Estudi sobre lʼimpacte econòmic de les ineficiències del sistema dʼexecució de sentències judicials
La Cambra de Comerç de Barcelona i el Grup de Recerca AQR-Lab de la Universitat de Barcelona han analitzat per primera vegada lʼimpacte econòmic de les ineficiències que té lʼactual sistema dʼexecució de sentències judicials al nostre país i, a partir dʼuna comparativa de països, fan propostes de millora.
La Cambra de Comerç de Barcelona i el Grup de Recerca AQR-Lab de la Universitat de Barcelona han analitzat per primera vegada lʼimpacte econòmic de les ineficiències que té lʼactual sistema dʼexecució de sentències judicials al nostre país i, a partir dʼuna comparativa de països, fan propostes de millora.
Tot i lʼàmplia bibliografia existent que analitza lʼeficiència del sistema judicial, aquesta se centra únicament en lʼanàlisi del sistema judicial fins al moment en què es dicta la sentència i aquesta és ferma, però la majoria de vegades aquí no finalitza el procés a través del qual les parts en litigi resolen els conflictes. En concret, el llarg període fins a lʼexecució efectiva de la sentència genera un risc i uns costos addicionals que poden ser molt importants per a les empreses o particulars afectats. Aquesta distorsió, no analitzada de manera rigorosa en la bibliografia, suposa un fre important a lʼactivitat econòmica.
Un país amb un sistema judicial ineficient tindrà un nivell dʼinversió menor, així com unes dimensions empresarials també menors i un menor progrés tecnològic, atès que es produirà menys inversió en R+D+i. A més, una manca de protecció dels drets de propietat en un context dʼinseguretat jurídica encara desincentiva més aquesta inversió. Per últim, un funcionament ineficient del sistema es pot traduir en un encariment dels crèdits comercials i financers a causa de la major incertesa i els llargs períodes de cobrament.
Entre els resultats principals obtinguts en la recerca destaca el fet que una millora en lʼeficiència del sistema dʼexecucions generaria uns efectes econòmics notables que anirien des dʼun increment mínim del PIB de quasi 74 milions d'euros i una creació o manteniment de 1.110 llocs de treball (en el cas de millora reduïda), fins a un increment màxim de quasi 303 milions d'euros del PIB i una creació o manteniment de 4.573 llocs de treball (en el cas de millora elevada). Globalment, sʼha estimat que per cada milió dʼeuros que es poguessin recuperar, es facturarien a Catalunya 687.248 euros més, el PIB sʼincrementaria en gairebé 350.000 euros, es generarien 133.006 euros més de rendes fiscals i es contribuiria a crear o mantenir cinc llocs de treball a temps complet.
L'estudi apunta que la millora de lʼeficiència en el sistema dʼexecucions a Catalunya es pot fonamentar en la reforma dels procediments dʼexecució per tal dʼagilitzar-los i definir la figura de lʼagent dʼexecucions i assignar-hi funcions concretes àmplies, o fins i tot exclusives, per desenvolupar el procés.