José Manuel Fernández de Labastida: «Als investigadors els diria que arrisquin, que apliquin idees fora del comú»

José Manuel Fernández de Labastida, cap del Departament Científic del Consell Europeu de Recerca (ERC).
José Manuel Fernández de Labastida, cap del Departament Científic del Consell Europeu de Recerca (ERC).
Entrevistes
(12/09/2017)

José Manuel Fernández de Labastida és cap del Departament Científic del Consell Europeu de Recerca (ERC), ve del camp de la física teòrica i va desenvolupar part de la seva carrera investigadora al CERN. En lʼàmbit de la gestió, ha estat vicepresident dʼInvestigació Científica i Tècnica del CSIC (2001-2004) i director general dʼInvestigació i Gestió del Pla Nacional dʼR+D+i del Ministeri de Ciència i Innovació (2009-2011), entre altres càrrecs.

José Manuel Fernández de Labastida, cap del Departament Científic del Consell Europeu de Recerca (ERC).
José Manuel Fernández de Labastida, cap del Departament Científic del Consell Europeu de Recerca (ERC).
Entrevistes
12/09/2017

José Manuel Fernández de Labastida és cap del Departament Científic del Consell Europeu de Recerca (ERC), ve del camp de la física teòrica i va desenvolupar part de la seva carrera investigadora al CERN. En lʼàmbit de la gestió, ha estat vicepresident dʼInvestigació Científica i Tècnica del CSIC (2001-2004) i director general dʼInvestigació i Gestió del Pla Nacional dʼR+D+i del Ministeri de Ciència i Innovació (2009-2011), entre altres càrrecs.

Amb motiu del desè aniversari del programa dʼajuts de lʼERC que es commemora aquest any, Fernández de Labastida va assistir a lʼacte de reconeixement a la tasca dels investigadors de la Universitat de Barcelona guardonats pel Consell. Lʼacte va tenir lloc el 23 de juny passat a lʼEdifici Històric.

Després de deu anys de funcionament de lʼERC, els indicadors avalen lʼèxit del programa. Què fa destacar especialment lʼERC respecte a altres programes de finançament europeus?


Els indicadors dʼèxit més significatius dʼuna organització que finança la recerca són els que estan vinculats a la qualitat de la recerca finançada. Un informe recent de Clarivate Analytics mostra que en els deu anys dʼexistència de lʼERC (2007-2016) els valors dels indicadors de la qualitat de la recerca que ha finançat són els més alts a escala mundial. Això és un gran èxit, perquè tot i la curta existència de lʼERC, no només sʼha aconseguit estar entre les millors organitzacions del món, sinó ocupar el primer lloc dʼaquest rànquing.

Els indicadors emprats són la ràtio normalitzada de citacions per article, el percentatge dʼarticles en lʼ1 % dels més citats i el percentatge dʼarticles amb col·laboració internacional. En tots ells, lʼERC és el primer en el rànquing, i en els dos primers està a certa distància del segon. Dubto que els fundadors de lʼERC sʼhaguessin imaginat mai que sʼaconseguirien aquests resultats en deu anys. En certa mesura, sʼhan superat amb escreix les previsions més optimistes. Això és una notícia de gran importància per a la recerca a Europa, de la qual la comunitat científica europea en el seu conjunt se nʼha dʼenorgullir.

Actualment sʼestà començant a dibuixar el nou Programa marc de la UE (PM9). Considera que el programa de lʼERC es mantindrà igual en el futur, o sʼespera que hi hagi canvis?

El Consell Científic de lʼERC ha començat a debatre sobre el futur dʼaquest òrgan en el proper Programa marc, i les conclusions a què sʼha arribat fins ara sʼhan publicat al web de lʼERC.

