Informe dʼimpactes socioeconòmics de les universitats i el sistema públic de recerca de Catalunya

Institucional
(20/11/2017)

«Durant lʼany 2015, per cada 100 euros de despesa pública al sistema català dʼuniversitats públiques (SiCUP) es va produir un retorn a la societat de 226 euros en rendes salarials, 618 euros de facturació i una contribució de 402 euros al PIB de Catalunya. Es tracta d'un balanç notable, però que representa només una part de tot el que reporten les universitats i centres de recerca a la societat». Aquesta és una de les conclusions de lʼInforme dʼimpactes socioeconòmics de les universitats i el sistema públic de recerca de Catalunya que sʼha presentat avui, 20 de novembre, a lʼauditori de la Pedrera (Barcelona), impulsat per lʼAssociació Catalana dʼUniversitats Públiques (ACUP).

Institucional
20/11/2017

«Durant lʼany 2015, per cada 100 euros de despesa pública al sistema català dʼuniversitats públiques (SiCUP) es va produir un retorn a la societat de 226 euros en rendes salarials, 618 euros de facturació i una contribució de 402 euros al PIB de Catalunya. Es tracta d'un balanç notable, però que representa només una part de tot el que reporten les universitats i centres de recerca a la societat». Aquesta és una de les conclusions de lʼInforme dʼimpactes socioeconòmics de les universitats i el sistema públic de recerca de Catalunya que sʼha presentat avui, 20 de novembre, a lʼauditori de la Pedrera (Barcelona), impulsat per lʼAssociació Catalana dʼUniversitats Públiques (ACUP).

 
La presentació, que ha tingut lloc en el marc de la jornada «Impactes socioeconòmics de les universitats i la recerca pública de Catalunya», ha estat a càrrec dels autors de l'informe: Jordi Suriñach, director del Laboratori de Transferència de Coneixement AQR-Lab de la Universitat de Barcelona, i Juan Antonio Duro, catedràtic dʼEconomia de la Universitat Rovira i Virgili. L'acte l'han presidit el secretari dʼUniversitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Arcadi Navarro, i el vicepresident de lʼACUP i rector de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep A. Planell.

 
Aquest treball se suma a altres estudis que prenen el pols al sistema públic universitari català, com lʼInforme dʼindicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (que es publica des del 2012) i lʼInforme dʼindicadors de formació i docència de les universitats públiques catalanes (des del 2016). El conjunt d'aquests treballs es pot consultar al web de l'ACUP i mostra que els impactes de les universitats en la societat són múltiples. Els més directes i de més abast són la formació de ciutadans i professionals i la recerca científica. Les universitats i la recerca pública, però, també tenen altres impactes significatius; per això que s'han estudiat per primer cop els impactes socioeconòmics directes per al conjunt de les universitats i la recerca pública de Catalunya.
 
Els autors de lʼinforme han destacat lʼefecte multiplicador de lʼactivitat econòmica del sistema públic català de coneixement que han analitzat. Les universitats públiques catalanes contribueixen a lʼeconomia catalana amb lʼ1,4 % del PIB i generen prop de 45.000 llocs de treball a temps complet. Si hi incorporem les dades del sistema públic de recerca, la contribució al PIB català puja fins a l'1,7 % i els llocs de treballs generats, fins a més de 60.000. Durant lʼany analitzat, el 2015, lʼexistència del sistema català dʼuniversitats públiques va generar una facturació total a Catalunya per valor de 4.545 milions d'euros, xifra que suposa una facturació diària de 12,4 milions d'euros. Fruit de lʼexistència del SiCUP, es van generar 2.955 milions d'euros de PIB, dada que suposa una contribució de lʼ1,4 % al PIB de Catalunya. Aquest efecte es va generar directament (1.804 M€) i també indirectament i de manera induïda (1.151 M€). Així mateix, quant a lʼaportació al mercat de treball, lʼactivitat del SiCUP i dels seus agents vinculats va contribuir a crear o mantenir 44.776 llocs de treball equivalents a temps complet: 27.804 ocupats ETC de manera directa i 16.972 ocupats ETC de manera indirecta i induïda.
 
El sector de recerca que s'ha analitzat està comprès pels centres CERCA, la xarxa de centres del CSIC a Catalunya, grans infraestructures de recerca (BSC i Sincrotró Alba), centres tecnològics, parcs científics i tecnològics i diversos centres de recerca mèdica. El conjunt del sistema públic dʼeducació superior a Catalunya i el conjunt del sistema públic dʼR+D+i català van generar lʼany 2015 una facturació de 5.714 milions d'euros (15,7 M€ diaris), que suposa una contribució al PIB de 3.660 milions d'euros (1,7 % del PIB total a Catalunya). Addicionalment, van generar unes rendes salarials de 2.081 milions d'euros i van contribuir a crear o mantenir 60.313 llocs de treball (equivalents a temps complet). A més, fruit de lʼexistència del SiCUP i el sistema públic dʼR+D+I de Catalunya es van generar 3.660 milions d'euros de PIB, la qual cosa representa una contribució de lʼ1,7 % al PIB de Catalunya. Aquest efecte es va generar directament (2.210 M€) i també indirectament i de manera induïda (1.450 M€).
 
L'informe pretén sensibilitzar la societat de la importància de les universitats i els centres de recerca com a pilar bàsic del desenvolupament del país, i del retorn que es rep de la inversió pública efectuada. Per donar compliment a aquest objectiu, sʼha quantificat lʼefecte que va generar sobre l'economia catalana durant l'any 2015 lʼactivitat del conjunt dʼuniversitats públiques i dʼaltres entitats associades al sistema públic dʼR+D+i. Aquesta quantificació s'ha fet a partir de quatre variables: nivell de facturació o producció, contribució al producte interior brut (PIB), rendes salarials i fiscals associades, i llocs de treball a temps complet que existeixen com a conseqüència d'aquestes activitats.
 
L'estudi sʼestructura en quatre grans apartats. En el primer es quantifica lʼaportació del SiCUP, que engloba tot el conjunt dʼactivitats originades per les universitats públiques catalanes. En el segon sʼanalitza lʼimpacte que genera sobre lʼeconomia catalana la resta del sistema dʼR+D+i públic a Catalunya. Per evitar duplicitats, en aquesta part no es comptabilitza lʼaportació del SiCUP, ja estimada a lʼapartat anterior. En aquest segon apartat, es comptabilitza lʼactivitat dʼR+D+i dʼaltres institucions no universitàries com els centres CERCA, el CSIC, la recerca hospitalària, les grans infraestructures científiques del país, etc.
 
En el tercer apartat sʼagrega el conjunt dʼimpacte generat pel SiCUP i les altres entitats dʼR+D+i públiques a Catalunya i es proporciona una visió ampliada de lʼimpacte quantitatiu dels esforços públics en lʼàmbit de la formació superior i la recerca, tant universitària com no universitària. En darrer lloc, lʼinforme aporta una anàlisi qualitativa de cinc dimensions clau de la universitat pública catalana dʼimportància estratègica i potencialitat per a la societat i lʼeconomia del país: el mercat de treball, la innovació i transferència, la internacionalització, lʼemprenedoria i la responsabilitat social.
 
Després de la presentació de lʼinforme, la jornada sʼha centrat en els projectes de valorització i transferència de les oficines de transferència dels resultats de la investigació (OTRI) de les universitats catalanes. Els responsables de les OTRI han explicat els respectius plans estratègics per transformar el coneixement en innovació, així com la utilització de la convocatòria FEDER per a projectes de les unitats de valorització i transferència de coneixement de les universitats. Així mateix, sʼhan presentat tres experiències en el teixit productiu: la dʼuna empresa amb conveni de transferència (SEAT), la dʼuna spin-off universitària (FRACTUS) i la dʼuna empresa de venture capital (YSIOS CAPITAL). Dʼaltra banda, els vicerectors de recerca han participat en una taula rodona en què han parlat de les estratègies dʼinnovació a les universitats catalanes per generar valor econòmic i social aportant dades reals dʼaquest impacte. En aquest debat, també han tractat quines estratègies de futur són les més convenients per augmentar la innovació provinent de les universitats gràcies a lʼestabliment de sinergies amb les altres dues grans funcions que tenen assignades: la formació i la recerca.