomes (astrocitoma, oligodendroglioma i glioblastoma) i les complicacions neurològiques derivades del càncer. Membre fundador i president  del Grup Espanyol de Neurooncologia (GEINO) i de lʼAssociació Europea de Neurooncologia (EANO), és el principal inventor dʼuna patent —els drets de la qual han estat adquirits per lʼempresa alemanya Euroimmun AG— per diagnosticar, pronosticar i tractar pacients amb una malaltia autoimmunitària associada a processos neurodegeneratius i dʼalteració del son. Aquesta patent, desenvolupada en col·laboració amb el professor Josep Dalmau (UB-Clínic-IDIBAPS), es basa en la detecció —per immunocitoquímica de cèl·lules transfectades— de la presència dʼanticossos generats contra la proteïna neuronal IGLON5.

Josep Maria Llovet és director del màster de Medicina Translacional de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i cap del Grup de Recerca Translacional en Oncologia Hepàtica de lʼIDIBAPS. És també director del Programa del Càncer de Fetge a lʼEscola de Medicina Icahn de Mount Sinai (Nova York). Expert en el camp de la gastroenterologia i lʼhepatologia, centra la seva recerca en la patogènesi i el tractament del carcinoma hepatocel·lular (HCC) —el tumor hepàtic primari més freqüent en adults i una de les principals causes de mort en pacients amb càncer i cirrosi hepàtica— i el colangiocarcinoma (ICC), que és la segona neoplàsia maligna primària més freqüent del fetge i representa el 10 % dels càncers hepàtics. Lidera assajos clínics internacionals per estudiar nous tractaments dirigits per lʼHCC i desenvolupar una classificació molecular de la malaltia que permeti dʼidentificar noves dianes terapèutiques. També és lʼinvestigador principal dʼHEPTROMIC, la primera xarxa de recerca finançada per la Comissió Europea dedicada a lʼestudi del carcinoma hepatocel·lular. President de lʼAssociació Internacional de Càncer Hepàtic (ILCA) del 2011 al 2013, va rebre el Premi Josep Trueta 2013 de recerca científica per la seva trajectòria investigadora en el camp de la recerca bàsica i clínica del carcinoma hepatocel·lular. També és editor del volum  Handbook of translational medicine (Edicions UB, 2016), una obra que resumeix els conceptes bàsics de la medicina translacional.

Eduard Tolosa és catedràtic emèrit de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut UB, i investigador emèrit de lʼIDIBAPS i del Centre dʼInvestigació Biomèdica en xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED). Tolosa és un destacat expert en la recerca sobre els aspectes clínics, neuropatològics i terapèutics de les sinucleïnopaties, que són un grup divers de malalties neurodegeneratives  —la malaltia de Parkinson, la demència amb cossos de Lewy, etc.— que presenten lesions produïdes per formes agregades i filamentoses de diferents proteïnes com ara la α-sinucleïna. Entre els seus treballs més recents, destaca la identificació dʼalteracions en lʼepigenoma de les neurones diana del Parkinson i la detecció precoç de malalties neurodegeneratives en pacients amb trastorns del son en fase REM mitjançant la tomografia per emissió de positrons (PET). El 1989 Eduard Tolosa va fundar el Banc de Teixits Neurològics del Clínic-IDIBAPS juntament amb el professor Félix Francisco Cruz-Sánchez. Lʼobjectiu dʼaquest banc és obtenir i mantenir mostres de teixit nerviós de pacients que hagin mort a causa dʼuna malaltia degenerativa, amb la finalitat de cedir-los als investigadors dʼaquesta àrea de recerca.

Eduard Vieta és professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de lʼInstitut de Neurociències de la UB, i cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de lʼHospital Clínic de Barcelona i del Grup de Trastorn Bipolar de lʼIDIBAPS. És director científic del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) i ha centrat lʼactivitat investigadora en lʼestudi de les causes i el tractament farmacològic i psicològic del trastorn bipolar. La seva unitat és una referència mundial en lʼatenció clínica, la recerca i la docència sobre el trastorn bipolar, un àmbit en què destaquen les contribucions per identificar disfuncions neurocognitives i el seu tractament en el trastorn bipolar, així com la recerca en psicoeducació i en el desenvolupament clínic de nous tractaments farmacològics per abordar aquesta patologia. Considerat el psiquiatre de més reputació dʼEspanya (Monitor sanitari 2014), ha estat assessor de la Presidència europea en recerca en neurociència, professor convidat de la Universitat de Harvard (Estats Units) i doctor honoris causa per la Universitat de València. Enguany ha estat designat el millor investigador de lʼany per la Federació Mundial de Societats de Psiquiatria Biològica (WFSBP) en la categoria de recerca.