L'estudi d'un microquàsar de la nostra galàxia permet d'explicar l'estructura de radiogalàxies llunyanes

Imatge del microquàsar GRS 1758-258 obtinguda amb el radiotelescopi Jansky Very Large Array en ones de ràdio a la freqüència de 5 GHz. La línia blanca discontínua indica la trajectòria en forma de Z que forma el flux de plasma relativista ejectat des de les proximitats del nucli central, on resideix el forat negre.
Imatge del microquàsar GRS 1758-258 obtinguda amb el radiotelescopi Jansky Very Large Array en ones de ràdio a la freqüència de 5 GHz. La línia blanca discontínua indica la trajectòria en forma de Z que forma el flux de plasma relativista ejectat des de les proximitats del nucli central, on resideix el forat negre.
Recerca
(27/11/2017)

Investigadors de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i de la Universitat de Jaén han descrit per primera vegada l'estructura d'un microquàsar galàctic en forma de Z. Aquest objecte astronòmic es considera una versió a escala reduïda d'una radiogalàxia alada (winged radio galaxy), fins ara considerada una de les fonts llunyanes potencialment emissores d'ones gravitacionals. En aquest sentit, la principal conclusió del treball, publicat a Nature Communications, és que no totes les radiogalàxies alades serien font d'ones gravitacionals.

Imatge del microquàsar GRS 1758-258 obtinguda amb el radiotelescopi Jansky Very Large Array en ones de ràdio a la freqüència de 5 GHz. La línia blanca discontínua indica la trajectòria en forma de Z que forma el flux de plasma relativista ejectat des de les proximitats del nucli central, on resideix el forat negre.
Imatge del microquàsar GRS 1758-258 obtinguda amb el radiotelescopi Jansky Very Large Array en ones de ràdio a la freqüència de 5 GHz. La línia blanca discontínua indica la trajectòria en forma de Z que forma el flux de plasma relativista ejectat des de les proximitats del nucli central, on resideix el forat negre.
Recerca
27/11/2017

Investigadors de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i de la Universitat de Jaén han descrit per primera vegada l'estructura d'un microquàsar galàctic en forma de Z. Aquest objecte astronòmic es considera una versió a escala reduïda d'una radiogalàxia alada (winged radio galaxy), fins ara considerada una de les fonts llunyanes potencialment emissores d'ones gravitacionals. En aquest sentit, la principal conclusió del treball, publicat a Nature Communications, és que no totes les radiogalàxies alades serien font d'ones gravitacionals.

El microquàsar és un objecte astronòmic alimentat per un forat negre de massa estel·lar, molt menor que els que formen les radiogalàxies, i que emet un raig de radiació en direccions oposades. En aquesta recerca «s'ha pogut determinar que la morfologia en forma de Z del microquàsar estudiat, el GRS 1758-258, es pot explicar simplement mitjançant interaccions hidrodinàmiques amb el medi circumdant», apunta Josep M. Paredes, de l'ICCUB.

Aquest resultat també es pot extrapolar a les radiogalàxies alades, atès que aquests objectes segueixen les mateixes lleis físiques. Fins ara es pensava que aquestes radiogalàxies devien la seva forma de X o Z exclusivament a la fusió de dos forats negres, procés pel qual es produirien ones gravitacionals. Quan aquestes ones es generen a tanta distància, no és possible distingir-les individualment i es forma un soroll de fons d'ones gravitacionals.

«Els nostres resultats ens porten a la conclusió que no totes les radiogalàxies alades serien origen d'ones gravitacionals, com fins ara s'havia suposat —explica Valentí Bosch Ramon, investigador de l'ICCUB—, perquè algunes d'elles deuen la seva estructura a interaccions hidrodinàmiques que no generarien aquest tipus d'ones. Tenint en compte aquests resultats, el fons d'ones gravitacionals seria més feble del que ara es pensava», conclou l'investigador.

Per poder determinar la forma de Z del microquàsar GRS 1758-258, se n'han fet observacions des del conjunt de radiotelescopis Jansky Very Large Array de Nou Mèxic, als EUA. Els resultats s'han sumat a totes les observacions del mateix microquàsar realitzades en dècades anteriors. Unint totes aquestes dades ha estat possible arribar a la sensibilitat necessària per descriure la forma de Z de GRS 1758-258 i deduir els processos que el formen.

El treball l'ha dut a terme un equip d'astrofísics format pels investigadors de la Universitat de Jaén Josep Martí i Pedro Luis Luque Escamilla, en col·laboració amb Josep M. Paredes i Valentí Bosch Ramon, de l'ICCUB.

Referència de l'article:

Josep Martí, Pedro L. Luque-Escamilla, Valentí Bosch-Ramon i Josep M. Paredes. «A Galactic microquasar mimicking winged radio galaxies». Nature Communications, novembre 2017. Doi: 10.1038/s41467-017-01976-5