El càstig, una estratègia social per a nens i ximpanzés

La investigadora Nereida Bueno-Guerra ha participat en aquesta recerca liderada l’Institut Max Planck de Neurologia i Ciències Cognitives de Leipzig (Alemanya).
La investigadora Nereida Bueno-Guerra ha participat en aquesta recerca liderada l’Institut Max Planck de Neurologia i Ciències Cognitives de Leipzig (Alemanya).
Recerca
(09/01/2018)

Els infants són capaços dʼassumir el cost de veure com castiguen algú que els ha perjudicat?  Tot indica que els nens i nenes en edat preescolar, i també els ximpanzés, valoren que hi hagi els càstigs justos —encara que impliquin un sacrifici per a ells—, segons destaca un estudi publicat a la revista Nature Human Behaviour en què ha participat la investigadora Nereida Bueno-Guerra en el marc de la seva recerca a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.

La investigadora Nereida Bueno-Guerra ha participat en aquesta recerca liderada l’Institut Max Planck de Neurologia i Ciències Cognitives de Leipzig (Alemanya).
La investigadora Nereida Bueno-Guerra ha participat en aquesta recerca liderada l’Institut Max Planck de Neurologia i Ciències Cognitives de Leipzig (Alemanya).
Recerca
09/01/2018

Els infants són capaços dʼassumir el cost de veure com castiguen algú que els ha perjudicat?  Tot indica que els nens i nenes en edat preescolar, i també els ximpanzés, valoren que hi hagi els càstigs justos —encara que impliquin un sacrifici per a ells—, segons destaca un estudi publicat a la revista Nature Human Behaviour en què ha participat la investigadora Nereida Bueno-Guerra en el marc de la seva recerca a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.

 

El concepte de càstig és present en múltiples facetes de lʼactivitat humana. La nova investigació, liderada per experts de lʼInstitut Max Planck de Neurologia i Ciències Cognitives de Leipzig (Alemanya), es basa en una sèrie dʼexperiments realitzats amb infants en edat preescolar (de quatre a sis anys) i ximpanzés, que són primats molt pròxims a lʼespècie humana en lʼescala filogenètica. En lʼestudi, els experts exploren els mecanismes psicològics subjacents al càstig com a estratègia per fer complir les normes socials i garantir la cooperació en una societat. 


Com es valoren els càstigs justos?


Schadenfreude és un terme alemany que defineix el sentiment dʼalegria derivat del patiment o la infelicitat de lʼaltre. Des dʼaquesta perspectiva, tot indica que les arrels filogenètiques de la motivació per la venjança sembla que són comunes entre els ximpanzés i els humans a partir dels sis anys, «ja que uns i altres estan disposats a assumir costos per continuar veient com es castiga un agent que prèviament els ha retirat un element valuós», declara Nereida Bueno-Guerra.


Lʼarticle publicat a Nature Human Behaviour confirma que les dues espècies comparteixen mecanismes psicològics similars destinats a buscar el càstig dʼaquells que ens perjudiquen. Segons les conclusions, els nens de sis anys i els ximpanzés tenen una motivació més gran per veure com algú rep un càstig merescut, fins i tot si això té un cost per a ells.


En canvi, els nens de quatre i cinc anys no van mostrar comportaments clars en lʼexperiment, «probablement perquè, encara que comprenguin la situació, no són capaços de discernir com actuar», detalla Bueno-Guerra, que actualment és investigadora a la Universitat Pontifícia de Comillas. En el cas dels ximpanzés, no mostren la motivació de veure aplicar els càstigs quan ells no han estat els perjudicats.