Identifiquen el mecanisme de segmentació i consolidació del record dʼexperiències a llarg termini
Un estudi liderat per un equip de la UB i de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha identificat un mecanisme neural en humans que permet segmentar la nostra experiència en unitats de memòria discretes. Segons el treball, publicat a la revista científica Current Biology, el cervell identifica els canvis de context com a «frontera» en el flux de la nostra experiència i els utilitza per fragmentar el curs dels esdeveniments en petites unitats de memòria per ser emmagatzemades a llarg termini. Lʼestudi mostra que aquest procés té lloc durant la identificació dʼun esdeveniment frontera gràcies a la ràpida reactivació en memòria del flux dʼinformació que el precedeix.
Un estudi liderat per un equip de la UB i de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha identificat un mecanisme neural en humans que permet segmentar la nostra experiència en unitats de memòria discretes. Segons el treball, publicat a la revista científica Current Biology, el cervell identifica els canvis de context com a «frontera» en el flux de la nostra experiència i els utilitza per fragmentar el curs dels esdeveniments en petites unitats de memòria per ser emmagatzemades a llarg termini. Lʼestudi mostra que aquest procés té lloc durant la identificació dʼun esdeveniment frontera gràcies a la ràpida reactivació en memòria del flux dʼinformació que el precedeix.
En el treball hi han participat Ignasi Sols, com a primer signant, i Lluís Fuentemilla, tots dos investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de lʼIDIBELL i de lʼInstitut de Neurociències de la UB. També hi han col·laborat Sarah DuBrow i Lila Davachi, del Departament de Psicologia de la Universitat de Nova York, als Estats Units.
Experiències contínues, records discrets
Malgrat que les nostres experiències del dia a dia les vivim de manera contínua, sense talls aparents, investigacions científiques han demostrat que els canvis en el context poden influir en la representació que en fem en la nostra memòria, en què les vivències acaben esdevenint records discrets. «El que ens interessava saber en aquest cas és si aquest procés de compartimentació dels records comença en el mateix moment en què es viu lʼexperiència, i quin mecanisme neural hi podria donar suport. Se sap per estudis previs en animals que el patró neural actiu durant una determinada experiència es reactiva un cop aquesta acaba. Per tant, la idea era estudiar en un grup de voluntaris què passa al cervell en el moment en què un determinat episodi finalitza», explica lʼinvestigador Ignasi Sols.
Els «esdeveniments frontera» desencadenen la codificació de records
Per aprofundir en aquest mecanisme de segmentació i reactivació de memòries, els investigadors van dissenyar un experiment amb la finalitat de recrear de manera simplificada aquests «esdeveniments frontera»; els participants havien dʼobservar una seqüència dʼimatges de la mateixa categoria —per exemple, rostres humans— que es veia interrompuda per un element dʼuna categoria diferent, per exemple un objecte qualsevol.
La resposta dels participants es mesurava conductualment a partir de tests de memòria en què seʼls demanava, a partir de dos elements visualitzats prèviament, quin havien vist primer. Els resultats de lʼestudi conclouen que els elements continguts en un mateix episodi —dos rostres observats dins dʼuna seqüència contínua de rostres, per exemple— eren significativament més fàcils dʼendreçar temporalment que els que havien estat observats en episodis diferents: dos rostres mostrats en una seqüència enmig de la qual havien aparegut les imatges de dos objectes.
Referència de lʼarticle:
Sols, I., DuBrow, S.;, Davachi, L.; Fuentemilla, L. «Event boundaries trigger rapid memory reinstatement of the prior events to promote their representation in long-term memory». Current Biology, novembre de 2017. Doi: 10.1016/j.cub.2017.09.057