El IV Concurs dʼ(Auto)biografies Lingüístiques premia l'obra ʻJosefa Ballena, una veu wichíʼ

El Concurs d'(Auto)biografies Lingüístiques, organitzat per la Fundació Aurèlia Figueras, el Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona (GELA) i la Xarxa Vives d'Universitats, ha distingit l'obra Josefa Ballena, una veu wichí, en representació del projecte de revitalització de la llengua wichí. El guardó sʼatorga, doncs, a la mateixa comunitat wichí. La coeditora de lʼobra, Mònica Barrieras, va explicar durant lʼacte de lliurament que el premi anirà dedicat a la creació dʼuna editorial per publicar llibres i materials pedagògics en wichí.

A més, en aquesta quarta edició del premi es van lliurar dos accèssits ex aequo a les obres Llengües per llegir els llavis (Languages for Lipreading): una autobiografia lingüística, dʼAmy Dara Hochberg, un testimoni de la diàspora jueva del segle XX a través de lʼitinerari lingüístic propi i de la família, i Entre llengües i paisatges, autobiografia de Daniel Pinto, que plasma lʼentusiasme per la diversitat lingüística dʼuna persona que no ha perdut cap oportunitat de deixar-se endur per la fascinació per les llengües.

La veu wichí, una lluita per la supervivència de la llengua

Josefa Ballena, una veu wichí és una obra biogràfica en format audiovisual en la qual es presenta una entrevista a Josefa Ballena, professora intercultural bilingüe wichí, realitzada per la investigadora Virgínia Unamuno, que treballa amb aquesta comunitat en el procés dʼintroducció de la llengua a les escoles, i la professora de la UB Mònica Barrieras. El relat sʼarticula a partir del testimoni de Josefa Ballena, membre de la comunitat wichí, que ha desenvolupat una feina de revitalització de la llengua wichí a partir de la seva tasca docent i de les cançons que ha creat com a primera cantautora en la llengua originària de la regió.

El projecte dʼaquesta biografia va sorgir arran dʼuna estada de recerca que van fer Barrieras i Unamuno. Les dues investigadores van recollir el testimoni de Josefa Ballena, que explica els diferents aspectes de la realitat de la llengua i la comunitat wichí a través de la seva vida, activitats i reflexions personals, mitjançant una entrevista en format documental.

Els wichí es troben a les províncies argentines del Chaco, Salta i Formosa, i en zones properes de Bolívia. A la zona geogràfica que correspon a lʼArgentina hi viuen aproximadament uns 50.000 wichí. Després de segles de persecucions, massacres, de pèrdua de les millors terres i dʼintents dʼaculturació, la comunitat wichí continua parlant i transmetent la seva llengua en un percentatge molt elevat, per sobre del 90 %. No obstant això, actualment comença a detectar-se un cert relaxament per part dʼalguns joves, que tendeixen a usar més el castellà, fet que mostra la necessitat dʼimpulsar la supervivència de la llengua.

Quatre edicions del Concurs dʼ(Auto)biografies Lingüístiques

Des del GELA s'ha volgut promoure l'exercici creatiu de l'autobiografia lingüística mitjançant un concurs que enguany ha arribat ja a la quarta edició. L'autobiografia lingüística és la descripció de les experiències d'una persona en relació amb les llengües, tant si es tracta de formes d'aprenentatge, com de les llengües del seu entorn, les formes de transmissió o qualsevol experiència relacionada amb la llengua i les llengües. Tal com explica una de les seves promotores, la professora M. Carme Junyent, «tothom té una autobiografia lingüística per explicar». Per aquest motiu, el GELA ha creat aquest concurs internacional, obert a qualsevol proposta en relació amb una experiència lingüística, que pot ser expressada amb varietat de suports, des del text escrit fins al format audiovisual, passant pel còmic, etc.

Atès que les propostes que es reben en cada edició són molt diverses, el jurat està compost per membres de diferents àmbits professionals, com Narcís Iglesias, professor de la Universitat de Girona i especialista en autobiografies lingüístiques; Carles Solà, periodista; Esteve Miralles, especialista en traduccions teatrals i dramatúrgies dʼadaptacions literàries, i M. Carme Junyent i Pere Comellas, membres del GELA.

Entre les obres premiades en edicions anteriors, cal destacar el treball guardonat lʼany passat: Osaei okuso laitaanyanyukie enkukut angʼoʼlmaasai (El collaret de boletes de colors de la meva llengua materna), de Lorna Sempele, periodista i editora massai, una obra que explica lʼexperiència lingüística de lʼautora amb el massai, una llengua amenaçada.

La varietat de formats de les propostes presentades ha permès de guardonar treballs tan diversos com l'audiovisual de Christian Ruiz Morillas Biografia lingüística, en el qual lʼautor presenta la seva relació amb el llenguatge de signes, que utilitza tot i no ser sord, i amb el qual crea composicions musicals. També cal esmentar el documental Palabras de mamita, de Natàlia Carbonell, Carla Farrerós, Robert Molina i Míriam Seguí, en què es relata la biografia de Joana Colom, mestra republicana dʼidees comunistes que es va exiliar a Rússia amb la seva filla després de la Guerra Civil, i en què sʼaborda la relació del comunisme català del segle XX amb les ideologies lingüístiques.

Les diferents obres guardonades en aquesta edició del Concurs d'(Auto)biografies Lingüístiques es poden consultar en aquest enllaç.