Hi ha tres línies mestres identificades en el document del Consell Científic. La primera és la continuïtat. Lʼèxit aconseguit durant els deu primers anys exigeix de mantenir la continuïtat en els aspectes bàsics del funcionament de lʼERC. Això no vol dir que sʼaposti per lʼimmobilisme, sinó que, partint dʼuna base ja ben fixada, sʼintrodueixin els desenvolupaments necessaris per afrontar nous reptes. Això sʼenquadra dins de la segona línia mestra, lʼagilitat, que preveu la necessitat de disposar de llibertat per adaptar-se als reptes que contínuament vagin emergint. La tercera línia assenyala la importància dʼun augment pressupostari per poder atendre algunes de les necessitats a les quals actualment lʼERC és incapaç de donar resposta, com el finançament dels projectes avaluats com a excel·lents que no es poden subvencionar per manca de recursos, o lʼadequat finançament de noves iniciatives, com ara el programa Synergy Grants, que sʼha posat en marxa de manera relativament modesta després de la publicació del Programa de treball 2018.
 

En aquest sentit, la Lliga dʼUniversitats Europees de Recerca (LERU), en la qual participa la UB, va presentar al juny un document amb recomanacions per al nou programa. En concret, dona tot el seu suport a lʼERC i demana que se nʼaugmenti la dotació, i entre les propostes, demana un nou abordatge per avaluar els projectes interdisciplinaris. Creu que és necessària una nova proposta en aquest sentit?

En el document elaborat per la LERU es recomana, efectivament, un augment en el pressupost de lʼERC. També sʼidentifica el finançament de la recerca interdisciplinària com un element al qual sʼhauria de prestar més atenció. Evidentment, estem totalment dʼacord amb el primer. En relació amb el segon, també estem totalment alineats amb la LERU, però mʼagradaria introduir alguns matisos. LʼERC ha finançat força recerca interdisciplinària. Això ho hem constatat des dels inicis, però recentment sʼhi ha afegit una ratificació de manera independent: lʼERC realitza sistemàticament una avaluació dʼexperts ex post, és a dir, dels projectes que sʼhan finalitzat, i una de les preguntes que fem als avaluadors és si consideren que la recerca realitzada en el projecte és interdisciplinària. La resposta és afirmativa en aproximadament el 70 % dels projectes. Per descomptat, hi ha diferents graus dʼinterdisciplinarietat, i el que observem és que, en general, estem finançant majoritàriament la interdisciplinarietat propera, és a dir, entre camps que pertanyen a una disciplina o domini comuns.

A lʼERC volem finançar també recerca amb una interdisciplinarietat llunyana, i per això hem posat en marxa el programa Synergy Grants, que he esmentat anteriorment. Hi poden participar entre dos i quatre investigadors principals que proposin un projecte de recerca de frontera dʼuna durada màxima de sis anys. El finançament del projecte pot arribar fins als 14 milions dʼeuros, i per descomptat no hi ha prioritats temàtiques. Esperem que aquest programa atregui projectes interdisciplinaris ambiciosos i que així complementi el finançament que sʼatorga en les ja consolidades Starting Grants, Consolidator Grants i Advanced Grants. El programa Synergy Grants ja va funcionar els anys 2012 i 2013 a manera de programa pilot i després dʼavaluar-lo es va arribar a la conclusió que sʼhauria de tornar a posar en marxa amb algunes millores, i així ho acabem de fer.

Els investigadors valoren molt bé aquestes convocatòries, tant pel finançament com per la durada del projecte, però sobretot per la llibertat que tenen per dur a terme el seu treball, amb poca càrrega de gestió.

Pensa que aquest model seria extrapolable a altres convocatòries més finalistes i fiscalitzadores?

Sens dubte, lʼERC ha aconseguit crear un bon producte per als investigadors, i per això nʼatreu molts, dels millors del món. El nivell de finançament i la durada del projecte són importants, però també la flexibilitat que té lʼinvestigador. Sʼhan minimitzat les obligacions de lʼinvestigador principal relatives a la informació que ha de proporcionar sobre lʼexecució del projecte, fet que ha reduït enormement la càrrega burocràtica. Per exemple, en relació amb els aspectes científics de la feina feta, lʼinvestigador principal només ha dʼenviar un informe un cop transcorreguda la meitat de la durada del projecte, i un altre al final. En aquests informes es proporciona informació sobre els resultats relacionats amb el projecte, com les publicacions, les patents, les participacions en conferències, etc., i es resumeix breument lʼactivitat realitzada. Tenen una extensió limitada i una estructura molt senzilla. A més de la simplificació en els informes dʼactivitat, lʼERC disposa dʼun bon servei per ajudar els investigadors a resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir durant lʼexecució del projecte.

Un objectiu important per a lʼERC és garantir la satisfacció dels investigadors principals i les institucions, tant durant el procés dʼavaluació com durant la implementació del projecte. Quins considera que són els efectes principals de guanyar un projecte de lʼERC en la carrera dels investigadors?

Els efectes en la carrera de recerca són molt positius en general. No disposem dʼinformació sistemàtica sobre aquest punt (encara que nʼestem fent un estudi que esperem acabar en els propers mesos), però interaccionem amb molts dels investigadors principals, i en general la informació que rebem és que, per a molts  dʼells, especialment els més joves, haver aconseguit un projecte de lʼERC constitueix un abans i un després en la seva carrera. Els programes de lʼERC són molt competitius (la ràtio mitjana dʼèxit és del 12 %) i, per tant, obtenir un dʼaquests projectes és una demostració que sʼha aconseguit sobresortir entre competidors molt qualificats. Així doncs, no és estrany que les institucions considerin que la qualitat dʼaquests investigadors és elevada, i que, per tant, són bons candidats per cobrir llocs dʼinvestigador. Això crea oportunitats per als investigadors finançats per lʼERC que no tenen altres investigadors, per la qual cosa les seves carreres de recerca sʼacceleren.

Quines recomanacions faria a un investigador que estigui pensant a presentar-se a alguna de les convocatòries de lʼERC?

Li recomanaria que pensés en aquell projecte de recerca que segur que fa temps que li ronda pel cap però que sempre li ha semblat massa ambiciós per dur-lo a terme amb els mitjans habituals de finançament, que no sʼha atrevit mai a escriure i que mai no ha gosat de donar-li forma. El finançament de lʼERC permet de tirar endavant projectes que difícilment es poden abordar a través dʼaltres mitjans i, per tant, constitueix una oportunitat per posar negre sobre blanc un projecte a la frontera del coneixement que trenqui amb els estàndards establerts. Jo els diria que arrisquin, que apliquin idees fora del comú i que elaborin un projecte explicant per què, si sʼassoleixen els objectius que hi ha al darrere dʼaquestes idees, lʼimpacte científic serà extraordinari.
 

Com valora lʼimpacte social de la recerca duta a terme per lʼERC en aquests deu anys?

En general, la recerca que finança lʼERC produirà un impacte en la societat a mitjà i llarg termini. Això no treu que hi hagi situacions en què aquest impacte es produeixi molt abans. LʼERC va crear fa uns anys un programa dʼacompanyament a les convocatòries Starting Grants, Consolidator Grants i Advanced Grants, precisament per incentivar que els investigadors es preguntin si algunes de les seves idees o resultats poden tenir un impacte en la societat a curt termini. En aquest programa, denominat Proof of Concept, només poden participar investigadors que ja tenen un dels altres projectes. Lʼobjectiu és proporcionar finançament addicional a lʼinvestigador perquè estudiï el potencial que podrien tenir els resultats o les idees dels seus projectes en el marc de la innovació. Ha estat molt reeixit, i aproximadament un 20 % dels investigadors principals el demanen. Fruit dʼaquest programa sʼhan fet els primers passos cap a la comercialització de processos o productes sorgits de la recerca finançada per lʼERC.

Un altre element que ens permet determinar lʼimpacte en la societat de la recerca finançada per lʼERC ens el proporciona lʼavaluació dʼexperts ex post, que tal com he dit anteriorment, lʼERC duu a terme de manera sistemàtica. Una de les preguntes que fem als avaluadors és si el projecte que sʼha completat ha tingut un impacte en la societat o en lʼeconomia. Segons els avaluadors, en un 40 % dels projectes aquest impacte sʼha materialitzat en major o menor mesura durant lʼexecució del projecte o poc després. Un resultat més bo del que sʼesperaria dʼun programa exempt de prioritats temàtiques, en què la recerca proposada lʼelaboren els investigadors guiats pel desig dʼavançar en el coneixement. Els experts que participen en lʼavaluació ex post també responen a una pregunta sobre aquest tipus dʼimpacte, però aquesta vegada respecte al futur, i en aquest cas el percentatge de respostes afirmatives puja al 60 %.