Notícies

Inici  >  Notícies > José Manuel Fernández de Labastida: «Als investigadors els diria que arrisquin,...

José Manuel Fernández de Labastida: «Als investigadors els diria que arrisquin, que apliquin idees fora del comú»

José Manuel Fernández de Labastida, cap del Departament Científic del Consell Europeu de Recerca (ERC).

José Manuel Fernández de Labastida, cap del Departament Científic del Consell Europeu de Recerca (ERC).

«Sens dubte, l’ERC ha aconseguit crear un bon producte per als investigadors, i per això n’atreu molts, dels millors del món.»

«Sens dubte, l’ERC ha aconseguit crear un bon producte per als investigadors, i per això n’atreu molts, dels millors del món.»

José Manuel Fernández de Labastida i el rector Joan Elias amb alguns dels investigadors de la UB guardonats amb un projecte ERC.

José Manuel Fernández de Labastida i el rector Joan Elias amb alguns dels investigadors de la UB guardonats amb un projecte ERC.

12/09/2017

Entrevistes

José Manuel Fernández de Labastida és cap del Departament Científic del Consell Europeu de Recerca (ERC), ve del camp de la física teòrica i va desenvolupar part de la seva carrera investigadora al CERN. En l’àmbit de la gestió, ha estat vicepresident d’Investigació Científica i Tècnica del CSIC (2001-2004) i director general d’Investigació i Gestió del Pla Nacional d’R+D+i del Ministeri de Ciència i Innovació (2009-2011), entre altres càrrecs.

Amb motiu del desè aniversari del programa d’ajuts de l’ERC que es commemora aquest any, Fernández de Labastida va assistir a l’acte de reconeixement a la tasca dels investigadors de la Universitat de Barcelona guardonats pel Consell. L’acte va tenir lloc el 23 de juny passat a l’Edifici Històric.

Després de deu anys de funcionament de l’ERC, els indicadors avalen l’èxit del programa. Què fa destacar especialment l’ERC respecte a altres programes de finançament europeus?


Els indicadors d’èxit més significatius d’una organització que finança la recerca són els que estan vinculats a la qualitat de la recerca finançada. Un informe recent de Clarivate Analytics mostra que en els deu anys d’existència de l’ERC (2007-2016) els valors dels indicadors de la qualitat de la recerca que ha finançat són els més alts a escala mundial. Això és un gran èxit, perquè tot i la curta existència de l’ERC, no només s’ha aconseguit estar entre les millors organitzacions del món, sinó ocupar el primer lloc d’aquest rànquing.

Els indicadors emprats són la ràtio normalitzada de citacions per article, el percentatge d’articles en l’1 % dels més citats i el percentatge d’articles amb col·laboració internacional. En tots ells, l’ERC és el primer en el rànquing, i en els dos primers està a certa distància del segon. Dubto que els fundadors de l’ERC s’haguessin imaginat mai que s’aconseguirien aquests resultats en deu anys. En certa mesura, s’han superat amb escreix les previsions més optimistes. Això és una notícia de gran importància per a la recerca a Europa, de la qual la comunitat científica europea en el seu conjunt se n’ha d’enorgullir.

Actualment s’està començant a dibuixar el nou Programa marc de la UE (PM9). Considera que el programa de l’ERC es mantindrà igual en el futur, o s’espera que hi hagi canvis?

El Consell Científic de l’ERC ha començat a debatre sobre el futur d’aquest òrgan en el proper Programa marc, i les conclusions a què s’ha arribat fins ara s’han publicat al web de l’ERC.

Hi ha tres línies mestres identificades en el document del Consell Científic. La primera és la continuïtat. L’èxit aconseguit durant els deu primers anys exigeix de mantenir la continuïtat en els aspectes bàsics del funcionament de l’ERC. Això no vol dir que s’aposti per l’immobilisme, sinó que, partint d’una base ja ben fixada, s’introdueixin els desenvolupaments necessaris per afrontar nous reptes. Això s’enquadra dins de la segona línia mestra, l’agilitat, que preveu la necessitat de disposar de llibertat per adaptar-se als reptes que contínuament vagin emergint. La tercera línia assenyala la importància d’un augment pressupostari per poder atendre algunes de les necessitats a les quals actualment l’ERC és incapaç de donar resposta, com el finançament dels projectes avaluats com a excel·lents que no es poden subvencionar per manca de recursos, o l’adequat finançament de noves iniciatives, com ara el programa Synergy Grants, que s’ha posat en marxa de manera relativament modesta després de la publicació del Programa de treball 2018.
 

En aquest sentit, la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), en la qual participa la UB, va presentar al juny un document amb recomanacions per al nou programa. En concret, dona tot el seu suport a l’ERC i demana que se n’augmenti la dotació, i entre les propostes, demana un nou abordatge per avaluar els projectes interdisciplinaris. Creu que és necessària una nova proposta en aquest sentit?

En el document elaborat per la LERU es recomana, efectivament, un augment en el pressupost de l’ERC. També s’identifica el finançament de la recerca interdisciplinària com un element al qual s’hauria de prestar més atenció. Evidentment, estem totalment d’acord amb el primer. En relació amb el segon, també estem totalment alineats amb la LERU, però m’agradaria introduir alguns matisos. L’ERC ha finançat força recerca interdisciplinària. Això ho hem constatat des dels inicis, però recentment s’hi ha afegit una ratificació de manera independent: l’ERC realitza sistemàticament una avaluació d’experts ex post, és a dir, dels projectes que s’han finalitzat, i una de les preguntes que fem als avaluadors és si consideren que la recerca realitzada en el projecte és interdisciplinària. La resposta és afirmativa en aproximadament el 70 % dels projectes. Per descomptat, hi ha diferents graus d’interdisciplinarietat, i el que observem és que, en general, estem finançant majoritàriament la interdisciplinarietat propera, és a dir, entre camps que pertanyen a una disciplina o domini comuns.

A l’ERC volem finançar també recerca amb una interdisciplinarietat llunyana, i per això hem posat en marxa el programa Synergy Grants, que he esmentat anteriorment. Hi poden participar entre dos i quatre investigadors principals que proposin un projecte de recerca de frontera d’una durada màxima de sis anys. El finançament del projecte pot arribar fins als 14 milions d’euros, i per descomptat no hi ha prioritats temàtiques. Esperem que aquest programa atregui projectes interdisciplinaris ambiciosos i que així complementi el finançament que s’atorga en les ja consolidades Starting Grants, Consolidator Grants i Advanced Grants. El programa Synergy Grants ja va funcionar els anys 2012 i 2013 a manera de programa pilot i després d’avaluar-lo es va arribar a la conclusió que s’hauria de tornar a posar en marxa amb algunes millores, i així ho acabem de fer.

Els investigadors valoren molt bé aquestes convocatòries, tant pel finançament com per la durada del projecte, però sobretot per la llibertat que tenen per dur a terme el seu treball, amb poca càrrega de gestió.

Pensa que aquest model seria extrapolable a altres convocatòries més finalistes i fiscalitzadores?

Sens dubte, l’ERC ha aconseguit crear un bon producte per als investigadors, i per això n’atreu molts, dels millors del món. El nivell de finançament i la durada del projecte són importants, però també la flexibilitat que té l’investigador. S’han minimitzat les obligacions de l’investigador principal relatives a la informació que ha de proporcionar sobre l’execució del projecte, fet que ha reduït enormement la càrrega burocràtica. Per exemple, en relació amb els aspectes científics de la feina feta, l’investigador principal només ha d’enviar un informe un cop transcorreguda la meitat de la durada del projecte, i un altre al final. En aquests informes es proporciona informació sobre els resultats relacionats amb el projecte, com les publicacions, les patents, les participacions en conferències, etc., i es resumeix breument l’activitat realitzada. Tenen una extensió limitada i una estructura molt senzilla. A més de la simplificació en els informes d’activitat, l’ERC disposa d’un bon servei per ajudar els investigadors a resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir durant l’execució del projecte.

Un objectiu important per a l’ERC és garantir la satisfacció dels investigadors principals i les institucions, tant durant el procés d’avaluació com durant la implementació del projecte. Quins considera que són els efectes principals de guanyar un projecte de l’ERC en la carrera dels investigadors?

Els efectes en la carrera de recerca són molt positius en general. No disposem d’informació sistemàtica sobre aquest punt (encara que n’estem fent un estudi que esperem acabar en els propers mesos), però interaccionem amb molts dels investigadors principals, i en general la informació que rebem és que, per a molts  d’ells, especialment els més joves, haver aconseguit un projecte de l’ERC constitueix un abans i un després en la seva carrera. Els programes de l’ERC són molt competitius (la ràtio mitjana d’èxit és del 12 %) i, per tant, obtenir un d’aquests projectes és una demostració que s’ha aconseguit sobresortir entre competidors molt qualificats. Així doncs, no és estrany que les institucions considerin que la qualitat d’aquests investigadors és elevada, i que, per tant, són bons candidats per cobrir llocs d’investigador. Això crea oportunitats per als investigadors finançats per l’ERC que no tenen altres investigadors, per la qual cosa les seves carreres de recerca s’acceleren.

Quines recomanacions faria a un investigador que estigui pensant a presentar-se a alguna de les convocatòries de l’ERC?

Li recomanaria que pensés en aquell projecte de recerca que segur que fa temps que li ronda pel cap però que sempre li ha semblat massa ambiciós per dur-lo a terme amb els mitjans habituals de finançament, que no s’ha atrevit mai a escriure i que mai no ha gosat de donar-li forma. El finançament de l’ERC permet de tirar endavant projectes que difícilment es poden abordar a través d’altres mitjans i, per tant, constitueix una oportunitat per posar negre sobre blanc un projecte a la frontera del coneixement que trenqui amb els estàndards establerts. Jo els diria que arrisquin, que apliquin idees fora del comú i que elaborin un projecte explicant per què, si s’assoleixen els objectius que hi ha al darrere d’aquestes idees, l’impacte científic serà extraordinari.
 

Com valora l’impacte social de la recerca duta a terme per l’ERC en aquests deu anys?

En general, la recerca que finança l’ERC produirà un impacte en la societat a mitjà i llarg termini. Això no treu que hi hagi situacions en què aquest impacte es produeixi molt abans. L’ERC va crear fa uns anys un programa d’acompanyament a les convocatòries Starting Grants, Consolidator Grants i Advanced Grants, precisament per incentivar que els investigadors es preguntin si algunes de les seves idees o resultats poden tenir un impacte en la societat a curt termini. En aquest programa, denominat Proof of Concept, només poden participar investigadors que ja tenen un dels altres projectes. L’objectiu és proporcionar finançament addicional a l’investigador perquè estudiï el potencial que podrien tenir els resultats o les idees dels seus projectes en el marc de la innovació. Ha estat molt reeixit, i aproximadament un 20 % dels investigadors principals el demanen. Fruit d’aquest programa s’han fet els primers passos cap a la comercialització de processos o productes sorgits de la recerca finançada per l’ERC.

Un altre element que ens permet determinar l’impacte en la societat de la recerca finançada per l’ERC ens el proporciona l’avaluació d’experts ex post, que tal com he dit anteriorment, l’ERC duu a terme de manera sistemàtica. Una de les preguntes que fem als avaluadors és si el projecte que s’ha completat ha tingut un impacte en la societat o en l’economia. Segons els avaluadors, en un 40 % dels projectes aquest impacte s’ha materialitzat en major o menor mesura durant l’execució del projecte o poc després. Un resultat més bo del que s’esperaria d’un programa exempt de prioritats temàtiques, en què la recerca proposada l’elaboren els investigadors guiats pel desig d’avançar en el coneixement. Els experts que participen en l’avaluació ex post també responen a una pregunta sobre aquest tipus d’impacte, però aquesta vegada respecte al futur, i en aquest cas el percentatge de respostes afirmatives puja al 60 %.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona