La Universitat de Barcelona, la primera de Catalunya en nombre de voluntaris

Christian Bassas, de 21 anys, fa segon d’Estudis Literaris.
Christian Bassas, de 21 anys, fa segon d’Estudis Literaris.
Entrevistes
(26/01/2017)

La implicació de lʼalumnat universitari amb les causes socials està en augment. Així ho indica el IV Estudi sobre Voluntariat Universitari de la Fundació Mutua Madrileña, que assenyala la Universitat de Barcelona com a tercera institució universitària de lʼEstat —i la primera de Catalunya— amb més estudiants dedicats al voluntariat. El primer lloc lʼocupa la Universitat de Santiago de Compostel·la, i el segon, la de Màlaga. Entre totes tres, sumen 8.371 voluntaris.

LʼEloisa Gil i el Christian Bassas són dos d'aquests voluntaris. Ella fa tercer de Psicologia i ell, segon dʼEstudis Literaris. El seu compromís amb el voluntariat ve de lluny. Abans dʼaterrar a la Universitat de Barcelona ja havien participat en diferents crides solidàries. «Recollia medicaments per al Banc Farmacèutic, col·laborava amb escoles per ensenyar als nens a través del joc... Feia coses així que pogués combinar sense problemes amb els estudis. Perquè, com se sol dir, de mica en mica sʼomple la pica, oi?», explica el Christian. LʼEloisa, per la seva banda, també havia fet col·laboracions amb estudiants amb necessitats especials i estades d'àmbit internacional relacionades amb lʼeducació i el lleure.

Tots dos coincideixen a dir que no sempre és fàcil compatibilitzar el voluntariat amb els estudis. «Si tens un horari caòtic, ho veig difícil. Realment només recomano anar de voluntari o voluntària a una crida si es té temps i interès, perquè si no...», diu el Christian. «Veritablement, no és fàcil, i més quan també ho has de combinar amb la feina, però quan una cosa tʼagrada, intentes treure temps dʼon es pugui», afegeix lʼEloisa. I es nota que a tots dos els agrada, i molt. Parlem amb ells de la seva participació en projectes de voluntariat impulsats des de la Universitat i de les experiències viscudes. Experiències que, segons afirmen, han suposat un aprenentatge brutal, tant des del vessant acadèmic com del personal.

 

Christian Bassas, de 21 anys, fa segon d’Estudis Literaris.
Christian Bassas, de 21 anys, fa segon d’Estudis Literaris.
Entrevistes
26/01/2017

La implicació de lʼalumnat universitari amb les causes socials està en augment. Així ho indica el IV Estudi sobre Voluntariat Universitari de la Fundació Mutua Madrileña, que assenyala la Universitat de Barcelona com a tercera institució universitària de lʼEstat —i la primera de Catalunya— amb més estudiants dedicats al voluntariat. El primer lloc lʼocupa la Universitat de Santiago de Compostel·la, i el segon, la de Màlaga. Entre totes tres, sumen 8.371 voluntaris.

LʼEloisa Gil i el Christian Bassas són dos d'aquests voluntaris. Ella fa tercer de Psicologia i ell, segon dʼEstudis Literaris. El seu compromís amb el voluntariat ve de lluny. Abans dʼaterrar a la Universitat de Barcelona ja havien participat en diferents crides solidàries. «Recollia medicaments per al Banc Farmacèutic, col·laborava amb escoles per ensenyar als nens a través del joc... Feia coses així que pogués combinar sense problemes amb els estudis. Perquè, com se sol dir, de mica en mica sʼomple la pica, oi?», explica el Christian. LʼEloisa, per la seva banda, també havia fet col·laboracions amb estudiants amb necessitats especials i estades d'àmbit internacional relacionades amb lʼeducació i el lleure.

Tots dos coincideixen a dir que no sempre és fàcil compatibilitzar el voluntariat amb els estudis. «Si tens un horari caòtic, ho veig difícil. Realment només recomano anar de voluntari o voluntària a una crida si es té temps i interès, perquè si no...», diu el Christian. «Veritablement, no és fàcil, i més quan també ho has de combinar amb la feina, però quan una cosa tʼagrada, intentes treure temps dʼon es pugui», afegeix lʼEloisa. I es nota que a tots dos els agrada, i molt. Parlem amb ells de la seva participació en projectes de voluntariat impulsats des de la Universitat i de les experiències viscudes. Experiències que, segons afirmen, han suposat un aprenentatge brutal, tant des del vessant acadèmic com del personal.

 

Per què vau decidir fer voluntariat universitari?

Christian: Sempre mʼha agradat ajudar en la mesura de les meves possibilitats i saber que el que fas és útil per a altres persones. A més, els estudis també mʼho permetien. En fer classes de tarda, tenia els matins lliures i vaig pensar que, mentre buscava feina, per què no podia donar un cop de mà i alhora guanyar experiència en algunes tasques? Així que m'ho vaig mirar i endavant.

Eloisa: En el meu cas, des de lʼexperiència com a treballadora en lʼàmbit de la inserció sociolaboral, sempre mʼha interessat el treball amb diferents col·lectius per la diversitat i la integració social, amb l'objectiu d'intentar fer desaparèixer tant la marginació com lʼexclusió social i el risc de caure-hi. Crec fermament que una bona eina per fer-ho és lʼeducació a tots els nivells.

Quina va ser la vostra primera col·laboració amb Voluntariat UB?

Christian: Vaig veure anunciada la campanya «Recicla Cultura» que es feia per Sant Jordi a lʼEdifici Històric i em va cridar lʼatenció, ja que amb els llibres mʼhi passo hores, i vaig pensar que podria estar bé. Així que mʼhi vaig apuntar i realment no em va defraudar: va ser una experiència molt gratificant. Teníem un estand solidari on exposàvem llibres que la gent ens donava i els veníem sense preu. Lʼobjectiu era recaptar diners per finançar cursos dʼalfabetització i llengua per a persones nouvingudes a Catalunya. Això feia que els llibres passessin a ser llibres solidaris, és a dir, més simbòlics que cap altra cosa, ja que cada persona donava el que creia convenient i sʼemportava els que volia. Ens vam trobar que hi havia qui donava fins a 50 € o més! La veritat és que ho vaig trobar una idea fenomenal.

Eloisa: Juntament amb una companya de la Facultat, vaig participar com a voluntària en el Programa de política social i accés a la universitat, fent de mentora dʼun grup de tres alumnes de primer d'ESO de lʼInstitut Joan Salvat Papasseit (un noi pakistanès i dos nois àrabs). Va ser una experiència molt enriquidora i entranyable. Els donàvem suport personal i en les tasques escolars. Veies com sʼesforçaven per millorar i arribar als objectius, et transmetien lʼagraïment, tant de part seva com de les famílies, i col·laboraven en tot el que seʼls proposava. Es notava que en tenien ganes. Sentien molta curiositat per la universitat i els vam facilitar informació dels diferents itineraris a què podien accedir. Per a ells era una cosa gran, això de poder arribar a la universitat! Un volia ser metge, l'altre advocat i el tercer dubtava si li agradava lʼarquitectura. Tenien molt potencial i il·lusió, encara que també es preguntaven si, una vegada hi arribessin, es podrien fer càrrec de les despeses universitàries.

Aquestes, però, no són les vostres úniques experiències com a voluntaris. És veritat el que diuen que el voluntariat enganxa?

Christian: Sí. Ara estic fent una beca de col·laboració a Voluntariat UB i n'estic aprenent moltíssim! El que fem a Voluntariat UB és posar en contacte la comunitat universitària amb les entitats perquè donin un cop de mà en les necessitats que puguin tenir. Quan acabi la beca, tinc clar que continuaré fent voluntariat perquè, a més de satisfactori, sʼhi aprenen moltes coses. Mare meva si almenys la meitat dʼalumnes anés a visitar algunes de les entitats!

Eloisa: A mi des del Programa de política social i accés a la universitat mʼhan esperonat per seguir vinculada en el futur amb el projecte, i ho faré. Reps una compensació molt valuosa en forma dʼagraïment i admiració mutus (tant per a mi com a voluntària com per a les persones amb qui fas les tasques); a més, és divertit i molt útil com a mètode dʼaprenentatge per adquirir experiència en molts camps.

Un dels objectius de la universitat, especialment la pública, és el retorn que ha de fer a la societat. Quin paper hi té el voluntariat universitari?

Christian: Crec que les accions de voluntariat fan un retorn més real a la societat. De la universitat —igual que de les escoles i els instituts prèviament— n'han de sortir les persones formades en els àmbits més actuals per saber afrontar i resoldre els problemes que vagin sorgint en la societat, alhora que aquesta progressa. I què pot ser millor que conèixer tota mena de problemes, per més marginals que siguin? Si et tanques en un món acadèmic en què només veus persones, amb més o menys dificultats que tu, que aconsegueixen treureʼs una carrera amb esforç i dedicació, i després passen al mercat laboral, també amb més o menys dificultats que tu, només tindràs aquesta visió del món. Però si ets capaç de fer un pas endavant que et porti fora dʼaquest edifici i les institucions relacionades, i a més, deixant de banda qualsevol tipus de prejudici, podràs veure cada cop més una sèrie de desigualtats que, si no tʼhan afectat de manera directa, potser no tʼhavies plantejat mai la importància que tenen. Només es pot aconseguir una verdadera resolució de conflictes i un progrés que tingui en compte tothom quan es coneixen tots els factors i no es deixa res de banda.

Eloisa: Precisament moltes activitats que sʼimpulsen des de la Universitat són de col·laboració amb sectors en risc, tant a escala social com educativa, de salut, etc. En definitiva, necessitats dʼajuda de diferents tipus. El voluntariat és una manera de compartir, impartir i revertir els coneixements dels uns i els altres a la societat, per fer-la més estable, equitativa, forta i culta.

Per acabar, recomanaríeu a altres companys i companyes lʼexperiència de fer voluntariat
?

Eloisa: Sense dubtar-hi. Quan col·labores en el benestar dels altres, obtens una recompensa personal que és difícil dʼexplicar si no la sents pròpiament. També és una manera de créixer i obrir el ventall professional, ja que participes en diferents programes i projectes, cadascun amb les seves tasques i individualitat, comprens altres realitats i et dóna lʼoportunitat dʼendinsar-te en diferents camins on vas descobrint coses que tʼagraden i et motiven, i crees així el teu propi arbre de coneixements.

Christian: Sí. Les accions de voluntariat, per petites que siguin, serveixen per augmentar la visió pròpia de lʼentorn, conscienciar —tant a un mateix com als que tʼenvolten— i, a més, actuar. I, qui ho sap, potser ajudant descobreixes una vocació que inicialment ni tʼhavies plantejat.