Excés de greixos, contaminants i canvis en la conducta, efectes del ʻfeedingʼ en la població de tortuga verda a les Canàries

Lʼarxipèlag canari és el punt més septentrional on es pot trobar habitualment la tortuga verda (Chelonia mydas) a l'Atlàntic oriental. Aquesta tortuga marina —lʼespècie més gran de la família Cheloniidae i lʼúnica amb dieta herbívora— està inclosa a la llista vermella dʼespècies amenaçades segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Lligada als herbassars d'algueró (Cymodocea nodosa), a la Mediterrània occidental apareix de manera esporàdica, mentre que a la regió oriental té una població resident, aïllada de les poblacions atlàntiques.

Feeding: captar lʼatenció dels animals amb aliments

La fauna salvatge és un potent reclam turístic que genera un benefici econòmic important. Arreu del món, la pràctica de l'alimentació artificial pel turisme no responsable és una activitat en expansió que afecta diverses espècies marines, que inclou el tauró toro (Carcharias taurus) i el tauró balena (Rhincodon typus). Els autors del nou treball alerten que el feeding és ara una nova amenaça per a la tortuga verda, una espècie històricament amenaçada pel seu consum i, de manera més recent, per la pesca accidental, el trànsit marítim i la brossa marina.

Excés de greixos, contaminants i canvis en la conducta

«Oferir aliment a les tortugues verdes per atreure-les és una pràctica en expansió al Carib i actualment és habitual a les illes Canàries», explica Lluís Cardona, que és professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins de la Universitat de Barcelona.

«El fet d'oferir aliment suplementari a les tortugues té tres conseqüències», continua. «En primer lloc, retarda l'adopció d'una dieta herbívora, i eleva els nivells de triglicèrids i d'altres marcadors sanguinis associats al consum excessiu de proteïnes i greixos. En segon lloc, també augmenta els nivells de certs contaminants orgànics i inorgànics. Finalment, acostumar-les al contacte humà les fa més vulnerables a les col·lisions amb embarcacions i a la captura amb ormejos de pesca que empren hams, ja que les tortugues se senten atretes pels esquers».

En el marc del treball, els experts han aplicat un ampli protocol  experimental que inclou anàlisis de tipus genètic, bioquímic, toxicològic i dʼisòtops estables, així com la fotoidentificació i la telemetria per satèl·lit per al seguiment de la població de tortugues.


Canviar actituds per protegir una tortuga marina cada cop més vulnerable

Potenciar mesures que regulin les activitats recreatives i millorar la vigilància són accions prioritàries amb vista a millorar la conservació de lʼespècie, que té com a principals depredadors els taurons —en el cas de les cries, també els grans peixos i ocells marins— i que fa llargues migracions des de les àrees dʼalimentació fins a les platges de nidificació en països tropicals.

«A més de protegir les praderies d'algueró, caldria explicar als submarinistes i als propietaris d'embarcacions recreatives els efectes negatius que té l'alimentació de les tortugues per part dels humans», conclou lʼexpert Lluís Cardona.

La investigació té el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri dʼAgricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, i sʼha dut a terme en el marc del projecte La tortuga verda i la xarxa Natura 2000 a les Canàries.