Notícies

Inici  >  Notícies > El desafiament de viure en altitud geogràfica: dels cims més alts als grans...

El desafiament de viure en altitud geogràfica: dels cims més alts als grans observatoris astronòmics

Més de cent milions de persones habiten en localitats d’arreu del món que superen els 2.500 metres d’altura.

Més de cent milions de persones habiten en localitats d’arreu del món que superen els 2.500 metres d’altura.

Algunes patologies causades per la hipòxia són una amenaça per a la salut i la qualitat de vida de les persones que viuen en altura geogràfica.

Algunes patologies causades per la hipòxia són una amenaça per a la salut i la qualitat de vida de les persones que viuen en altura geogràfica.

La xarxa ALTMEDFIS ha potenciat el compromís de les institucions acadèmiques en la formació d’experts en fisiologia i medicina d’altura.

La xarxa ALTMEDFIS ha potenciat el compromís de les institucions acadèmiques en la formació d’experts en fisiologia i medicina d’altura.

ALTMEDFIS ha contribuït a millorar les condicions laborals del personal que treballa en el radiotelescopi ALMA, al desert d’Atacama (Xile).

ALTMEDFIS ha contribuït a millorar les condicions laborals del personal que treballa en el radiotelescopi ALMA, al desert d’Atacama (Xile).

D'esquerra a dreta, Ginés Viscor (UB), Joan Ramon Torrella (UB), Javier Botella (Hospital Universitari i Politècnic de La Fe), Teresa Pagès (UB) i Juan Silva (Universidad d'Antofagasta).

D'esquerra a dreta, Ginés Viscor (UB), Joan Ramon Torrella (UB), Javier Botella (Hospital Universitari i Politècnic de La Fe), Teresa Pagès (UB) i Juan Silva (Universidad d'Antofagasta).

29/11/2017

Recerca

No cal fer el cim de l’Everest per patir alguna de les formes de mal d’altura, un grup de patologies de risc variable que no és exclusiva de l’himalaisme. Més de cent milions de persones habiten en localitats d’arreu del món que superen els 2.500 metres d’altura i cada cop més hi ha gent que es desplaça a grans altituds per motius d’oci o de feina. Del lleu i passatger mal agut de muntanya, fins als edemes cerebrals o pulmonars d’altura —potencialment letals—, hi ha un ventall de patologies relativament freqüents causades per la hipòxia a grans altituds que són una amenaça per a la salut i la qualitat de vida de les persones que viuen en altura geogràfica.

 

Estudiar l’impacte de l’altura en la salut humana, potenciar el progrés de la medicina i fisiologia d’altura, i consolidar una xarxa internacional d’experts són els principals objectius de la Xarxa Iberoamericana de Medicina i Fisiologia d’Altura (ALTMEDFIS), dirigida del 2013 al 2016 pel catedràtic de la Facultat de Biologia Ginés Viscor, i reconeguda ara pel Programa Iberoamericà de Ciència i Tecnologia per al Desenvolupament (CYTED) com una de les accions més destacades del 2017.

De les mines a gran altura al repte de fer un vuit mil

La medicina d’altura és una disciplina amb una projecció significativa en activitats molt diverses (explotació minera, observació astronòmica, seguretat i control fronterer, muntanyisme, esquí, turisme, etc.). La xarxa ALTMEDFIS, integrada per més de cent cinquanta experts de disset grups de recerca de l’àmbit iberoamericà, ha potenciat el compromís de les institucions acadèmiques en la formació d’experts en fisiologia i medicina d’altura. La xarxa ha esdevingut un referent internacional en aquest àmbit de la biomedicina, i ha contribuït a establir les bases de la formació internacional de postgrau en aquest camp. En aquesta línia, destaca el màster de Medicina en Entorns Hostils i Catàstrofes de la UB, amb continguts relacionats amb la medicina de muntanya i d’expedicions i amb situacions de crisis humanitàries.

Diverses tesis doctorals, articles i publicacions científiques sobre la medicina d’altura avalen la trajectòria investigadora desplegada pels membres de la xarxa. Tal com explica Ginés Viscor, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UB i coordinador d’ALTMEDFIS, «són centenars de professionals els que han tingut l’oportunitat d’aprendre de grans experts internacionals en les activitats de formació».


Una xarxa decisiva per millorar el sistema de salut als països andins

 
Del 2013 al 2016, amb el finançament del Programa CYTED i col·laboracions privades i de les universitats implicades, ALTMEDFIS ha organitzat activitats de formació a països com el Brasil, Colòmbia, Bolívia, Xile i el Perú, en el marc d’un ambiciós programa de seminaris, tallers, jornades i estades d’investigadors per potenciar la vigilància de la salut i promoure les mesures preventives per evitar les patologies associades a l’altura.

Destaca, per exemple, la implicació per millorar les condicions laborals del personal que treballa en el radiotelescopi ALMA, al pla de Chajnantor, una infraestructura de recerca astronòmica ubicada al desert d’Atacama (Xile), a més de 5.000 metres d’altitud. També a Xile, la xarxa ha contribuït a crear el Centre de Medicina de l’Altura de la Universitat d’Antofagasta, una entitat que generarà coneixement científic en benefici dels sectors públic i privat. En aquest país andí, ALTMEDFIS ha estat decisiva en el disseny de la nova normativa del Ministeri de Salut, que obliga el personal sanitari a rebre formació especialitzada sobre medicina d’altura. A Bolívia, les autoritats sanitàries també van aprovar les directrius aportades per la xarxa —extensibles a tots els països de l’àrea andina— per abordar les patologies derivades de viure de manera permanent a gran altitud.


CYTED: potenciant el desenvolupament científic i tecnològic als països iberoamericans


El Programa Iberoamericà de Ciència i Tecnologia per al Desenvolupament (CYTED) és una iniciativa impulsada pels governs dels països iberoamericans per potenciar la capacitat de desenvolupament tecnològic a través de la promoció de la col·laboració científica, la transferència de coneixement i l’intercanvi de científics i tecnòlegs entre grups d’R+D+i dels països membres. Cal recordar que entre les accions destacades del 2017 pel CYTED, també hi ha temàtiques com ara la recuperació de metalls dels residus industrials, el disseny de sistemes solars tèrmics de concentració, el desenvolupament de molècules d’interès biomèdic per produir antídots contra verins de serp, i l’ús sostenible dels recursos marins.

 

 

 

Fotografies: Ginés Viscor i Teresa Pagès (Facultat de Biologia - Universitat de Barcelona)

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona