Drago de Canàries: un arbre de llegenda per a la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació

El trasllat i la plantació del drago de Canàries a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB s’ha fet aquest octubre.
El trasllat i la plantació del drago de Canàries a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB s’ha fet aquest octubre.
Institucional
(19/10/2017)

La rotonda del jardí de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació és el nou hàbitat urbà dʼun exemplar de drago de Canàries (Dracaena draco) cedit per Ricard Rodríguez, un dels assistents a les visites botàniques que organitza la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de Barcelona.

El trasllat i la plantació del drago de Canàries a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB s’ha fet aquest octubre.
El trasllat i la plantació del drago de Canàries a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB s’ha fet aquest octubre.
Institucional
19/10/2017

La rotonda del jardí de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació és el nou hàbitat urbà dʼun exemplar de drago de Canàries (Dracaena draco) cedit per Ricard Rodríguez, un dels assistents a les visites botàniques que organitza la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de Barcelona.

 

El drago ara trasplantat, que té prop de vint-i-cinc anys, no tenia opcions de sobreviure en un domicili particular. Es tracta dʼun arbre que representa un llinatge arborescent molt singular, originari de la regió macaronèsica (Canàries, Madeira, Cap Verd i Marroc occidental). De creixement molt lent, el drago floreix ocasionalment, moment en què es produeixen les seves ramificacions.

 

Aquest arbre, que pot arribar fins als vint metres dʼalçada, té també una notòria longevitat (entre 200 i 300 anys). A les illes Canàries, és una espècie que abunda en parcs i jardins, però els exemplars silvestres dʼaquest emblemàtic arbre estan amenaçats —categoria VU o vulnerable— segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

 

Els troncs i les fulles produeixen una resina vermellosa —origen de la coneguda sang de dragó o sanguis draco— que deu aquest brillant color a la presència de flavonoides. Segons Plini el Vell, la sang de dragó era un líquid vessat per un basilisc durant la seva mitològica lluita a mort contra un elefant. La mitologia sobre lʼorigen dʼanimals fantàstics va atorgar a la sang de dragó propietats quasi miraculoses en lʼàmbit de la farmàcia medieval. Des de fa més de dos mil anys, els països mediterranis han emprat aquesta sang de dragó —que procedia originàriament dʼaltres Dracaena asiàtics importats per caravanes— en pintura i il·lustració, i també en lʼàmbit medicinal (afeccions respiratòries i gastrointestinals). En lʼactualitat, encara perduren en diversos països asiàtics alguns usos medicinals tradicionals —simbòlics i rituals— dʼaquest arbre de tija dreta i fusta duríssima.

El trasllat i la plantació del drago de Canàries a la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació de la UB sʼha fet aquest octubre en una operació a càrrec de la Fundació Tallers —entitat encarregada del manteniment del jardí de la Facultat— i sota la direcció de Joaquim Flores, responsable tècnic dels jardins de la UB i membre de lʼÀrea dʼInfraestructures i Serveis Generals de la Universitat. Cal recordar que al jardí Ferran Soldevila, un autèntic oasi de verdor i ombra al cor de lʼEdifici Històric, també es pot contemplar un exemplar dʼaquesta espècie arborescent que pertany a la família Asparagaceae.