Notícies

Inici  >  Notícies > La Universitat de Barcelona, la primera de Catalunya en nombre de voluntaris...

La Universitat de Barcelona, la primera de Catalunya en nombre de voluntaris

Christian Bassas, de 21 anys, fa segon d’Estudis Literaris.

Christian Bassas, de 21 anys, fa segon d’Estudis Literaris.

Eloisa Gil, de 34 anys, és estudiant de tercer de Psicologia.

Eloisa Gil, de 34 anys, és estudiant de tercer de Psicologia.

26/01/2017

Entrevistes

La implicació de l’alumnat universitari amb les causes socials està en augment. Així ho indica el IV Estudi sobre Voluntariat Universitari de la Fundació Mutua Madrileña, que assenyala la Universitat de Barcelona com a tercera institució universitària de l’Estat —i la primera de Catalunya— amb més estudiants dedicats al voluntariat. El primer lloc l’ocupa la Universitat de Santiago de Compostel·la, i el segon, la de Màlaga. Entre totes tres, sumen 8.371 voluntaris.

L’Eloisa Gil i el Christian Bassas són dos d'aquests voluntaris. Ella fa tercer de Psicologia i ell, segon d’Estudis Literaris. El seu compromís amb el voluntariat ve de lluny. Abans d’aterrar a la Universitat de Barcelona ja havien participat en diferents crides solidàries. «Recollia medicaments per al Banc Farmacèutic, col·laborava amb escoles per ensenyar als nens a través del joc... Feia coses així que pogués combinar sense problemes amb els estudis. Perquè, com se sol dir, de mica en mica s’omple la pica, oi?», explica el Christian. L’Eloisa, per la seva banda, també havia fet col·laboracions amb estudiants amb necessitats especials i estades d'àmbit internacional relacionades amb l’educació i el lleure.

Tots dos coincideixen a dir que no sempre és fàcil compatibilitzar el voluntariat amb els estudis. «Si tens un horari caòtic, ho veig difícil. Realment només recomano anar de voluntari o voluntària a una crida si es té temps i interès, perquè si no...», diu el Christian. «Veritablement, no és fàcil, i més quan també ho has de combinar amb la feina, però quan una cosa t’agrada, intentes treure temps d’on es pugui», afegeix l’Eloisa. I es nota que a tots dos els agrada, i molt. Parlem amb ells de la seva participació en projectes de voluntariat impulsats des de la Universitat i de les experiències viscudes. Experiències que, segons afirmen, han suposat un aprenentatge brutal, tant des del vessant acadèmic com del personal.

 

Per què vau decidir fer voluntariat universitari?

Christian: Sempre m’ha agradat ajudar en la mesura de les meves possibilitats i saber que el que fas és útil per a altres persones. A més, els estudis també m’ho permetien. En fer classes de tarda, tenia els matins lliures i vaig pensar que, mentre buscava feina, per què no podia donar un cop de mà i alhora guanyar experiència en algunes tasques? Així que m'ho vaig mirar i endavant.

Eloisa: En el meu cas, des de l’experiència com a treballadora en l’àmbit de la inserció sociolaboral, sempre m’ha interessat el treball amb diferents col·lectius per la diversitat i la integració social, amb l'objectiu d'intentar fer desaparèixer tant la marginació com l’exclusió social i el risc de caure-hi. Crec fermament que una bona eina per fer-ho és l’educació a tots els nivells.

Quina va ser la vostra primera col·laboració amb Voluntariat UB?

Christian: Vaig veure anunciada la campanya «Recicla Cultura» que es feia per Sant Jordi a l’Edifici Històric i em va cridar l’atenció, ja que amb els llibres m’hi passo hores, i vaig pensar que podria estar bé. Així que m’hi vaig apuntar i realment no em va defraudar: va ser una experiència molt gratificant. Teníem un estand solidari on exposàvem llibres que la gent ens donava i els veníem sense preu. L’objectiu era recaptar diners per finançar cursos d’alfabetització i llengua per a persones nouvingudes a Catalunya. Això feia que els llibres passessin a ser llibres solidaris, és a dir, més simbòlics que cap altra cosa, ja que cada persona donava el que creia convenient i s’emportava els que volia. Ens vam trobar que hi havia qui donava fins a 50 € o més! La veritat és que ho vaig trobar una idea fenomenal.

Eloisa: Juntament amb una companya de la Facultat, vaig participar com a voluntària en el Programa de política social i accés a la universitat, fent de mentora d’un grup de tres alumnes de primer d'ESO de l’Institut Joan Salvat Papasseit (un noi pakistanès i dos nois àrabs). Va ser una experiència molt enriquidora i entranyable. Els donàvem suport personal i en les tasques escolars. Veies com s’esforçaven per millorar i arribar als objectius, et transmetien l’agraïment, tant de part seva com de les famílies, i col·laboraven en tot el que se’ls proposava. Es notava que en tenien ganes. Sentien molta curiositat per la universitat i els vam facilitar informació dels diferents itineraris a què podien accedir. Per a ells era una cosa gran, això de poder arribar a la universitat! Un volia ser metge, l'altre advocat i el tercer dubtava si li agradava l’arquitectura. Tenien molt potencial i il·lusió, encara que també es preguntaven si, una vegada hi arribessin, es podrien fer càrrec de les despeses universitàries.

Aquestes, però, no són les vostres úniques experiències com a voluntaris. És veritat el que diuen que el voluntariat enganxa?

Christian: Sí. Ara estic fent una beca de col·laboració a Voluntariat UB i n'estic aprenent moltíssim! El que fem a Voluntariat UB és posar en contacte la comunitat universitària amb les entitats perquè donin un cop de mà en les necessitats que puguin tenir. Quan acabi la beca, tinc clar que continuaré fent voluntariat perquè, a més de satisfactori, s’hi aprenen moltes coses. Mare meva si almenys la meitat d’alumnes anés a visitar algunes de les entitats!

Eloisa: A mi des del Programa de política social i accés a la universitat m’han esperonat per seguir vinculada en el futur amb el projecte, i ho faré. Reps una compensació molt valuosa en forma d’agraïment i admiració mutus (tant per a mi com a voluntària com per a les persones amb qui fas les tasques); a més, és divertit i molt útil com a mètode d’aprenentatge per adquirir experiència en molts camps.

Un dels objectius de la universitat, especialment la pública, és el retorn que ha de fer a la societat. Quin paper hi té el voluntariat universitari?

Christian: Crec que les accions de voluntariat fan un retorn més real a la societat. De la universitat —igual que de les escoles i els instituts prèviament— n'han de sortir les persones formades en els àmbits més actuals per saber afrontar i resoldre els problemes que vagin sorgint en la societat, alhora que aquesta progressa. I què pot ser millor que conèixer tota mena de problemes, per més marginals que siguin? Si et tanques en un món acadèmic en què només veus persones, amb més o menys dificultats que tu, que aconsegueixen treure’s una carrera amb esforç i dedicació, i després passen al mercat laboral, també amb més o menys dificultats que tu, només tindràs aquesta visió del món. Però si ets capaç de fer un pas endavant que et porti fora d’aquest edifici i les institucions relacionades, i a més, deixant de banda qualsevol tipus de prejudici, podràs veure cada cop més una sèrie de desigualtats que, si no t’han afectat de manera directa, potser no t’havies plantejat mai la importància que tenen. Només es pot aconseguir una verdadera resolució de conflictes i un progrés que tingui en compte tothom quan es coneixen tots els factors i no es deixa res de banda.

Eloisa: Precisament moltes activitats que s’impulsen des de la Universitat són de col·laboració amb sectors en risc, tant a escala social com educativa, de salut, etc. En definitiva, necessitats d’ajuda de diferents tipus. El voluntariat és una manera de compartir, impartir i revertir els coneixements dels uns i els altres a la societat, per fer-la més estable, equitativa, forta i culta.

Per acabar, recomanaríeu a altres companys i companyes l’experiència de fer voluntariat
?

Eloisa: Sense dubtar-hi. Quan col·labores en el benestar dels altres, obtens una recompensa personal que és difícil d’explicar si no la sents pròpiament. També és una manera de créixer i obrir el ventall professional, ja que participes en diferents programes i projectes, cadascun amb les seves tasques i individualitat, comprens altres realitats i et dóna l’oportunitat d’endinsar-te en diferents camins on vas descobrint coses que t’agraden i et motiven, i crees així el teu propi arbre de coneixements.

Christian: Sí. Les accions de voluntariat, per petites que siguin, serveixen per augmentar la visió pròpia de l’entorn, conscienciar —tant a un mateix com als que t’envolten— i, a més, actuar. I, qui ho sap, potser ajudant descobreixes una vocació que inicialment ni t’havies plantejat.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona