Lʼaugment de la temperatura del mar indueix la floració de les praderies marines de ʻPosidonia oceanicaʼ
Lʼaugment de la temperatura oceànica indueix la floració de les praderies de Posidonia oceanica al Mediterrani —un important avantatge adaptatiu per sobreviure en un futur oceà més càlid—, segons revela un article publicat a la revista Marine Pollution Bulletin per un equip en el qual participen els experts Javier Romero, Marta Pérez i Yaiza Ontoria, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
Lʼaugment de la temperatura oceànica indueix la floració de les praderies de Posidonia oceanica al Mediterrani —un important avantatge adaptatiu per sobreviure en un futur oceà més càlid—, segons revela un article publicat a la revista Marine Pollution Bulletin per un equip en el qual participen els experts Javier Romero, Marta Pérez i Yaiza Ontoria, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
Alguns estudis perfilaven un escenari de declivi futur per a lʼespècie Posidonia oceanica a les costes peninsulars per lʼefecte de lʼaugment de la temperatura del mar. La nova recerca —la primera evidència experimental sobre un fenomen inusual— descriu un recurs desconegut de la posidònia que li permetria dʼadaptar-se de manera més versàtil als canvis de lʼentorn i augmentar, així, les seves possibilitats de sobreviure a lʼescalfament de lʼaigua produït pel canvi climàtic. En el treball també participen equips de lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia (IEO), el Centre dʼEstudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i lʼEstació Zoològica Anton Dohrn (SZN, Nàpols, Itàlia).
Una planta marina que entapissa els fons marins a la Mediterrània
La Posidonia oceanica és una fanerògama marina endèmica de la Mediterrània. Té un creixement lent —que limita la seva capacitat dʼadaptació als canvis mediambientals— i forma unes denses praderies que arriben fins als quaranta metres de fondària. Aquesta planta genera un hàbitat marí amb una alta producció primària i un important rol ecològic per a les espècies marines (alimentació, refugi, reproducció, etc.). La posidònia es reprodueix de manera similar a les plantes terrestres: reproducció vegetativa (asexual) o mitjançant la producció de flors i fruits (sexuals), un fenomen força irregular que es pot observar a la tardor.
En el treball, les plantes marines procedents de fons soms del litoral català van ser sotmeses al laboratori a un estrès tèrmic (similar al que provoquen en el medi marí les onades de calor, cada cop més freqüents al litoral mediterrani pel canvi climàtic). Al final de lʼexperiment, dut a terme als laboratoris de Centre Oceanogràfic de Múrcia (IEO), una proporció significativa de les plantes que es van escalfar havia florit, mentre que les plantes que es mantenien a una temperatura estàndard no van desenvolupar cap inflorescència.
Quan la temperatura indueix la floració de la posidònia
Aquest resultat innovador constata que la temperatura és un factor primari capaç de modificar el comportament reproductiu i induir la floració en aquesta planta marina. També confirma, a més, la relació entre les observacions de floració dʼaquesta espècie i lʼocurrència dʼonades de calor, descrita en estudis anteriors però només de forma correlacional.
Tal com explica el professor Javier Romero (UB-IRBio), «com més ens endinsem en lʼestudi de com es comporten els éssers vius a causa de lʼescalfament global, més ens adonem de la complexitat de la seva resposta». En el cas de la posidònia, la inducció de la floració per estrès tèrmic implica un increment de la diversitat genètica, i per tant, una potencial major resiliència. «Ara bé —puntualitza lʼexpert—, tenint en compte el ritme (molt lent) de creixement, colonització i dispersió de la planta, i el mateix ritme de lʼescalfament global, això es converteix en una mena de cursa de resultat força incert».
«Caldria comprovar si aquests fenòmens seran realment suficients per combatre altres efectes de lʼescalfament de lʼaigua i altres impactes de lʼhome en les properes dècades, però en qualsevol cas, permet albergar certa esperança per a la supervivència de les praderies de P. oceanica a la costa mediterrània, un hàbitat mil·lenari que representa la base del funcionament de lʼecosistema marí costaner del Mediterrani», explica Juan Manuel Ruiz, investigador de lʼIEO i primer autor del treball.
El nou treball forma part del projecte de recerca Resiliència de les praderies dʼangiospermes marines davant lʼescalfament global (RECCAM), coordinat per la Universitat de Barcelona i en el qual participen lʼIEO i el CEAB-CSIC, amb la col·laboració de lʼEstació Zoològica Anton Dohrn. El projecte RECCAM té per objectiu analitzar la resposta de les praderies de fanerògames marines mediterrànies davant els efectes de lʼescalfament global en un dels ecosistemes més amenaçats i, al seu torn, de més valor ecològic del Mediterrani.